Verónica Ruiz. Candidata d'Iniciativa del Poble Valencià, amb el nº4 en la llista de Compromís per Castelló.
Quan vénen eleccions, posem per cas municipals, tot sembla renàixer d’una llarga somnolència; les obres que mai s’acabaven s’inauguren ( algunes abans d’acabar-se fins i tot), i es desempolsen promeses reiterades que saben que tampoc mai van a ser realitats, o vells fantasmes que pensen els puguen traure vots o desviar-los (batalles de l’aigua, de les senyes d’identitat, dels bous, de tot allò que durant quatre anys no han fer res per avançar, eliminar o protegir, i ara es volen posar a primera fila com a principals defensors d’eixa causa).
I saben prémer les tecles per a generar inquietud en la gent, el soroll que ho ensordica tot, i per això, que ara, tants anys després, sembla hi haja moviment en projectes com Parc Castelló, el gran parc logístic al terme municipal de Castelló, que si, ara sí que sí tots els tràmits autonòmics es podem solucionar, que si inversors ara saudites, ara nord-americans, ara d’un altra galàxia, van a comprar el sòl, eixe sòl que des d’almenys 2008 sols ha comportat als i les afectades una càrrega i jugar amb la seus il·lusió de poder traure un benefici econòmic.
I això, passa a tot arreu, PAI paralitzats, urbanitzacions que fan creure reviscolen ara, sòl cadastralment urbà o urbanitzable però sense cap ús ni profit que fan creure que ara sí, “superada la crisi” ( quin sarcarsme) , tot va a començar de nou, en el punt en el qual va quedar, i que de nou els diners va a córrer alegrement, aixó sí, sempre i quan governen els de sempre, perquè “els altres” , “tots els altres”, són els que estan en contra de tot el progrés, i els que si manen, paralitzaran tot, ja se diga Parc Castelló, o Mundo Ilusión, o el PAIS que vulgues nomenar. I així passen les legislatures, projectes que és pràcticament impossible siguen realitat a partir de maig, i que qui sap si d’ací a quatre anys tornaran a desempolsar i traure a passejar. Això no és jugar amb la gent i les seues esperances?
