A Castelló, quasi 40.000 persones estan jubilades. Persones que han treballat tota la vida i que mereixen viure esta etapa amb tranquil·litat i dignitat i no patint pels anuncis que està fent la dreta sobre el futur de les seues pensions.
Parlem de persones que escolten en preocupació el discurs d’un Partit Popular obsessionat en presentar el sistema com inviable. Persones que tremolen al vore la proposta de Vox que directament parla de privatitzar el sistema i que ens aboca a replicar el sistema Nord Americà que obliga a més del 26% de la població a treballar més enllà dels 65 anys perquè, malgrat haver treballat tota la vida, no tenen una pensió digna per sobreviure ja que, qui està gestionant les pensions son els fons privats i no l’administració pública.
Quan les dretes comencen a parlar de col·lapse, de petar, de sistema insostenible i de sacrificis i reformes inevitables, la pregunta que ens hem de fer és molt senzilla: PP i VOX, volen garantir les pensions o preparar el terreny perquè acabem fent negoci els bancs i les asseguradores?
No és una pregunta sense fonament. Ja hem vist què passa quan governa el PP. Durant el govern de Mariano Rajoy, les pensions es van apujar un 0,25% anual mentre el cost de la vida pujava i moltes persones jubilades veien com cada vegada podien comprar menys amb els mateixos diners. Una pujada de dos o tres euros al mes no servia de gran cosa quan la llum, la compra i altres despeses bàsiques s'encarien molt més.
La situació ha canviat. Només al 2025 les pensions han pujat un 2,8% ja que la revaloració anual torna a estar vinculada a l'IPC. Això significa que, si augmenten els preus, les pensions també s'actualitzen per protegir el poder adquisitiu de les persones que les cobren. També cal destacar que les pensions no contributives, les més baixes, han pujat en els últims set anys 248,70 euros al més, més de 3.000 euros a l’any. Han acumulat més d’un 65%. d’augment. Però atenció, no podem donar res per garantit.
El PP torna a parlar dels problemes del sistema i de la necessitat de reformar-lo, mentre Vox defensa avançar cap a un model de privatització. Només l’esquerra tenim clar que les pensions públiques son un dret col·lectiu.
La proposta de la dreta és insolidària i només beneficia a qui més guanya i més té, que son qui podrà guardar diners cada mes. Però, què passa amb una treballadora que cobra el salari mínim? Amb una persona que ha encadenat contractes precaris? Amb una dona que ha dedicat anys a cuidar la família sense cotitzar prou? Quina capacitat tenen per a pagar-se una jubilació privada?
La privatització no resol eixes desigualtats, les fa més grans. I, a més, obri la porta a convertir l'estalvi de tota una vida de treball i esforços en un producte financer exposat a les decisions de la banca i als interessos de les empreses privades.
Des de Compromís ho tenim clar: les pensions no poden dependre de la capacitat econòmica de cadascú. Han de garantir-se a través d'un sistema públic, solidari i suficient. Un sistema en què les persones treballadores d'avui contribuïsquen a pagar les pensions d'avui, amb ocupació digna, salaris justos i cotitzacions adequades.
És veritat que l'envelliment de la població planteja reptes i que cal planificar el futur. Però una cosa és parlar seriosament de com enfortir el sistema i una altra, molt diferent, utilitzar la por per justificar retallades o obrir nous espais de negoci privat.
La millor manera de garantir les pensions no és retallar drets, sinó crear ocupació de qualitat, combatre el frau laboral, millorar els salaris i, per sobre de tot, assegurar que qui més té contribuïsca de manera justa al sosteniment dels serveis públics.
Les persones jubilades d'avui han treballat, han cotitzat i han contribuït a construir el país que tenim. No demanen cap regal. Reclamen allò que s'han guanyat i per això, des de Compromís defensarem sempre unes pensions dignes, públiques i actualitzades amb el cost de la vida. No acceptarem que es presente com a inevitable allò que és una decisió política. I no permetrem que es faça negoci amb la tranquil·litat de les persones majors.
Perquè darrere de cada pensió hi ha una vida de treball, una família i un dret. Les pensions són de la gent, no dels bancs. I el futur de les persones majors no pot quedar en mans dels qui veuen en els nostres drets una nova oportunitat de negoci.
