Pau Ferrando. Professor d’Història i Geografia. Regidor de Compromís a l’Ajuntament de Benicàssim i Diputat Provincial de Promoció Econòmica i Relacions Internacionals.
Jo no sóc polític professional, per això tantes vegades em puc permetre parlar i dir d'allò què em rota. Més enllà del sou, més enllà del càrrec. També admirar la meua professió adoptiva, mirar-la (encara) d'una perspectiva romàntica, fins que les eleccions o els ànims em diguen: prou. Però hi ha coses que, sens dubte, m'enduré d'aquesta breu-llarga-massa llarga experiència, i és conéixer gent interessant i poder pensar que, malgrat la visió pessimista que alguns ens volen vendre, la nostra societat genera iniciatives i individus que donen peu a l'optimisme i l'esperança, tant per a la nostra comunitat d'éssers vius com per al nostre entorn i territori. He de reconéixer que, llevat d'alguna amistat d'alli, no coneixia Caudiel. És l'únic municipi de la nostra província on la ultradreta va guanyar en les eleccions generals, tot i que, com en molts d'altres, la dreta del PP fa anys que revalida en bucle el triomf en les municipals, com dirigint la localitat cap a una mort lenta, dolça i progressiva, tant en l'àmbit cultural, com econòmic, com social. No és l'únic municipi on passa això i tampoc és exclusiu del Partit Popular, podem trobar dinàmiques paregudes en diversos municipis de Els Ports amb el PSOE. Sempre la mateixa dinàmica, mateixos resultats. I no serà perquè no s'han invertit diners, però quan no hi ha idees ni voluntat, la realitat ens colpeja una i una altra vegada. Despoblament, promeses, gent col·locada en tal i qual administració, desengany, noves promeses... Ho hem vist en l'administració Fabra, la de Moliner i tot apunta al fet que les polítiques anti despoblament exclusivament monopolitzades pel Psoe tindran el mateix resultat.
Però de tant en tant, si vols mirar, veus certa llum.
De tots els nuclis del meu partit que conec és Caudiel Más Vivo-Compromís, potser, el que millor energia em transmet. En part gràcies al seu portaveu i únic regidor, Thomas Laimgruber, un valencià del Tirol establert a Caudiel. Agricultor de professió. Però d'eixa gent de camp que realment es creu la seua professió, i que s'enorgulleix, no d'una manera folklòrica i mainada, sinó real. De les persones que creuen que la terra en si és un tot. La custòdia del territori, la cultura, la llengua, el producte ecològic que és amable amb el medi ambient, però també amb la gent que el consumeix, la dignitat d'aquells i aquelles que treballen al sector i que tot producte de qualitat mereix preus justos i equitatius. Persones que pensen en la nova ruralitat no com una etiqueta sinó com un fet, com una manera de fer política, d'on naix la verdadera política: en fer comunitat. Ja no sols defendre la seua activitat professional, identitària del territori on viu, sinó que des d'una oposició valenta, oberta i encoratjadora planteja i s'involucra en iniciatives per millorar el poble i als seus habitants: ensenyar i practicar idiomes, programes escolars, propostes d'economia cooperativa, buscar alternatives lúdiques a la tortura d'animals o, fins i tot, tractant de projectar els seus programes europeus amb col·laboració entre Caudiel-Tirol. No sabria encontrar un exemple millor de política útil. Jo el seguisc en xarxes i, a més, tinc la grata sensació que no està sol en aquesta empresa, compta amb gent molt conscienciada i decidida. Puc percebre la política des del seu grau més bàsic, natural i reivindicatiu. De baix cap a dalt.En política i en la vida és molt fàcil sumar-se a etiquetes, una marca d'aigua a la foto o al perfil, o crear entitats rimbombants al mateix temps que inútils. Agafar-se fort a un sou, a una cadira o a un discurs que fan d'altres. Els vells dogmatismes no salvaran l'interior de la nostra província. Tal volta, no vol ser salvat, tan sols transformat, que se'l comprenga i que siga capaç de desenvolupar les seues pròpies solucions. Jo em crec realment la nova ruralitat i crec que el desenvolupament de les zones rurals del nostre territori va a produir un nou relat. I en eixe relat la millor aposta de futur és ser Thomar Laimgruber. Necessitem 135 com ell.
