Noticias Castellón
jueves, 28 de marzo de 2024 | Última actualización: 19:48

Preguntar, preguntar…

Tiempo de Lectura: 3 minutos

Noticias Relacionadas

Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.

A la dreta en general li fa por la democràcia. Per a els seus defensors sempre resulta millor imposar que no acceptar el criteri d’altri. Es una constant de la història. I més en concret de la nostra.

La democràcia, més o menys perfecta i malaltissa ha costat anys i panys de guanyar. I una cosa és aquesta praxis social i política en termes de grandiloqüència i imatges senyorials , una altra és la seua existència diària i al si de les comunitats . Per regla general  aquesta manera d’entendre la dinàmica política de la democràcia, la de fer-la viva per al conjunt de la societat, ha estat motiu d’oblit o fins i tot d’escarni.

Es comprensible. Un axioma recurrent ens informa que el poder, qualsevol tipus de poder, té una tendència clara a obrar segons la seua dinàmica. Una dinàmica que, generalment, es converteix en endogàmica. I això no és bo.

Però  resulta evident que tot i que existeixen formes diferents de dur a la pràctica la democràcia , aquestes no solen ser habituals. Una de les exigències i de les pràctiques de Compromís és precisament aquest interès en dur a la palestra una praxis distinta de fer la democràcia.

I no tan sols al si de la coalició sino que, i de manera especial, duent aquesta forma d’actuar en el discurs polític des d’una  dinàmica oberta a la resta de la societat.

Es un discurs polític al què ni els partits que han manat durant anys ni el conjunt de la societat n’estan acostumats. Els sorprèn, als segons per inèrcia de meninfotisme, als primers per ideologia.

Resulta obvi que a la dreta mai no li ha interessat fer  o propiciar que el poble diga la seua :  en cap dels àmbits de lo públic. I per això, malgrat tants anys al poder mai no va propiciar una assemblea ( paraula maldita per a ells)  , una reunió o un debat sobre com actuar en benefici de  la ‘res publica’.

Sempre els ha convingut més allò del  pa i circ per tal de continuar manant.

Però ara no. Poc a poc les pràctiques polítiques van canviant . I ara es fan plenaris sobre un fet tan important com l’estat de la ciutat. I es fan reunions amb la gent del carrer per propiciar el debat i poder recollir així el sentir de la ciutadania de manera directa i contundent. L’ajuntament de Castelló practica aquestes formes.

Amb aquesta manera d’actuar doncs no és tan sols que es fa una pràctica de la democràcia en la forma més genuïna sinó que,  al mateix temps es poden posar en pràctica les mesures més idònies per a la major part de la societat d’aquesta ciutat nostra. Per a tots i totes . I no exclusivament per a una sèrie de persones vinculades amb el poder.

Es tan difícil d’entendre per la dreta que una tal actitud beneficiarà el conjunt de la societat? No. Clar que no és complicat entendre que preguntar i preguntar  per conèixer els desigs de la comunitat és una de les millors formes d’actuar en política .

El que passa és que fer-ho altrament és una manera de defendre privilegis. I aquesta és una figura central en el discurs dretà. No en el de l’esquerra.