Pau Ferrando. Professor d’Història i Geografia. Regidor de Compromís a l’Ajuntament de Benicàssim i Diputat Provincial de Promoció Econòmica i Relacions Internacionals.
Els valencianismes tenim un pla. Potser ja era hora. Mirar el melic dels borralls del passat, fer política a cop d'eslògan i frase de sabut i no saber entendre ni a la nostra gent ni al nostre territori ha estat un problema, molt greu, però no inevitable.El meu amic Joan Antoni Ginés, potser a hores d'ara la persona que millor coneix les comarques de Castelló en els tres nivells (allò que Marx denominaria estructura, infraestructura i superestructura), em feia veure fa temps qui era la nostra gent, qui eren els "nacionalistes" i per banda, qui eren els "valencianistes". Diu Ginés que "jo tinc en compte a eixa gent que coneix el territori i a les persones sap que, en cada poble, cada cosa, cada camí, cada muntanya té el seu nom propi, i no són simples objectes genèrics". I això és cert. Quan li donen nom a qualsevol cosa és quan realment li atribuïm un valor. Com a medievalista sé que ni una cosa ni l'altra són inamovibles tampoc, i les coses, molt més perdurables que les persones, reben diverses denominacions al llarg del temps. Fins i tot, el mot que les denomina canvia tant que ja no es reconeix filològicament. Però la muntanya segueix sent la mateixa. Amb diferents construccions, diferents habitants, inclús també diferents funcionalitats.
El valencianisme actual, eixe que hem començat en la refundació del Bloc en alguna cosa "més", ha de tindre molt present la seua realitat. Un país que està construint una societat occidental, europea, moderna i multicultural. També plurilingüística. Amb una ciutat estàndard, València, que en pocs anys ha recuperat part de les seues virtuts i que es reorienta amb l'objectiu de ser una de les ciutats europees amb més qualitat de vida. Moltes persones han redescobert els noms de les coses i n'ha descobert noves funcionalitats. Fer política valenciana ja no és sinònim de corrupció i decadència, sinó saber entendre el lloc on vivim i treure'n el millor profit, tan material com espiritualment. No serà mai una bona política aquella que siga capaç de destruir, esgotar o esprémer el seu territori.
Ara tenim el repte de traslladar aquesta idea a la resta del territori valencià. Personalment, a les comarques de Castelló. Tant a la costa com a l'interior. I això s'ha de fer entenent la seua natura, la seua gent i, sobretot, coneixent el nom propi de les coses. Jo tinc la sort de tindre a Ginés prop, que se'ls sap. No és una tasca individual, sinó d'equip, de conjunt, de col·lectiu. Coneixent el nom propi dels nostres pobles, dels seus productes i allò que ofereixen, els seus empresaris i empresàries, de com s'organitzen, com i on viuen, que necessiten i, sobretot, que volen per ells i per als seus fills i filles.
Entendre tot això és valencianisme, nosaltres, a Castelló hem de convertir-ho en un pla director que lligue les nostres comarques al projecte comú de País Valencià. Un programa que ha de ser revolucionari, i ha de trencar d'una vegada per totes amb les dinàmiques clientelars i immobilistes del PSOE a Els Ports, del PP a la costa, i de tots dos a altres llocs, on es tornen de forma indecent i poc efectiva.Castelló necessita que eixes persones que coneixen els noms, la natura de les coses, i el seu funcionament, i estimen el nostre territori, es reunisquen en un projecte polític. Nosaltres anem a ajudar-los.
La revolució valencianista està en marxa.
