Ja han acabat les Festes de la Magdalena 2026 i temps tindrem per a fer balanç, de manera assossegada i pausada, amb les dades a la mà, que és com es fan estes coses i no com ho fa Begoña Carrasco. Si mirem les seues xarxes, o les de l’ajuntament que cada dia costa més diferenciar-les, ja fa dies que està catalogant-les d'històriques. Res de nou. Al Castelló de Carrasco, fa tres anys que estem instal·lades en l’autobombo, a propaganda grandiloqüent i, el que és més perillós, l’autosatisfacció. Tot és històric, tot és únic, tot és meravellós. I això, a banda de ser fals, és perillós.
L’ús abusiu de paraules fastuoses no és una qüestió menor dins del discurs polític i demostra molt clarament quina és la manera que té l’actual equip de govern d’entendre la gestió pública. Governar bé una ciutat no consisteix a construir relats grandiloqüents, sinó a millorar de manera constant els serveis, els barris i les oportunitats de la gent. La política municipal és, sobretot, una faena diària, quasi de formigueta, que repercuteix en les coses quotidianes de la gent.
Quan Carrasco presenta cada pas com si fora el definitiu, com si fora excepcional, únic, el que acaba transmetent és que ja s’ha arribat al màxim nivell possible. Quan tot és històric, res és històric. Quan tot és excepcional, quin espai queda per a l’autocrítica? Quin marge queda per reconéixer que encara hi ha coses que es poden fer millor?
Aquest discurs permanent d’autobombo té també un altre efecte preocupant: genera des dels despatxos una sensació de satisfacció que no sempre coincideix amb la realitat que viuen els veïns i veïnes al carrer. Mentre es multipliquen els titulars grandiloqüents, continuen existint problemes reals que demanen menys propaganda i més gestió. El preu de la vivenda disparat, carrers i places convertits en abocadors i plens de brutícia, un manteniment urbà inexistent, la pèrdua del teixit comercial, el col·lapse en els serveix socials, l’abandonament de l’educació pública, el caos absolut en temes de mobilitat o la precarietat laboral són temes que queden fora d’eixe marc de fantasia de Begoña Carrasco, però que marquen el dia a dia de la majoria de les persones a la nostra ciutat.
Des de Compromís creiem que Castelló no necessita esdeveniments històrics cada setmana. El que necessitem és constància en el treball, rigor en la gestió, transparència en la presa de decisions i una mirada a llarg termini que pose la ciutat i la seua gent al centre de les decisions. La bona gestió municipal no es mesura per la grandesa dels titulars, sinó per la capacitat de millorar la vida quotidiana de castellonencs i castellonenques.
Per això li demane a Carrasco abaixar el volum de la propaganda i recuperar una virtut essencial en qualsevol administració responsable: la humilitat institucional. Eixir de les xarxes i xafar carrer. Escoltar més amb el veïnat i menys a la Community Manager. Saber reconéixer que governar és avançar pas a pas, amb encerts però també amb marge per corregir i millorar.
Perquè les fites històriques, les de veritat, no es proclamen ni s’anuncien, no les marquem els governants, és el poble qui dirà el que està bé i el que està malament.
