Domingo Vicent. Portavoz de Ciutadans en el Ayuntamiento de Vila-real.
Demà és 8 de Març, Dia Internacional de la Dona. I per això, m’agradaria aprofitar hui aquestes línies per a fer un homenatge a la valentia de totes les dones d’a peu que han jugat un paper clau en la història dels seus països i comunitats. Aquesta data és un bon moment per reflexionar sobre els avanços aconseguits, alhora que per a demanar els canvis necessaris.
Encara queda molt de camí per recórrer, molts obstacles contra els que lluitar. És un treball de tots i entre tots: grups socials, institucions, món empresarial, àmbit educatiu, judicial, polític o mitjans de comunicació.
La igualtat és un dels pilars bàsics d’una societat avançada, una societat que busca el màxim desenvolupament dels seus individus per a que d’aquesta manera puguen aportar el màxim al benestar comú.
En la base de la desigualtat entre homes i dones trobem aspectes socioculturals i econòmics. La bretxa salarial és producte no sols de la discriminació salarial existent, sinó també per l’inferior accés de les dones a llocs millor remunerats i a l’elevat percentatge de dones amb treballs a temps parcial.
Així mateix, a mesura que s’escala en la piràmide de responsabilitat tant en l’empresa como en l’administració, el nombre de dones es redueix de forma alarmant. Reducció que no es correspon per a res amb les seues capacitats, sinó que únicament es basa amb prejudicis existents per assumptes com la maternitat. Una vergonya.
Per aquesta raó, cal promoure l’educació de xiquets i xiquetes des d’edats primerenques en els mateixos valors, especialment en el cas dels valors d’igualtat i respecte, evitant que es generen expectatives desiguals, com per exemple, en el tipus d’educació o carrera professional per raó de sexe.
Per una altra banda, resulta indispensable una conciliació laboral real i a tots els nivells. Així mateix, igualar la baixa de paternitat a la de maternitat amb caràcter intransferible, podria ajudar a incrementar la coresponsabilitat i a reduir la discriminació de la dona en el mercat laboral.
En definitiva, tot i el progrés sols estem a meitat de camí. Queda molt per fer, molt per assolir i molt per lluitar per a que un dia en aquest 8 de Març sols hagem de celebrar que la dona per fi ocupa el lloc que es mereix en la societat.
