La Diputació de Castelló treballa amb el seu Pla Director per garantir aquest recurs a tot el territori
Xodos i La Torre d’en Besora són els dos pobles d’aquest estiu que han hagut de necessitar cubes per poder abastir d’aigua a la seua població. A qualsevol li pot sorprendre aquesta afirmació, ja que imaginar un poble sense aigua, esglaia. Les raons? Doncs David Vicente Segarra, alcalde de la Torre d’en Besora assegura que aquest any el seu poble ha acollit un número més gran de població i també, de turistes: “la població es multiplica per dos o per tres”, i continúa: “Les Cases Rurals del poble s’han plenat perquè aquest any, supose que a causa de la pandèmia, ha augmentat el turisme rural”. Per tant, no només és que s’hagi multiplicat la població (i per tant el seu consum): “durant aquest estiu, a causa de la sequera (tot i que ha plogut bastant) els aqüifers no s’han plenat”, informa Segarra.
Tàrsila Galdón/Castellón Información
Fins ara, la població de la Torre d’en Besora s’abastia de dos pous: un propi (d’on obtenien el 30-40 % dels recursos) i també, un altre que és gestió de la Diputació de Castelló. David Vicente Segarra relata que porta 17 anys com alcalde i mai s’havia vist en la situació de recurrir a cubes per a poder abastir al seu poble d’aigua, encara que admet que tots els estius l’aigua era més bé, un bé escàs.
Però aquesta problemàtica és molt més profunda i complexa…
L’Institut Geològic i Miner d’Espanya ha realitzat un estudi sobre l’abastiment de l’aigua en la provincia de Castelló i aquesta entitat assegura que una de les particularitats de la província és que la major part de l’abastiment dels seus municipis prové de l’aigua subterrània.
El problema principal és que moltes zones de la província de Castelló es troben o contaminades o sobreexplotades. Però cal tindre cura amb aquesta rotunda afirmació, ja que el diputat del Cicle Integral de l’Aigua, Transició energètica i energies renovables i residus de la Diputació de Castelló, Ignasi Garcia matisa que depèn de zones i també, d’aqüífers: “Alguns estan contaminats i altres estan sobreexplotats i ja no és recomanable treure”, però: “depèn de zones també, ja que hi ha zones que sí que arrastren més contaminants però altres no”.
Efectivament, depèn de zones. L’Institut Geològic i Miner d’Espanya informa que la massiva utilització d'abonaments nitrogenats en les plantacions de tarongers des dels anys 60 “ha anat augmentant el contingut de nitrats de l’aigua del aqüífer del terme de Castelló”, i per tant, molts pous es van tindre que abandonar. Ignasi Garcia admet que sí, que hi ha municipis que tenen problemes i també, indústries perquè la Confederació prohibeix traure aigua de certes zones.
Però no només és la contaminació per part dels nitrats el que provoca que algunes zones de la província no puguen ser utilitzades per l’abastiment d’aigua: la indústria i la intrusió marina també tenen molt a dir en aquesta complicada temàtica.
Orígen Industrial
Altre estudi de l’any 1998 de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya va esclarir que l’activitat industrial comportava una elevada càrrega contaminant, sobretot a causa de la ceràmica, la galvanotecnia i els curtits. Aquests compostos contenen metalls pesats i per això, a poc a poc, els aqüífers de la provincia han anat notant aquest desgast.
Intrusió Marina
Segons un estudi del Centre Tecnològic de l’Aigua de l’any 2010, la intrusió marina en els aqüífers costers és un fenomen natural a causa de la “major densitat de la mar”. Amb tot, aquest fenomen es pot modificar o bé, incrementar per l’explotació que es faci de l’aigua subterrània, les accions sobre el propi territori o les obres costaneres.
Què ocorre, doncs?
Aquest estudi indica que només en que un 2 o 3 % d’aigua es mescla amb l’aigua dolça, aquesta ja és inútil per a la majoria dels usos.
Solucions?
L’alcalde de la localitat de la Torre d'en Besora assegura que, normalment, el mes de setembre ja baixa el nombre d’habitants i les explotacions ramaderes ja no utilitzen tanta aigua. Per tant, l’ajuntament calcula que en setembre, el poble ja no dependria de les cubes.
Amb tot, tot el que ha passat implica una actuació més transversal i Segarra informa que ja s'està conversant amb la Diputació de Castelló per tal de substituir per un bombeig més gran el pou que la entitat gestiona perquè poguera arribar més aigua: “i no només per a Torre d’en Besora, ja que eixe bombeig també serviria per a Vilar de Canes i Culla”.
I per què no una solució més transversal?
La Diputació de Castelló ja treballa en el seu Pla Director de l’Aigua. Just hui, el diputat del Cicle Integral de l’Aigua, Transició energètica i energies renovables i residus de la Diputació de Castelló ha presentat aquest pla als presidents dels Consorcis, un pla que té com a principal objectiu acabar amb els problemes de l’aigua en Castelló.
Com?
“Aconseguir l’aigua dels nostres aqüífers, els quals tenen suficient aigua com per abastir de tots els municipis de la provincia”
Però… certs aqüífers no tenen problemes de contaminació?
Cal tindre en compte due coses: en primer lloc, que depèn de zones i en segon lloc, que la Diputació pretén acudir als aqüífers que es troben a molta profunditat. Però vaja, no només és això, ja que l’objectiu real és crear una xarxa entre pobles per garantir l’abastiment de l’aigüa: “ja que encara que la gestió de l’aigua és municipal, molts pobles no tenen els recursos per apostar per les infraestructures”, assegura Ignasi Garcia.
“Volem aprofitar els recursos hídrics que tenim, com les dessaladores i fer una xarxa que interconnecten els diferents municipis per garantir l’abastiment”, continua explicant Garcia i assegura que també en situacions hídriques de molta necessitat, ja que “som conscients que també estem davant un canvi climàtic amb molta sequera”.
A més a més, aquesta xarxa entre pobles comptaria també amb una espècie d’entitat o mecanisme que lluitara per un preu igualitari de l’aigua entre els municipis i que garantira també, el manteniment de les infraestructures, les quals: “són molt antigues en la provincia”, assegura Garcia.
