Dimarts va començar, a tot el País Valencià, la consulta per, suposadament, triar la llengua vehicular, o llengua base, per a l’educació dels nostres fills i filles. Aquesta consulta és un error des del primer moment, i no només per les contínues fallades que està tenint el sistema de votació, que també, sinó per la fractura, la intranquil·litat, la tensió i el desastre organitzatiu que està generant en la comunitat educativa.
El primer problema és el nom de la llei: «Llei de llibertat educativa». Aquesta denominació és una falsedat, ja que el que fa aquesta consulta no és garantir que els nostres fills i filles estudiaran en la llengua que han triat. En aquesta consulta, les famílies triarem la llengua vehicular de l’aula, però això no ens garanteix que la llengua en què estudiaran siga la seleccionada. Dos exemples fàcils d’entendre: un centre amb dues línies i 45 alumnes.
D’aquests 45, 29 trien valencià i 16 castellà, i per tant hi haurà una classe en valencià i una altra en castellà. Però, com que la ràtio màxima en primària és de 25 per aula, quatre de les persones que han triat valencià hauran de canviar de llengua, no respectant així la seua llibertat d’elecció o, el que és pitjor per a l’alumnat, hauran de canviar de centre, d’amistats, de professorat, per culpa d’aquesta consulta absurda.
No obstant això, hi ha un exemple encara més greu: els centres on només hi ha una aula per curs. En aquest cas, l’opció més votada serà la que marque la llengua base de tota l’aula i, com que aquesta consulta no necessita cap quòrum per validar la votació, es podria donar el cas que, en una aula de 22 alumnes, en voten cinc per una llengua i quatre per l’altra, i acaben sent aquests cinc qui condicionen l’aprenentatge de tota la classe. Absurde. Per cert, a la majoria de pobles de les comarques del nord, només hi ha una aula per curs.
Aquesta consulta també està creant confusió per la falta d'informació a les famílies a l’hora de saber com afecten els nostres fills i filles les opcions disponibles i les implicacions de triar una llengua base o una altra. A hores d’ara, no sabem com es podrà mantenir Xarxa Llibres, eixa ferramenta creada pel Botànic i criticada per la dreta, que ens estalvia cada any més de quatre-cents euros per cada fill o filla en edat escolar. I si bé Conselleria ha dit que la seua continuïtat està garantida, l'absència d’una memòria econòmica en la llei, que és el que ens indica quins costos tindrà l’aplicació de la norma i com es farà front a eixos costos, ens fa creure que finalment serem les famílies qui haurem d’assumir aquesta despesa i tornar a pagar els llibres en arribar setembre.
Organitzativament, també genera molts problemes als centres que tinguen més d’una aula per curs. Hui en dia, hi ha molt d’alumnat amb necessitats educatives especials. Fins ara, en aquests centres, era el professorat qui repartia de manera equitativa eixe alumnat entre les aules del mateix curs per poder garantir les necessitats d’eixe alumnat, alhora que es mantenia el ritme d’aprenentatge de la resta de l’aula. Amb aquesta llei, això s’ha acabat, ja que serà la llengua qui marcarà on va cada alumne, podent donar-se casos en què, en una classe de tercer de primària, hi haja cinc alumnes amb necessitats especials i, en l’aula del costat, també de tercer, no n’hi haja cap, generant una major dificultat en el desenvolupament de les dues.
A més a més, cal sumar-hi la pressió social que està havent-hi en aquesta tria. No cal que els diga com estan els grups de WhatsApp de les classes i els traumes que està creant entre l’alumnat davant la possibilitat que els separen de les seues amigues i amics de sempre per un caprici d’un conseller terraplanista lingüístic que dóna l’esquena a les associacions de famílies, a l’alumnat, al professorat, a les associacions d’inspectors educatius, a les universitats, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua… El més greu és que, com pensa la majoria de la gent, ara no hi havia cap problema en l’educació i en el sistema de plurilingüisme que tenim al País Valencià. Ara no feia cap falta muntar aquest embolic. A no ser que no vulguen que es parle d’altres coses i necessiten crear una cortina de fum en un tema tan sensible com és el valencià.
Davant d’aquest despropòsit ideològic i sectari del Partit Popular, davant d’aquest atac contra la nostra llengua, des de Compromís diem alt i clar:
SÍ AL VALENCIÀ.
