Era l’any 1971 quan la Congregació de Filles de Maria Immaculada llançava una nova proposta a les seues congregants: la possibilitat de passar uns dies de convivència i diversió a l’estiu. Després d’una primera experiència a Alcúdia de Veo, Montanejos ha estat el poble que ha acollit des de fa 50 anys els campaments d’estiu de la Puríssima.
El passat cap de setmana vam poder celebrar aquestes cinc dècades de presència a Montanejos i aprofitar per a donar gràcies a tantes persones que han fet possible que tants xiquets i joves vila-realencs hagen gaudit d’aquesta experiència. Són molts els noms que han sigut clau en aquesta història: el dels directors i les presidentes de la Congregació que han impulsat i donat suport a aquesta activitat; el de tots aquells que cada any abans que arriben els xiquets col·laboren perquè les instal·lacions estiguen a punt i com no, el de les monitores i cuineres que fan que els menuts estiguen com a casa durant els seus dies en Montanejos.
Però hi ha alguns noms que és just destacar. Un és el de María Amorós, que amb la seua entrega i generositat, va fer possible que el muntatge dels campaments fora més fàcil. De segur que des del cel està orgullosa que aquella aventura continue amb força 51 anys després. I l’altre, com no podia ser d’una altra manera, és el de Conchita Catalán, qui no ha fallat a cap campament des de 1971. Gràcies, Conchita, per la teua força, pel teu treball moltes vegades silenciós i per ser peça fonamental d’aquesta història.
Campament i Montanejos, dos paraules que als que hem tingut la sort de viure-ho en primera persona ens costa separar. Dos paraules que porten a la memòria persones, lligams, moments, lliçons, emocions, il·lusions… Tenia 8 anys quan vaig participar per primera vegada a un campament d’estiu de la Puríssima. Hui, 27 anys després de gaudir d’aquella experiència, encara mantinc lligams amb moltes persones amb les quals vaig compartir estiu a Montanejos i que van ser claus en el meu creixement personal i en la fe. Una experiència que, sense dubte, tots hauríem de poder viure. Per molts anys!
