Si algú esperava una revisió dels postulats polítics per part de la dreta a Castelló, ha estat desmentit en aquests primers mesos de legislatura que ja patim. Una societat democràtica és aquella, que entre altres virtuts, vincula el finançament públic al mèrit, a la professionalitat, és un principi que els liberals van reconéixer quan encara la democràcia donava les seues primeres passes. La realitat és que el govern ultradretà del Partit Popular demostra que la fórmula emprada per a governar és la de sempre: el clientelisme. Tanta urgència per governar i resulta ser que bàsicament es tractava de beneficiar els seus. Amb aquesta premissa, la resta, els serveis a la ciutadania, és absolutament secundari.
El cas més clamorós és que lluny de potenciar la participació, el govern de PP i Vox encapçalat per Begoña Carrasco la restringeix. Obviant evidentment la Llei autonòmica de participació recentment creada, l'acció de govern popular en termes de participació s'ha fet creditora del tancament dels centres de participació juvenil que havia aconseguit bastir llocs d'esbarjo autònom per al jovent amb un sentit educatiu en diversos indrets de la ciutat, amb el reconeixement dels pares i mares, que observaven com eren possibles polítiques d'educació no formal. Polítiques de participació de joves per a joves, que, per cert, també són veïns i mereixen els respecte de qui els governa.
En canvi, si ha estat pertinent beneficiar les festes d'associacions de veïns, és a dir tornar a pagar nominalment celebracions a entitats privades amb diners de totes, és l'ADN del PP. Amb diners públics, pagar esdeveniments de gaudi privat, i això sí, segons el seu ideari polític, és participació ciutadana (d'uns pocs). La pròxima anirà en el sentit de restringir les subvencions i el consell de participació ciutadana per tal que uns poquets i a poder ser, amics, es beneficien. Bàsicament perquè hi ha un interés d'aquest govern que reposa en èpoques passades de control social, de voler domesticar la participació en òrgans i entitats que mai qüestionaran l'ordre social (de la dreta) i per a dur-ho endavant necessiten clients: tu em dones, jo et done.
Una altra evidència d'aquest model sectari i fanàtic la trobem pel que fa a les polítiques de mobilitat. El Partit Popular ha decidit que és més profitós per a la ciutat de Castelló que les accions de sensibilització i les jornades de mobilitat siguen organitzades per entitats privades que res tenen a veure amb la realitat de la nostra ciutat, en lloc que siga, per exemple, Castelló en bici, una entitat sense ànim de lucre, arrelada a Castelló, la que ho duga a terme. Tot això té una raó molt senzilla i té a veure amb la rellevància que els atorgues a aquelles problemàtiques. No volen donar una resposta efectiva i solvent, i per això els té igual que les seues polítiques siguen només façana.
És la vella política la que ha tornat, el clientelisme vestit d'una falsa participació que sols ensenya que uns poquets es beneficien de les polítiques públiques i a poder ser que puguen votar. Benvingudes a un remake d'una pel·lícula ja vista del clientelisme, amb els mateixos actors i els mateixos productors.
