Tomàs Escuder Palau. Membre de Compromís per Castelló.
No, en absolut. Ni Alacant ha estat mai contra Castelló ni nosaltres mai contra els alacantins. Això de manera general. I ja no dic entre ciutat i ciutat sinó entre les comarques d’una zona i una altra. Mai hem estat a la contra.
El que sí ha estat una constant és la ignorància mútua. Quin castellonenc sap ubicar un poble alacantí si no és d’una manera vaga... Com a molt el situarà en el sud. En Alacant, de manera general. I viceversa.
Es a dir: som valencians i com a tals ens reconeixerem. Però prou..
Les raons de tot tipus: socials, econòmiques, polítiques i fins i tot geogràfiques han contribuït a aquest sentiment . I, naturalment, a la imago mundi valenciana.
I aquestes són algunes de les raons en gran part dels mals que ens afectem com a poble. El nostre discurs, fins i tot el que s’arroga de valencià en pateix des de fa molt.
Parafrasejant ara el nostre il·lustre Joan Fuster, podem dir que tot el sentiment que no construïm nosaltres es fa contra nosaltres.
Principalment des de les instàncies polítiques s’ha propiciat , fins al moll dels ossos, aquesta idea de parts valencianes separades. Fins i tot se n’ha qüestionat la valencianitat d’algunes de les comarques alacantines. I aquest és un tema que hem de superar!
Perquè fins i tot en les estructures polítiques més nacionalistes impera, tal vegada inconscientment per mandra mental o falta de referències nostres, el discurs “provincial”.
Clar que no és fàcil subvertir anys i anys de pensament i ideologia a la contra. De manera que , si en volem una i bona, hem de canviar la situació. I una bona i instructiva forma és viatjar cap al sud i ells cap al nord. Els nostres polítics actuals tenen molt a dir ara.
