Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Començava la setmana amb el balanç de legislatura pel nostre alcalde, José Ramón Calpe, portem ja tres anys i davant l'absència de projectes i llums a la ciutat sembla que cal agafar les xifres de l'atur en un mes que ha baixat, aquesta deu ser la consigna llançada des de Madrid.
No és la primera vegada que parle de les dades de l'atur, els nombres com saben són molt soferts i segons qui els diu més encara, però és molt lamentable que se'ns vulga vendre com un èxit que Borriana ha baixat l'atur en el mes de maig en 217 persones (per cert 217 i no 227 com van apuntar els populars), per al nostre Govern que una sola persona trobe treball encara que siga per a un dia és motiu de celebració, per a mi és trist que es jugue amb les persones per salvar-li la cara a un Govern que res fa per la creació de llocs de treballs.
El que també cal dir és que quan el senyor Calpe va entrar al nou ajuntament a l'estiu de 2011 l'atur a Borriana era de 3.727 persones, al maig de 2014 l'atur és de 3.924 persones, quasi 200 persones més que fa 3 anys, i si ens anem a la població activa la xifra és encara més alarmant, en 2011 Borriana tenia a 23.965 persones en edat de treballar al desembre de 2013 aquesta mateixa població és de 23.302 persones, 663 persones en edat de treballar han eixit de Borriana en aquests últins tres anys de Govern del PP i del senyor Calpe al capdavant en busca de feina. Per tant hi ha menys gent per a treballar i en canvi tenim més atur, alguna cosa no funciona molt bé en allò que són les polítiques actives d’ocupació al nostre ajuntament.
És cert que la sacsejada social de la crisi econòmica per als valencians i amb ells els borrianencs ha estat més intensa que per a la mitjana dels espanyols. Aquesta mateixa setmana apareixia també l'estudi Pobresa en un període de crisi econòmica (2007-2012), elaborat per l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE) i la Fundació Bancaixa, on es reflecteix que des que va començar la recessió 195.828 llars han caigut en la pobresa, una bona part d'ells a Borriana. La pobresa al País Valencià arriba ja al 25,12% de la població enfront del 22,23% que registra la mitjana espanyola, i a Borriana cada dia són més les persones que necessiten d'una ajuda externa per arribar a fi de mes.
En els últims tres anys he pogut comprovar com en diferents èpoques de l'any la societat civil de Borriana s'organitza per eixir al carrer i demanar aliments; organitzacions i col·lectius socials, des de Creu Roja fins a Càritas, passant pels joves de l’Agrupament Escolta o Porta Oberta, així com alguna que altra parròquia, ens demanen cada volta més la nostra solidaritat i participació. Tot això no té una altra lectura més que a la nostra ciutat hi ha moltes persones que no tenen coberta la més mínina necessitat humana, la de l'alimentació. Fa també un parell d'anys va néixer el Menjador Social de Borriana que atén diàriament a més de 100 persones. Les mostres parlen per elles mateixa.
Comprenc que siga molt desagradable haver de mirar a la cara a aquestes persones, però ho és més encara el girar la mirada per ignorar-les i això és el que estan fent els responsables polítics del PP, sí, girar la cara, perquè des de Compromís hem presentats una vegada i una altra proposades per com a mínim eixir del llindar de la pobresa, des de la proposta d'una Renda Garantida de Ciutadania fins a la creació de Bancs d'Aliments, però sempre ens hem trobat amb el NO rotund per part del PP.
Enfront de la cruesa d'aquestes dades, el País Valencià és el territori que menys gasta en serveis socials de tot l’Estat, dedicant 196 euros a l'any per habitant enfront de 307 euros de mitjana estatal. Així mateix, és la que menys inverteix sobre el PIB en benestar social, només l'1,03% enfront de l'1,41% de la mitjana espanyola, segons assenyala l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials d'Espanya. I la nostra ciutat no escapa a aquestes xifres, ni els nostres polítics locals, entenem que no cal girar la cara, tot al contrari cal posar-la per superar aquestes grans desigualtats socials que existeixen i cada dia més a Borriana.
