Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
Este cap de setmana desenes de balconades d’ajuntaments, en especial les grans ciutats del País i la seua capital, València, onejaven ufanes banderes amb els colors de l’arc de sant Martí, i alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores, els representants del poble, es deixaven amerar amb les celebracions que es feien en els carrers i places per reivindicar la igualtat entre les persones estimen a qui estimen o es giten amb qui es giten.
I eixe ha estat un nou símptoma del que està passant en les institucions, els colors de l’arc Sant Martí a banda del significat obvi per la lluita dels col·lectius LGTB, és també el símbol d’eixa ventada d’aire fresc que ha entrat en els ajuntaments i la Generalitat, passem del gris de la putrefacció, de la corrupció, de l’asfixia a les persones, als colors de la vida, de la gent, de l’esperança, de vore reviscolar els pobles i el País.
I no ha estat sols al nostre menut país, a tot l’Estat, les grans ciutats també han despertat amb els balcons consistorials reivindicant l’orgull de voler lliurement. I el que fa uns anys semblava un poc estrany i fins cert punt marginal, avui ja forma part de l’ideari de tots, ha anat assumint normalitat ( i encara queda moooooooolt per recòrrer, òbviament), però, endavant sempre. I aixó també passa en la política, pensar fa pocs anys que les grans ciutats de l’Estat estarien governades per qui està ara, era impensable.
La bandera de l’arc de Sant Martí hauria de romandre tot l’any en els balcons públics, per recordar que encara hem d’arribar a la plena normalitat en matèria d’igualtat, però també, per no perdre mai la perspectiva de que la gent espera molt dels i les noves governants, i que cal donar color tot els dies a la vida pública.
