María España. Regidora del Grup Popular en l'Ajuntament de Castelló.
He recordat molt aquests dies l'emoció del moment en el que vaig acabar la carrera de Magisteri a la Universitat Jaume I de Castelló. I ho he fet recordant com ja per aquells temps començaven a parlar-nos de treball cooperatiu, la tendència a treballar, créixer i aprendre units, una manera d'organitzar les activitats a l'aula per, de forma col·lectiva, aconseguir un objectiu comú, però respectant sempre les individualitats i les opinions de cadascun, que eren l'essència de la riquesa que tancava el resultat final, un resultat indivisible però ple de matisos.
Recorde, com em parlaven que tots som diferents, perquè cadascun té els seus gustos, opinions, formes de parlar, color de pell o creences religioses, però tots amb els mateixos drets i deures. Al final, complementaris, part d'un tot.
Però també recorde, que ningú em va parlar de divisió, d'una única línia recta, ningú em va parlar que arribaria el dia en el que veuria que aquesta riquesa de l'aportació de la diversitat a alguna cosa comuna, de la qual m'havien parlat, es veuria diluïda, com en el reflex d'anys passats a Catalunya, amb partits nacionalistes com Compromís, tractant d'inculcar que només hi ha una via "correcta", la seua, per a qualsevol cosa, inclosa la defensa de la nostra llengua, el valencià, justificant així la seua pròpia existència i necessitat. I és que les seues idees són d'allò més rocambolesques, com la d'emprar els diners públics a canviar la retolació de tots els carrers de Castelló amb la intenció que resen en una única llengua, el valencià.
I ningú em va parlar que qui hauria d'ajudar als docents, seria qui contínuament els incitaria a generar aquesta falsa identitat amb la qual només es pot aconseguir una falsa destinació, modificant la nostra història si és necessari o elevant a himne regional la "Muixeranga " perquè no sone el de la Comunitat Valenciana. Però és que després de llegir en una coneguda xarxa social al soci xantatgista de l'Alcaldessa, Xavi del Senyor, afirmant que Jaume I era Català, què ens estranya?
I és que, curiosament, sempre són els mateixos oferint recolzament institucional i molts diners públics a entitats com Escola Valenciana, que defensen als qui han estat detinguts per delicte de sedició i no per les seues idees, o el que és el mateix, per saltar-se la llei que ens empara a tots, i que són, al mateix temps, els que intenten col·locar circulars en les motxilles dels nostres alumnes per finançar les iniciatives amb les quals reivindiquen els Països Catalans.
Qui va a protegir-nos als docents amb semblant panorama?, amb un Conseller com Marzà que s'atreveix a dir que "sense desobediència no hi ha independència". De debò vetllarà per l'ensenyament correcte dels nostres fills un Regidor d'Educació a Castelló que es manifesta a favor de la celebració d'un referèndum il·legal?
Benvolguts pares i companys docents:
És hora d'entendre que quan es parla d'adoctrinament no es parla de tots els docents sinó dels dirigents que ara plaguen les nostres institucions i que alimenten i protegeixen a qui valora més ensenyar a criticar els pensaments que el pensament crític. És hora que a la gran majoria de docents que practiqueu allò que un dia vam aprendre d'ensenyar a pensar per aprendre, amb lletres majúscules, us diga que no esteu sols. Que no tenim per què suportar elements sobre falsos països catalans als centres, ni una falsa identitat, ni el xantatge lingüístic dels qui queden totalment deslegitimats per les seues accions, ni activitats d'entitats que defensen il·legalitats...
És hora de dir-vos que al Partit Popular seguirem complint, estarem aquí per treballar per vosaltres i amb vosaltres, amb els docents, amb els alumnes, amb les famílies, que mereixeu uns representants que mai us facen sentir solos ni rebutjats. Seguirem lluitant perquè passats uns anys, no es torne a escoltar, en eixe moment a la nostra ciutat, agitant de nou la consciència pública, la frase, "si és que es veia vindre"
