Els escàndols en matèria de recursos humans se li amuntonen a l’alcaldessa de Castelló. Però, més que els escàndols que estem veient en menys de tres anys, el més preocupant és la resposta de Carrasco, que, lluny de ser la d’una governant responsable, és la d’algú que no vol acceptar els problemes, actuar amb ètica i, molt menys, és capaç d’assumir les crítiques o les opinions de qui no pensa com ella.
Quan li recordem que és prou indecent que la gerent del Patronat de Turisme s’haja botat les bases per a ser nomenada per al seu càrrec i, a més, que el que haja fet siga rebaixar el nivell d’exigència d’anglés perquè en la primera convocatòria no va passar el tall, Carrasco diu que la gerent no és cosina de ningú. I, miren, ací li podríem respondre amb la frase feta “mazanas traigo”, perquè el problema no és si és familiar o no; el problema és si la contractació i el nomenament d’un lloc que, a més, és de confiança, s’ha fet seguint uns criteris objectius.
Les crítiques per una relació familiar sobren si la persona té acreditades l’experiència i els mèrits. Però que algú es baixe el nivell d’anglés exigit per a ser gerent del Patronat perquè no va passar el tall ja és una altra cosa, i caldria que Carrasco fera la reflexió de quin ajuntament vol: un en què la gerent de Turisme no haja de saber anglés i demostre no tindre ètica, o un amb professionals.
A l’escàndol de com s’intentava “enxufar” cinc músics en la Banda Municipal, amb sou de funcionari de per vida, sense que foren els qui tenien ni més mèrit ni més capacitat, utilitzant un procés selectiu ple d’irregularitats que ha obligat a repetir els exàmens, Compromís li va preguntar si a les persones que havien comés les irregularitats, i que anaven a deixar fora els millors per col·locar-ne altres, els anaven a obrir, ni que fora, un expedient informatiu. Davant d’això, el Partit Popular va decidir callar perquè, com diu la dita, “qui calla, atorga”, i el missatge als infractors que volien col·locar els qui no eren els millors és molt clar: hui Compromís ens ha pillat, però tranquils, que no passa res.
Per acabar, la realitat és que ningú entén que el regidor d’Informàtica del Partit Popular a l’Ajuntament de Castelló es traga una plaça d’informàtic al mateix Ajuntament de Castelló, amb un tribunal format primer per subordinats directes i, després, per subordinats que no tenen coneixements d’informàtica. Perquè, què fan un arquitecte, un enginyer i una advocada valorant si els mèrits de cursos, formació i experiència en informàtica són vàlids o no?
El regidor hauria d’haver dimitit quan es va presentar, per una qüestió d’ètica. Però la resposta de l’alcaldessa va ser dir que altres regidors van traure oposicions en administracions governades per l’esquerra, i això mereix una anàlisi amb molta calma.
Primer que res, perquè el problema no és que el regidor del Partit Popular vullga ser funcionari i aconseguisca la plaça que mereix. El problema és que el tribunal està format pels seus subordinats, i això és un problema d’ètica.
Que Carrasco pense que, si un partit governa una institució, automàticament “enxufa” els membres d’eixe partit és ben preocupant, perquè totes coneixem la frase feta que solem dir en castellà: “cree el ladrón que todos son de su condición”. I la pregunta és clara: o bé Carrasco acusa i calumnia sense proves gent que s’ha tret una oposició pel simple fet de pensar diferent d’ella, o bé Carrasco, per experiència, està convençuda que les administracions estan pensades per col·locar els teus, i això demostra que és una alumna destacada de la pitjor política de dretes que hem vist a les nostres comarques.
No voler acceptar la falta d’ètica del seu regidor d’Informàtica l’ha portada a demostrar la falta d’ètica que té ella com a alcaldessa.
