La recent onada d'èxodes en la xarxa social X (anteriorment Twitter) després de la salutació hitleriana d’Elon Musk en la cerimònia d'investidura de Donald Trump no és un fenomen aïllat. Es tracta de l'acumulació d'un context en el qual aquesta xarxa ha sobrepassat les fronteres de la pluralitat social i, en conseqüència, s'ha convertit en la veu de l'extrema dreta internacional. Durant el lideratge de Musk, el tauler de joc té amo, i per això X ha abolit sistemes de control, ha restablit comptes de negacionistes i ha elaborat propaganda, deteriorant la qualitat del debat democràtic i fomentant, en el seu lloc, el discurs d'odi.
Això no és un problema que només afecta els Estats Units. X s'ha convertit en una xarxa bàsica per al reclutament de les noves onades de l'extrema dreta a Europa i a Llatinoamèrica per a la disseminació de la postveritat, la persecució de periodistes i el frau electoral. Els discursos d'odi i la propaganda de la supremacia s'instal·len com a norma, subvertint el fonament d'enteniment democràtic que la nostra societat ha treballat durant dècades.
La qüestió central no és merament el paper de X com a distribuïdor de punts de vista extrems, sinó el model de governança de les plataformes digitals.
Ara resulta que, si la Universitat Jaume I decideix abandonar aquesta xarxa per la seua pèrdua de reputació i per considerar-la un espai tòxic, des de la portaveu de l'extrema dreta de Castelló se li recrimina, escrivint un article d’opinió, que no defensa la llibertat i els valors d’una universitat com caldria.
Ens enfrontem a allò que alguns teòrics anomenen feudalisme tecnològic. Un sistema en què un grapat de corporacions privades, amb noms i cognoms (Elon Musk, Jeff Bezos, Mark Zuckerberg, Sundar Pichai i Tim Cook), dominen les xarxes digitals, establint les seues pròpies regles i recollint rendes (el delme) dels usuaris en forma de dades personals i perfils de comportament. La democràcia està vivint l'era dels senyors feudals digitals.
Si comparem l'era del feudalisme clàssic, on els vasalls havien d'entregar un dècim de les seues collites a un senyor feudal, amb la situació actual, podem veure un vincle. En lloc de pagar amb l'agricultura o la ramaderia, hui dia les persones paguen amb la seua informació a canvi de serveis que haurien de ser gratuïts. Empreses com X, Meta o Google són clàssics senyors feudals digitals, i els drets dels seus súbdits estan subjectes als capritxos i desitjos d'aquests senyors.
A la llum d'aquesta situació, l'única resposta possible és la regulació. La Unió Europea ha pres mesures en la direcció correcta amb la Llei de Serveis Digitals (DSA) i la Llei de Mercats Digitals (DMA). Aquestes normes intenten limitar el poder de les grans empreses tecnològiques i augmentar la protecció de l'usuari. No obstant això, aquestes accions encara són inadequades davant plataformes que actuen amb la màxima imprudència. Hi ha una necessitat urgent de regulació estatal i europea.
Els estats necessiten recuperar la sobirania sobre l'àmbit digital. Això podria significar la creació de mesures que jutgen les ‘fake news’ i la transparència en la circulació d'informació, així com supervisar la desinformació, o fins i tot dur a terme l'expropiació o el control nacional de plataformes estratègiques. No és possible que el discurs públic continue sent dominat per empresaris, l'únic compromís dels quals és amb els seus accionistes.
La creixent deserció de X mostra que la gent, a poc a poc, està comprenent la gravetat del problema. Però no és suficient deixar de consumir una xarxa social. Cal exigir de manera efectiva una governança democràtica en l'esfera digital. D'una altra manera, els nous senyors feudals de la digitalització continuaran tenint poder de decisió absolut.
Què fem? Marxem per tal de què es posen a legislar?
