Experts reunits a Benicàssim alerten de l’augment dels fenòmens climàtics extrems i defensen una millor connexió entre investigació i gestió pública
La setena edició de la Universitat d’Estiu de la Universitat Jaume I (UJI) ha arrancat este dijous a Benicàssim amb una reflexió compartida per investigadors, tècnics i responsables públics: la necessitat d’establir una relació permanent entre la comunitat científica i les administracions per a anticipar-se i donar resposta a crisis derivades del canvi climàtic, emergències sanitàries o fenòmens extrems.
Esta és una de les principals conclusions del curs «Contribució de la ciència en situacions de crisi, episodis extrems i emergències», que se celebra a l’Hotel Palasiet Wellness Clinic & Talasso i que analitza casos com la covid-19, les danes, les onades de calor, les sequeres o els incendis forestals.
Els fenòmens extrems augmenten des dels anys setanta
Durant la primera taula redona, especialistes del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), del Barcelona Supercomputing Center i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats van abordar l’impacte de l’escalfament global.
La investigadora Marta Marcos va assenyalar que les dades científiques mostren un increment dels fenòmens climàtics extrems des de la dècada dels anys setanta i va advertir que episodis com les onades de calor, els incendis o les pluges torrencials serien molt menys probables sense l’escalfament global.
Segons Marcos, és necessari reforçar la interacció entre investigadors i administracions perquè el coneixement científic puga traduir-se en mesures concretes de prevenció i resposta.
La calor provoca ja centenars de milers de morts cada any
Un altre dels experts participants, Dominic Royé, investigador del CSIC, va alertar de l’impacte creixent de les altes temperatures sobre la salut pública.
Segons les dades exposades durant la jornada, al voltant de 460.000 persones moren anualment al món per causes relacionades amb la calor, una xifra que ha augmentat un 37 % entre 1991 i 2018.
Royé va defensar la consolidació dels refugis climàtics com a infraestructures permanents i no únicament com a mesures d’emergència puntuals.
La dana de 2024 centra part del debat
La segona taula redona va analitzar diferents crisis hidrològiques recents, entre elles la dana que va afectar la província de València l’octubre de 2024.
L’investigador del CSIC Gerardo Benito va explicar que el cabal registrat durant aquell episodi va ser excepcional segons els registres instrumentals actuals, encara que va recordar que existeixen antecedents històrics similars documentats als anys 1776, 1897 i 1949.
Per això, va defensar que els estudis històrics també han de ser tinguts en compte en la planificació territorial i en les estratègies de prevenció davant futures inundacions.
Millorar la informació per a anticipar-se a les emergències
Els participants van coincidir a destacar la importància de disposar de sistemes de monitoratge, xarxes de seguiment i informació fiable per a facilitar la presa de decisions.
En este sentit, diversos experts van subratllar que la prevenció i l’anticipació continuen sent les eines més eficaces per a reduir els efectes de fenòmens extrems que, segons les projeccions científiques, continuaran augmentant en freqüència i intensitat.
Els incendis i la desinformació, protagonistes de la segona jornada
La programació del curs continuarà este divendres amb diverses ponències dedicades als incendis forestals, els efectes dels episodis climàtics extrems i l’impacte de la desinformació durant les situacions de crisi.
Les sessions comptaran amb la participació d’especialistes en emergències, gestió forestal i comunicació científica.
