Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Aquesta és la paraula que tant molesta als dirigents del PP. Pobresa és el que hi ha al País Valencià, després de la llarga crisi econòmica que no para, la desocupació, les contínues retallades a l'Estat del Benestar i una devaluació constant dels salaris han fet que cada dia estiguem més empobrits.
Són varis els informes que han constatat que cada dia som més pobres, l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE), publicava el seu informe econòmic el febrer passat on mostrava unes xifres que parlen per si mateixes: la taxa d'atur s'ha triplicat en els últims anys, passant del 10% al 29%, la destrucció d'ocupació fou del 21% i la caiguda acumulada del PIB és d'un 9%. Una agònica situació econòmica que ha donat com a resultat l'aparició de l'increment de la pobresa i de la gent que es troba en risc d'exclusió social. El propi IVIE alertava a finals de desembre que el 28% de la població estava en risc d'exclusió social. Una situació extrema a casa nostra, on es registraven 85.000 llars sense ingressos que al costat d'una caiguda del 10% dels sous dels valencians en 2013, donaven el brou de cultiu perfecte perquè el drama de la pobresa s'incrementés, malgrat el govern del PP.
Les dades són escruixidores, al País Valencià hi ha mig milió de pobres. Segons l'informe del IVIE, la pobresa a Espanya en el període entre 2007 i 2011 augmentava un 98%, però ho era encara més al País Valencià, un 171%. A més, les llars valencianes pobres augmentaven un 8%, mentre que les espanyoles ho feien un 2%. A més, el País Valencià es situa a l'índex de desenvolupament humà inferior a la mitjana i es produeix una major reculada a l'Estat de Benestar global, educació, benestar social i salut, la qual cosa vol dir que hem anat cap a enrere, com els crancs, en aquests serveis necessaris i imprescindibles per a les persones.
No es queda enrere l'informe que fa dies va presentar Caritas, les xifres ens parlen que la pobresa al País Valencià és més que alarmant, i el més dramàtic d'aquest informe són les xifres de pobresa infantil, l'Estat espanyol és el segon país de la Unió Europea amb major pobresa infantil, només superat per Romania. La pobresa al nostre territori no només té cara i ulls, sinó que a més cada vegada més ataca a les dones i als xiquets. Les mesures neoliberals que tant agraden aplicar als governs del PP a Madrid i a València, tenen com a únic objectiu retallar el dèficit per damunt de les persones, la qual cosa esta provocant sobre la població de menors de 18 anys una taxa de pobresa que ha passat a l'últim any del 15,6% al 19,4%.
Davant aquesta situació dramàtica, la nostra portaveu de Compromís a les Corts Valencianes, Mònica Oltra, presentava la setmana passada una proposta per intentar pal·liar el dany irreparable que estan patint molts xiquets i joves valencians. La primera, el pagament immediat de les sol·licituds de Renda Garantida de Ciutadania, una modificació normativa que reconega aquesta prestació com un dret subjectiu i no depenent de la disponibilitat pressupostària. Empendre un Pla per frenar la desnutrició infantil causada per la pobresa, l'obertura dels menjadors escolars durant tot l'any i la implementació de menjadors socials. I com no, l'elaboració d'un Pla d’Ocupació d’Emergència que reactive el mercat laboral destinat prioritàriament a les persones desocupades de llarga durada.
La prioritat d'un Govern responsable ha de ser destinar en primer lloc els diners per pal·liar la pobresa. No és acceptable que mentre una part de la població ho esta passant malament, molt mal, aquest govern es gaste els diners en publicitat institucional, saraos o mantinga una caixa fixa i opaca que ningú sap que es fa amb aquells diners. Des de Compromís ho va deixar molt clar Mònica Oltra, primer les persones, primer fer front a la pobresa, promoure la igualtat social i acabar amb l'exclusió social, després ja parlarem, aquesta és i ha de ser la nostra prioritat en aquests moments, però també de la resta de la ciutadania.
