Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
Dimarts a la Diputació de Castelló va fer un pas endavant en matèria de transparència. El meu grup havia presentat dues mocions, una que demanava que al web de la institució hi hagués accés als currículums, declaracions de benes i declaracions d’interessos dels càrrecs públics. També la relació de persones de lliure designació, l’àrea a la que està adscrita, el seu sou i la seua formació. D’altra banda havíem proposat que al mateix web, estigueren accessibles en temps real, les sessions plenàries de la Diputació.
Per la seua banda el PSOE havia proposat afegir un “codi de bones conductes”, les mateixes mesures que proposàvem nosaltres, i alguna cosa més.
El PP es va prestar a l’acord, i tret d’una proposta del PSOE que no cabia en la llei, la resta es va acordar amb facilitat, de forma i manera que tots tres grups vam presentar una moció conjunta. Bé està.
A la meua intervenció vaig dir que celebrava la bona voluntat del conjunt de la corporació, perquè la voluntat de transparència havia fet l’acord fàcil i senzill. Però també vaig explicar que volia aprofitar l’ocasió per fer una declaració solemne.
“Jo crec -vaig dir i convertiré ara aquella intervenció en article- en la política. En la política com eina de transformació social. I la reivindique com una activitat, lícita, necessària i noble.
No em dóna la gana haver de baixar el cap, per culpa d’alguns que fan mal ús de la política. No em sembla just que jo haja de ser sospitós de ves a saber quantes coses, només perquè he decidit dedicar un temps de la meua vida adulta, a tornar a la societat part del que la societat m’ha donat a mi, i fer-ho a través de la política.
Jo tinc un compromís ètic amb la meua activitat pública. El meu compromís és femení, perquè per cula del que faig, no faré passar vergonya ni a ma mare, ni a la meua dona, ni a la meua filla.
Em molesta que la política es veja associada a pràctiques nefandes per la fastigosa forma de fer d’alguns pocs.
El poder només corromp als corruptes, converteix en golfos als golfos i fa immorals als que jo ho eren abans.
Jo sóc un privilegiat, sóc regidor d’una gran ciutat, i ara sóc també diputat i entre tots dos càrrecs, tinc un sou digne, per tant hauré d’acceptar (tot i que a contracor) que en el meu sou va inclòs callar davant algunes crítiques injustes, per generalitzades.
Però em molesta especialment per aquells centenars i centenars de regidores i regidors de pobles menuts a qui la política els costa diners, i temps que roben a les seues famílies. I esta gent també es veu arrossegada per esta voràgine d’insults i d’indecència, quan haurien de merèixer respecte i aplaudiments constants.
Diguem les coses clares. En una organització política, contra més gran siga, i més pròxima estiga als centres de poder, sempre hi ha el risc de que algun indesitjable mantinga pràctiques deshonestes. Això li pot passar a qualsevol, el que importa és la capacitat de reacció de les organitzacions. Quan les pràctiques corruptes s’instal·len en Ministres i ex Ministres, quan tens un elevat percentatge de càrrecs públics imputats, o fas net, o prens mesures ràpides i no “diferides”, o tota l’organització és sospitosa. I quan les principals organitzacions són sospitoses, esdevé sospitós el sistema.
I si mai passa això al meu partit, i jo no mantinc el mateix to de duresa, vostés m’ho haurien de recriminar per hipòcrita.
Hem de ser preventivament agosarats. La carrera política de ningú, no val el descrèdit de la política general.
“La política major, consisteix en ser virtuós” . Ho va dir Voltaire.
Avui fem un pas valent en favor de la transparència, és possible que això evite que uns espien als altres. Però també els diré que la solució al que està passant no està en el que fem hui ací. Això ajuda, ens pot acostar a la societat, però el que esperen de nosaltres no és vore la renda, o saber què fem un dissabte, sinó que resolguem els seus problemes.
Siguem sincers, este exercici d’exhibicionisme fisca és estúpid per ineficaç. A ningú no li importa si la meua dona i jo tenim el pis en propietat, o és d’ella, o vivim de llogat.
La gent té dret a saber quin sou em paga, si m’enriqueixo irregularment, i si em guanye el jornal. Té dret a saber això. Jo ara els he d’oferir molta més informació, i ho faig sense cap problema, només perquè un grapat de pocavergonyes embruta la política.
Siguem transparents, sí, però sobretot, siguem honestos, treballadors, i eficients.
Resolguem els problemes de la gent, i la gent donarà per bons els diners invertits en nosaltres. Ens paguen molt o ens paguen poc.
Ensenyar la renda no resol els problemes ’aquells que no tenen res que declarar en la seua de renda”
