Vicent Carda. Pintor i gestor d'art.
Em parlava aquesta setmana el portaveu de Compromís per Borriana, Santi Zorio, del problema i mal de cap que estan tenint moltes famílies que tenen a persones amb alguna minusvalidesa, física o psíquica. En sentir-ho parlar, em venien els records dels 4 mesos que vaig passar acompanyant a la meva dona a l'Hospital del Doctor Moliner, més conegut com Porta Coeli, a Serra. Un centre per a malalts de llarga durada, especialment malalts mentals que han soferts ictus, aneurismes i precisen d'una recuperació motora i cognitiva.
En tot aquest temps vaig poder viure el que suposa estar amb una persona que precisa d'ajuda les 24 hores del dia, però a més vaig veure el desemborsament econòmic que suposa per a moltes famílies el tenir al seu costat a una persona amb perduda d'autonomia física. En aquests quatre mesos que vam estar a Serra, les famílies de les persones hospitalitzades van comprar des de coixins per no nafrar-se fins a cadires per a la mobilitat, i en alguns casos grua per aixecar a la persona quan foren fora, això era allí, fora de Porta Coeli molts d'ells havien de portar a terme una reforma al seu domicili per a la nova vida que els arribava.
Tot això amb l'afegit per part de l'assistent social de sol·licitar l'ajuda a la Conselleria perquè els pagués una part de les seves despeses en materials necessaris per a seguir vivint, afegit que en molts casos era contestat per part dels famílies amb bon humor i postil·lant que “amb sort ho cobraran els meus fills perquè nosaltres estem més enllà que ací”, perquè així era fa dos anys i així segueix sent o pitjor ara.
No vaig a entrar en allò que diu la Llei de la Dependència, no val la pena, és una llei que pot servir com a punt de partida, però si la prostituïm no ens serveix ni per a començar, i això és el que ha fet el Partit Popular. La trista realitat és que la reducció del finançament estatal del sistema de dependència, a més d'incrementar el copagament dels usuaris en 2012, ha comportat un mal de cap per a les famílies amb dependents i de retruc als Governs autonòmics. La falta de finançament per part del Govern central ha provocat que algunes autonomies presenten greus deficiències en l'atenció a les persones depenents, a més en el nostre cas, cal afegir la poca sensibilitat del Govern d’Alberto Fabra en cobrir les necessitats provocades pels seus amics de Madrid.
Santi em parlava de Marc, un xiquet de Borriana de 10 anys obert, simpàtic, vital, que va nàixer amb una anomalia cerebral per la que té un 66% de discapacitat intel·lectual. Marc fa una vida quasi normal. Però pel seu problema deu anar periòdicament al logopeda, al psicòleg i prendre unes medicines que suposen una forta despesa addicional i més per a la família de Marc, on els seus progenitors estan, tots dos, a l' atur. L'ajuda que Marc va rebre fins a juliol de 2012 va ser de 354,43€, en aquests moments 20€ mensuals que no ajuden ni a pagar les medecines.
La veritat que la història de Marc és molt semblant a les vides que em vaig trobar en Porta Coeli, amb persones més majors que ell però amb el mateix problema que no és altre que la falta de sensibilitat per part d'els qui ens governen. No s'adonen que les societats es construeixen entre totes les persones i avancen gràcies a totes elles. No s'adonen, ni volen veure-ho que les societats modernes i avançades són aquelles que cuiden i respecten als seus veïns, a les persones. Pot ser que si miraren als ulls dels pares de Marc entendrien un poc més tot el que significa tenir a casa a una persona que necessita ajuda i sobretot necessita somriure, un somriure que en tot aquest temps que porten al govern ens han llevat, però que per sort, a poc a poc l'anem recuperant. Perquè tornem a somriure.
