Hui, darrere de les xifres, hi ha noms, històries i vides que podrien salvar-se. Són 90.217 dones al País Valencià, i 10.452 només a la província de Castelló, les que no han rebut la carta per a fer-se la mamografia del programa de detecció precoç del càncer de mama. No parlem d’un error administratiu puntual, sinó d’una cadena de desatencions i negligències que posa en risc la salut i la vida de milers de dones.
Cada xifra amaga una història. Dones que revisen la bústia i no troben mai la citació, dones que esperen mesos sense resposta, dones que descobreixen massa tard un diagnòstic que podria haver sigut diferent si l’administració haguera fet la seua feina. És un fracàs institucional que té conseqüències reals, vides que es poden perdre per una carta que no arriba.
I sí, això té un nom, violència institucional. Perquè quan l’Estat, la Generalitat o qualsevol administració deixen d’exercir o exigir, el seu deure de protegir la salut pública, estan vulnerant drets fonamentals. Quan el govern de Mazón, el de “los peores”, i de la seua aliada ultradreta retalla, retarda i juga amb la salut de les dones, no és negligència, és abandó per part de qui et governa.
La dreta i l’ultradreta que governa el País Valencià parla de llibertat, però deixa sense atenció sanitària preventiva a quasi cent mil dones. Parla de gestió eficient, però és incapaç de garantir un programa bàsic que salva vides. Parla de “prioritzar les famílies”, però trenca un sistema de salut pública que havia costat dècades consolidar, privatitzant-lo i venent-lo al millor postor. Aquest model de sanitat ja ens sona als valencians, és el model de sanitat del PP, “silencio, se privatitza”.
El programa de cribatge mamari és un dels pilars de la salut pública femenina. Gràcies a ell, milers de dones han pogut detectar un càncer a temps i començar un tractament amb garanties. Retallar o descuidar aquest servei és condemnar-nos a la incertesa i al risc. És deixar que siga la sort, i no el sistema sanitari, qui determine el nostre futur.
El més greu és que aquesta situació no és un fet aïllat. Forma part d’un patró. Les polítiques de Mazón i dels seus socis a VOX estan desmantellant pas a pas els mecanismes públics que garanteixen igualtat i seguretat, la sanitat, l’educació, la protecció de les víctimes de violència masclista o les polítiques d’igualtat. Allà on governen, la cura desapareix i el poder es concentra.
El dret a la salut no pot dependre de qui governe. No pot ser una moneda de canvi entre retallades i privilegis. Les dones no podem esperar més. Necessitem un sistema que funcione, que arribe, que ens cuide i ens respecta. Un sistema amb recursos humans suficients, amb equips tècnics preparats i amb una gestió transparent que done confiança a la ciutadania.
És intolerable que, al segle XXI, encara hàgem de recordar que la detecció precoç salva vides. Que cada mamografia a temps pot significar una segona oportunitat. Que la prevenció no és un luxe, sinó una obligació pública. Que una carta que no arriba pot ser una condemna.
Per això cal dir-ho clar i alt, que el que està passant al País Valencià és una fallida política i moral. No són dades, són persones. No és burocràcia, és vida o mort. I darrere d’aquesta situació hi ha noms i cognoms, responsabilitats concretes i decisions polítiques que han triat mirar cap a un altre costat.
No ens resignarem. Les dones valencianes hem demostrat massa vegades que sabem organitzar-nos, que sabem denunciar i que no permetrem ni un pas enrere. Tornarem als carrers si cal per defensar una sanitat pública que ens cuide, una Generalitat que ens protegisca i uns drets que són fruit de dècades de lluita.
El càncer de mama es pot detectar a temps. Però per a això, cal que ens deixen fer-ho. Que tornen a enviar les cartes, que tornen a escoltar-nos i que tornen a posar les persones al centre. Perquè cada vegada que una dona no rep la seua citació, totes perdem una mica més de dignitat col·lectiva.
Ni un pas enrere en salut pública. Ni una dona menys per retallades.
