Vaig caminar, vaig caminar per llargs camins,
em vaig trobar amb gitanos afortunats.
Oh gitanos, d'on veniu,
amb les tendes i els nens famolencs!
Així comença Gelem, Gelem, himne oficial del poble gitano en el que vull començar el meu article que escric el 8 d’abril.
El 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano, és una data per a recordar, però sobretot per a reconéixer. Reconéixer que el poble gitano forma part indissoluble del nostre estil de vida mediterrani: la seua manera d’entendre la vida, basada en la comunitat, la família extensa, el respecte pels vincles humans… ha enriquit profundament la cultura dels nostres pobles i ciutats. Sense la seua aportació, el Mediterrani seria menys viu, menys divers i menys humà.
Oh gitanos, oh xiques gitanes,
jo també vaig tindre una gran família.
Els van matar, els van matar tots,
i vull anar a buscar-los.
Però no podem caure en una mirada folklòrica que oculte la realitat. Durant més de sis segles, el poble gitano ha patit persecució, expulsions, lleis discriminatòries i una marginació estructural que encara hui es manifesta en desigualtats evidents. Des de les pragmàtiques dels Reis Catòlics fins a la Gran Redada del segle XVIII duta a terme per l'infame Marquès de l’Ensenada, que a Castelló i a moltes altres ciutats encara té carrers al seu nom, la història d’Europa també és una història de repressió contra el poble gitano.
Això ens interpel·la directament a totes i tots. No n’hi ha prou amb celebrar la diversitat; cal garantir drets. Hui en dia, moltes famílies gitanes continuen patint exclusió en l’accés a l’habitatge, l’educació o el treball digne. Les seues necessitats no són diferents de les de qualsevol altra persona: igualtat d’oportunitats, reconeixement i respecte, però, en el seu cas, agreujades per la discriminació racial i els prejudicis socials.
Avance gitanos del món sencer,
hem d'alçar-nos ben alt.
Ara ha arribat l'hora,
ens alçarem gitanos de tot arreu.
El 8 d’abril és celebració, però, també és un acte de memòria i de justícia social. És entendre que la convivència només serà real si és inclusiva, si trenca prejudicis i si situa la dignitat del poble gitano al centre. Que el nostre estil de vida és la suma de l’aportació de tantes i tantes cultures que han conviscut en la Mediterrànea. La lluita del poble gitanoés la nostra lluita. És la lluita per una societat més justa per a totes i tots.
Sastipen thai mestipen
