Ja els avance que en aquest article no estaran totes les mentides del PP, no les conec totes i ni vosté, ni jo tenim tampoc temps per repassar-les totes. Em centraré en algunes de les mentides i falsedats que aquests darrers mesos, des de la tràgica DANA del 29 d’octubre que va generar 228 morts, danys materials i ferits a banda, hem anat escoltant des del Partit Popular i que els desacrediten per governar aquest país.
Vaja per davant que dir a algú mentider, per a mi, és una acusació molt greu. La mentida, per als que hem tingut una educació catòlica, és un pecat i dels grossos, i dir algú mentider és un insult que la gent educada no fem i no volem fer, però l’evidència és tan gran que no queda altra.
La primera gran mentida, i la que mai es plantejarà el PP reconéixer, és que açò era «la gota freda de sempre», i és que des de Compromís i des del món científic s’advertia que el canvi climàtic té conseqüències amb fenòmens meteorològics extrems, i que la Mediterrània és una de les zones del planeta que més ho patirien. I, no obstant els avisos, quan dies abans de la DANA els científics d’AEMET alertaven de la gravetat del que venia, els negacionistes es van dedicar a burlar-se i ridiculitzar aquestes alertes. No ens equivoquem: el PP, i també el PSOE, s’han oposat, amb major o menor entusiasme, a qualsevol intent de prohibir construir en zones inundables, perquè mai han vist el perill i sempre han anteposat els diners a la realitat que ara ja no podem negar.
Les altres grans mentides les hem vistes aquests mesos, no sols amb les diferents versions dels fets de Carlos Mazón, el president de la Generalitat i del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, sinó com amb el temps allò que juraven que era d’una forma es demostra fals.
Feijóo va dir que Mazón l’informava puntualment del que va passar el 29 d’octubre, però en el registre de trucades telefòniques de Mazón, el Sr. Feijóo no apareix per cap lloc. El PP va dir que no tenien eixe llistat, però al final ha eixit; després van dir que no sabien el temps de les cridades, però al final també va eixir, i els deixa en evidència: Mazón i Feijóo no van parlar, i per suposat Mazón no estava on havia d’estar.
El Partit Popular no vol assumir que ells eren els que, segons els plans d’emergències, eren responsables de l’emergència, i que, si no podien assumir la gravetat del problema, podien haver passat tota la responsabilitat al govern central. El president de la Generalitat va dir mil vegades que no era responsable, però es veu que en la DANA de principi de març es va passejar pel CECOPI de Castelló per semblar un senyor preocupat i mostrant que no va fer el que tocava en octubre.
Han mentit sobre les obres del barranc del Poio i qui les havia d’haver fet, i sobretot sobre si era la solució màgica per evitar una catàstrofe com aquesta. Però sobretot han mentit, han manipulat imatges i àudios per acusar la Confederació Hidrogràfica i l’AEMET de no haver passat la informació, quan la realitat és que la tenien. De fet, tenien tanta informació que la mateixa consellera d’Interior i el 112 informaven del risc dels barrancs a migdia, cosa que demostra més mentides sobre tot el que va dir el PP aquell dia.
La realitat, dura, tràgica i cruel, és que el que s’anomenava «el gobierno de los mejores» no es creia el perill, no estaven preparats per al perill, i no sabien com gestionar una emergència. Més enllà dels TikToks i dels tuits, no saben gestionar. El dia de la DANA, a migdia, el conseller d’Educació se’n va anar a casa a descansar, el conseller Martínez Mus, i les conselleres Camarero i Montes estaven els tres en dues entregues de premis mentre la gent moria ofegada. En lloc d’estar pendents del que passava al país i avisar la gent de les residències de gent gran, que eren i són competència de Camarero, o que Martínez Mus donara ordres per aturar el transport per les carreteres o parar el transport públic de la Generalitat, estaven fent-se fotos. Però clar, si el cap de tots ells, el president del Partit Popular i de la Generalitat estava de dinarot, què podem esperar?
Arribats a aquest punt, amb totes les mentides que hem escoltat i, sobretot, amb el sofriment de tota la gent i els testimonis dels familiars de les víctimes, com pot ser que el Partit Popular puga continuar mentint i atacant institucions per a mantindre el poder? I com pot ser que VOX es convertisca en el principal valedor de Carlos Mazón?
No trobem decència en els càrrecs del Partit Popular, i molt menys en els de VOX, si davant d’aquestes mentides descarnades, davant de tant de dolor, ningú alça la veu. La pregunta segueix sent la mateixa: quantes morts fan falta perquè algú del Partit Popular haja de dimitir? I se’n suma una altra: quantes mentides pot suportar un militant del Partit Popular dels dirigents del seu propi partit? Perquè el número de morts i de mentides ja fa temps que va superar qualsevol límit de la indecència política que coneixem fins la data actual. Però ahí estan tots els alcaldes del Partit Popular, amb Begoña Carrasco al front, aplaudint Carlos Mazón. Perquè ella sempre anteposa les sigles i els colors del seu partit a l’ètica, la decència i els interessos del poble de Castelló.
