jueves, 24 de junio, 2021  |  
Ni delmes ni peatges Ni delmes ni peatges

- 12 mayo, 2021 -

Pau Ferrando. Professor d’Història i Geografia. Regidor de Compromís a l’Ajuntament de Benicàssim i Diputat Provincial de Promoció Econòmica i Relacions Internacionals. Costa d’entendre... Ni delmes ni peatges

Pau Ferrando. Professor d’Història i Geografia. Regidor de Compromís a l’Ajuntament de Benicàssim i Diputat Provincial de Promoció Econòmica i Relacions Internacionals.

Costa d’entendre que a 2021 encara estiguem debatent i pegant cabotada. Si fa poc més d’un any ens congratulàvem de veure’ns lliures dels peatges de l’AP-7, no acabe de trobar sentit a les comunicacions que vénen del ministeri sobre implantar un nou sistema de pagament envers les carreteres i autovies de l’estat.
L’excusa pobra de ser un manament i un ordre de la UE no té cabuda racional en tots aquells que coneguen un poc l’estructura i morfologia d’Europa, i molt menys venint d’un govern què va reproduint escalonadament tots els vicis i obligacions del neoliberalisme.

El pla de suïcidi institucional que enceta el PSOE en aquest tema pot ficar en seriós perill no només la nostra economia, sinó la pròpia sobirania de l’estat, deixant regular a Brussel·les i, als interessos de quatre espavilats, les vies de comunicacions espanyoles.

Si admetem que la sanitat i l’educació han de ser gratuïtes, accessibles per a tothom, també ho han de ser les comunicacions. Espanya és un país molt accidentat geogràficament, amb connexions ferroviàries molt pobres i escasses (a més de costoses), i la xarxa de carreteres i autovies no és de les millors del continent, ni de lluny. El transport públic per carretera, especialment entre els nuclis urbans més importants, és escàs, car i sobreconcessionat. No hi ha un mercat ni una competència que regule preus i millore serveis. Hi ha el que hi ha.

No sabem encara quant ens costarà, des d’un a quatre cèntims el quilòmetre, però veient la història i els costums del PSOE, allò que sí que ens deixa entreveure aquesta mesura és una (o diverses) noves concertacions a empreses i empresaris que ja volten, esperant una nova privatització d’un servei essencial: la comunicació per carretera. Més economia captiva.

El PP, mentrestant, renega. Però més d’una ja es fregarà les mans i fora de la rabiola de cara a la galeria, esperarà notícies. I faran lo mateix. Recordem que és el Partit Popular Europeu qui governa a la UE i que aquestes mesures estan dins de la seua lògica identitària: Europa i Espanya per als quatre de sempre.

Cobrar peatges per ponts, camins i carreteres és un costum que hem heretat del món medieval i que gràcies a l’estat del benestar, i a polítiques fiscals eficients, hem d’anar eliminant. Potser allò que el govern ens insinua és que cal una nova fiscalitat? En això estem d’acord, però un govern progressista, europeista i modern, hauria de començar per revisar els vells vicis i les despeses més escandaloses. Els 11.000 milions d’euros que rep l’Església catòlica de l’estat, el delme modern, extrets d’un concordat desfasat social i moralment. D’ací es podria començar a pensar com finançar (i millorar) les autovies espanyoles. Ni els peatges feudals ni el tribut de fe tenen cabuda en un món modern. I ja és vergonyós que un partit que es suposa d’esquerres siga tan covard i servil amb els poders tradicionals.

No en el meu nom.

Whatsapp Telegram