Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Els diumenges aprofite i m'aprope a les alcries de Santa Bàrbara per fer una volta pels horts. Mire si les clementines van agafant pes i color, encara que francament estan més verdes que un cogombre, són hernandines i ortaniques; la nulera ja té el seu color, un color roig-tomata-verdòs i la seva dolçor ja és acceptable. Ja fa setmanes que cullc algunes nuleres per a casa, es poden menjar i per a suc estan boníssimes.
En una de les meves visites pel terme, fa temps, em vaig portar la major sorpresa i al mateix temps disgust, feia poc que havien podat l’hernandí per aclarir els arbres i les tires, aquest camp, menut com la majoria dels horts de Santa Bàrbara i sense reg localitzat per culpa de l'administració, tenia des de feia molt de temps, un taronger que una part era nulero i l'altra clementina del terreno, que guardava amb molta estima per recollir-les per a casa, ara, havia desaparegut, els talladors havien serrat l'arbre per soca-arrel i adéu clementina del terreno.
Aquesta clementina, també coneguda com a clementina fina, malgrat el seu calibre (de vegades com a cireres), és del millor que es pot trobar, té un color taronja intens i la seva grandària pot ser de 50-60 mm. Es pot gaudir d'aquesta fruita a partir del mes de novembre, depenent de les temperatures a la zona. La seva escorça és molt fina i pegada a la polpa, aquesta té unes extraordinàries característiques per als nostres sentits a causa del bon contingut en suc i a la qualitat dels seus sucres, àcids i compostos aromàtics. És una varietat primerenca, les seues fruites es recullen a partir de novembre i poden romandre durant bastant temps en l'arbre amb les seves bones condicions. Com he dit abans, la grandària d'aquesta clementina és menuda però puc assegurar que les més menudes són les millors, són dolces, sucre, pura mel.
Vosaltres haureu vist, als mercats, a les tendes o a la secció de fruita i verdura dels supermercats, tota classe de clementines; marisol, oroval, oronul, hernandina... i, més tard les hibrídes com la loretina, ortanique, la nadorcott... I bé, és evident que tot són avantatges, amb les noves varietats, més taronja per a més temps i damunt per a triar. Jo diria en canvi, que és el vaticini, prompte substituïran completament les varietats tradicionals. La nulera i la del terreno porten aquest camí, la del terreno pràcticament a desaparegut a Borriana i de la resta de comarques citrícoles, perquè és així com funciona el món del comerç i l'alimentació.
Pot ser un dia ja no es trobarà la nulera de sempre al mercat i haurem de conformar-se, vulguem o no, amb les noves clemetines. Això ja està passant amb moltes varietats com les del terreno, nulera, navel o navelate, aquestes estan sent marginades i substituïdes per d’altres més preuades per la seva grandària, per la seva vistositat i mes tardanes, comença a ser difícil trobar a les parades aquest varietats. I així es progressa, així anem cap a endavant encara que siga deixant darrere varietats tan nostres. És llei de vida diuen al terme els llauradors, és la mort de la biodiversitat que també afecta a la citricultura i a l'alimentació. El llaurador arruïnat com està busca desesperat empeltar la varietat que faça falta, encara que tarde anys en produir-li, el que importa és el preu, en el camí es perden varietats, diners, sacrificis i moltes il·lusions.
Si algun dia, però, la clementina del terreno, la dolçor de les fruites, ja no té qui la conree ( jo ja he perdut el meu arbre que la produïa), l’incorporarem a la història de la taronja (com ja hem fet amb altres varietats), l’incorporarem a la memòria col·lectiva d'un poble que no va saber mantenir les seves fonts de riquesa; perquè d'aquelles navels i clementines del terreno han estat molts els que hem menjat a Borriana, i gràcies a elles, també hem estat moltes generacions les que hem pogut treure uns estudis universitaris. Perquè la collita de les clementines del terreno i les navels eren perquè els fills dels llauradors puguerem estudiar, la resta era per a viure.
