Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
Efectivament. I fer-ho ajustant-se a una màxima aristotèlica. Aquella que ve a dir que l’obligació dels regidors de la cosa pública és la de procurar el bé per a la seua ciutadania.
Ara s’han d’aprovar uns pressuposts importants per a tot l’àmbit estatal. I què, directament i indirectament , afectaran a tota la gent que viu en aquest territori nostre que tant maltractat està des de fa temps.
No sempre es donen unes circumstàncies com les que ara han aparegut. Algunes variants , polítiques principalment, condicionen el treball dels partits. I sol ser en moments claus quan es fa visible el compromís cert i veritable dels polítics amb l’entorn en el què hi viuen. Amb la seua gent .
Sortosament s’han passat els temps de les decisions unitàries , foren bones o perverses en algunes pràctiques polítiques . I ara tots, uns i altres han d’adaptar-se al joc, a la dinàmica més important dels fòrums polítics , que són les corts, les assemblees i institucions polítiques que regeixen la vida comuna.
Ara, donades les noves circumstàncies, s’ha de pactar, dialogar. I en aquest tema els partits de dreta principalment, i el PP de manera clara per la seua estructura i vocació, sol ser poc aficionat al pacte. Són més d’una sola veu, d’un manament únic que imposa.
Però els temps canvien. I ara el PP per aprovar el Pressupost General de l’Estat a les Corts espanyoles es veu obligat a dialogar, pactar.
Els ve de nou. I com que solen ser afectes a una sola veu els resulta dur tindre un mínim de diferència respecte el poder central. Però el PP valencià es troba ara en una situació ideal, deixades de banda interessos personals i polítics al si del partit, per complir amb el poble valencià que diu estimar tant.
Perquè ara, sí, ara, és un bon moment per a demostrar que tenen interès en aquesta regió, zona o comunitat ...el que vulguen . Fent costat a la proposta que des de les Corts Valencianes apareix per demanar un finançament just per a la nostra terra.
El PP pot complir amb la ciutadania signant amb la resta de forces valencianes la petició del finançament que ens pertoca. I pot ser un moment important, no vull dir històric , per a donar una imatge de cohesió valenciana, nosaltres que, en tants aspectes som fluixos per eixa banda.
Fins i tot seria una manera de servir a la lletra i l’esperit d’eixe himne tan agradós a les seues mentalitats “ Tots a una veu , germans, vingau...”
I a veure si d’una maleïda vegada fem pinya. Ni que siga per la pela!
