Noticias Castellón
jueves, 16 de mayo de 2024 | Última actualización: 22:43

De la propaganda a la decepció

Tiempo de Lectura: 3 minutos, 38 segundos

Noticias Relacionadas

Domingo Vicent. Portavoz de Ciutadans en el Ayuntamiento de Vila-real.

La primera vegada que la paraula ‘Propaganda’ va despertar el meu interès acabava d’entrar a l’adolescència. A meitat dels anys vuitanta, en plena efervescència del pop anglosaxó, es feia cabuda la música techno alemanya, i un grup anomenat d’aquesta manera, ‘Propaganda’, sonava a les emissores. No soles la música va despertar la meua curiositat, sinó també el nom del grup, eixa paraula que era comú a moltes llengües, i que jo des de la meua ignorància associava només a finalitats comercials.

Efectivament la ‘Propaganda’ és una forma de comunicació que té com a objectiu influir en l’actitud d’una comunitat respecte alguna cosa, presentant només un aspecte de l’argument. Informació esbiaixada que es difon de manera repetitiva per tal d’influenciar a l’audiència. L’efecte desitjat no és altre que eixe canvi d’opinió en l’espectador. Un canvi que pot tindre finalitats comercials, i que entraria dins del joc promocional que tot producte ha de tindre. Però que també pot tindre connotacions molt negatives. I és el que passa quan va de la mà del poder. Els governs, dins del seu àmbit i d’acord amb les seues possibilitats, tracten i han tractat sempre de manipular l’opinió pública i les percepcions de la ciutadania.

Ho hem vist durant molts anys a la Comunitat Valenciana, on la constant, abundant i efectiva propaganda permetia al PP seguir en el poder malgrat el degoteig d’escàndols i casos de corrupció. Però al final com es sol dir la realitat acaba superant a la ficció. Cap estratègia de comunicació pot durar eternament si no és fidel a la realitat. Això és el que passa ara mateix a Vila-real, el món real demana pas, les conseqüències d’una gestió limitada i una planificació inexistent comencen a passar factura. No es pot amagar la brutícia baix de la catifa eternament.

Aquesta setmana mateix hem pogut tindre una mostra més d’un intent desesperat de disfressar la realitat. La noticia d’un bus de l’estació de Vila-real a l’estació de Castelló per part de Renfe s’ha tractat de vendre com un èxit. Fins al punt que s’ha declarat que es tracta d’un servei gratuït, amb el bitllet o abonament habitual del tren. On està la gratuïtat? Que m’ho expliquen. Simplement Renfe complementa el servei que no pot donar de moment en tren, igual que en altres indrets del recorregut. I als posseïdors d’un bitllet o un abonament es donarà una solució per a fer el trasllat a una hora determinada. Qui no tinga abonament o bitllet no usarà el servei, on està, doncs, la gratuïtat? Damunt especifiquen que no tindrà cap cost per a l’Ajuntament, faltava més! On arribarem?

Mala setmana aquesta que ha passat per a fer balanç de l’estratègia comunicativa, eixa que ens costa tants diners als vila-realencs i vila-realenques. Dilluns ens vam assabentar que Vila-real es quedava fora dels fons europeus perquè la seua estratègia DUSI no estava a l’altura. Objectiu que sí van aconseguir Castelló i Burriana, a qui vull felicitar, al igual que al projecte comú de Benicarló-Vinaròs. Nosaltres continuarem en el nostre cabàs de marques de ciutat, a veure si ens ho compra algú o acaba sent fum de canya.

Tampoc s’espera que vaja millor la setmana que comença, la que obrirem en la materialització de la pujada de la contribució. Un cop més a les butxaques dels contribuents. L’excusa la coneixem de sobra, sona ja com una musiqueta de fira, “els empastres del PP”. Però desprès de més de cinc anys portant les regnes de la ciutat no ens val. El mateix Executiu ha manifestat que coneix el risc al que podia fer front des de 2011, així i tot es fa el sorprès a cada sentència. Estic segur que l’equip de Govern no s’alegra, tot el contrari, però igualment estic segur que la maquinària propagandística tractarà de traure tot el rèdit possible de les desgràcies jurídiques per a seguir amagant la brutícia baix de la catifa.