L'alcalde situa en 2016 el moment clau per a revertir la crisi econòmica i social que va heretar en arribar al govern municipal
L'actual alcalde de Vila-real, José Benlloch, va arribar al govern en 2011 amb un ajuntament a la vora del col·lapse financer. Cinc anys després, en 2016, any en què va nàixer Vila-real Informació, la ciutat afrontava encara un escenari d'incertesa, però començava a establir les bases de la seua recuperació. Va ser un moment decisiu que Vila-real va superar amb èxit.
Vila-real és la segona ciutat en nombre d'habitants de la província de Castelló i se situa entre els municipis més importants de la Comunitat Valenciana, tant per la riquesa econòmica que genera, com pel baix nivell de desocupació.
És a més una ciutat que ha sabut desenvolupar un potent model industrial i mantindre, al mateix temps les seues tradicions més arrelades.
En 2016 naixia el periòdic Vila-real Informació. Possiblement no era el millor moment d'aquesta localitat, però si l'any en què es van gestar les aliances i estratègies que han permés a Vila-real ser la gran ciutat que és hui.
Amb motiu de la celebració del X aniversari de Vila-real Informació els oferim una sèrie de reportatges dedicats a la història d'aquesta localitat.
2011: un ajuntament “fet fallida” i condicionat pel deute
S'ha parlat molt que 2016 va ser un any de rellançament de Vila-real. Però com comentava l'alcalde, José Benlloch, per a poder entendre a la ciutat que era en el 2016 calia remuntar-se uns anys arrere.
El punt de partida, segons el propi alcalde, va ser una situació límit. El consistori arrossegava un deute elevat, un préstec de 20 milions d'euros que obligava a destinar gran part del pressupost anual a la seua devolució i un escenari marcat per conflictes urbanístics que amenaçaven amb disparar l'impacte econòmic.
Com assenyalava José Benlloch, quan va arribar en 2011 al govern municipal es va trobar amb un ajuntament “fet fallida i absolutament intervingut”, amb un risc futur que, segons els informes tècnics, podia acostar-se als 100 milions d'euros.
El préstec sol·licitat per la corporació anterior, que ascendia a 20 milions d'euros, i que va ascendir a 30 milions amb els interessos, es va començar a pagar llavors i va hipotecar des del principi el funcionament i les apostes de futur de la localitat. I no va ser l'única cosa. Benlloch es refereix també a altres conseqüències no menys importants: les sentències urbanístiques.
Segons manifesta l'alcalde, el govern anterior havia realitzat una ambiciosa aposta sense calibrar els riscos. La iniciativa passava per desenvolupar terrenys i més terrenys per a una ciutat futura, però sense tancar acords previs amb els propietaris d'eixos solars. Moltes de les transaccions es van realitzar pel mètode de l'expropiació... però subjectes a futurs guanys urbanístics en altres sòls del territori.
No és una pràctica inusual... i tampoc va ser l'únic ajuntament a gestionar sòls sota aquesta 'recepta'. Però els propietaris del sòl han d'estar d'acord amb aquest sistema de liquidació.
Per explicar-ho de forma més senzilla. Quan es necessita sòl per a diferents infraestructures es pot expropiar segons un preu que coincidisca amb el seu valor cadastral... segons el que indique el Tribunal de Preu Just, si els propietaris no estan d'acord amb l'estipulat... o canviar-ho per altres desenvolupaments que suposadament seran més beneficiosos, en el futur, per als propietaris.
Però què ocorre si els propietaris no estan conformes amb aquesta fórmula? En aquests casos, se sol denunciar als tribunals, que tarden anys a resoldre aquests litigis.
Una cosa així li va passar a Vila-real. A l'alegria de l'obtenció del sòl sol subjecte als presumptes compromisos de futur, la frustració de rebre els resultats d'una sentència judicial després d'una altra que dona la raó als propietaris i obliga l'Ajuntament a fer front a obligacions per a les quals no estava preparat.
Així estaven les coses en una ciutat que va viure l'impacte de la crisi de 2008, atrapada en préstecs i obligacions, i amb tota una sèrie de grans infraestructures plantejades, a les quals no podia fer front.
José Benlloch, advocat de professió, va haver de bregar amb aquesta situació com a millor va saber, i no era fàcil. Fins al moment, els pagaments de préstecs i sentències han superat els 100 milions d'euros.
La prioritat durant els primers anys, indicava l'alcalde, no va ser impulsar grans projectes, sinó garantir la viabilitat de la institució.
L'alcalde va reconéixer que el seu paper entre 2011 i 2015 es va centrar en actuar com un gestor orientat a sanejar els comptes i evitar la fallida, en un context en el qual el pagament del deute absorbia pràcticament tota la capacitat inversora.
Una ciutat paralitzada per la crisi
A eixa situació econòmica se sumava l'impacte visible a la ciutat. Nombroses infraestructures van quedar a mitjà construir o abandonades després de l'esclat de la crisi immobiliària, amb projectes sense finalitzar que reflectien la falta de recursos i la paralització de l'activitat. Com indicava l'alcalde, molts d'aquells grans projectes van quedar a mig fer i fins i tot hi havia qui aprofitava la crisi per a intentar fer-se amb la ferralla.
L'equip de govern va optar per una estratègia progressiva: estabilitzar els comptes, desbloquejar projectes mitjançant acords institucionals i recuperar, de manera gradual, la normalitat administrativa.
2016: l'any de la preocupació… i de l'anàlisi en perspectiva
Així estaven les coses cinc anys després. Benlloch repetia la seua majoria absoluta al capdavant de l'ajuntament, però la ciutat encara no havia deixat arrere les conseqüències de la crisi.
Eixe exercici es va convertir, en paraules de l'alcalde, en un dels moments de major inquietud.
I és que, en 2009 Vila-real havia aconseguit superar el llindar dels 50.000 habitants, que li donaven dret a l'autogestió de serveis i infraestructures.
En 2016, després de tots els efectes de la crisi i els problemes que arrossegava, la ciutat s'enfrontava perillosament a la pèrdua d'eixos 50.000 habitants i als avanços reeixits amb tants esforços.
La població fregava el llindar dels 50.000 habitants, amb el risc de perdre competències clau si descendia per davall d'eixa xifra. A això se sumava la caiguda del teixit industrial, amb el tancament d'empreses rellevants que va suposar la pèrdua de milers d'ocupacions.
Eixe període és precisament el que ara s'analitza amb perspectiva, en coincidir amb el naixement de Vila-real Informació, mitjà que compleix aniversari enguany i que ha seguit de prop l'evolució econòmica, social i política de la ciutat durant l'última dècada.
El canvi de rumb: establir les bases del futur
Enfront d'eixe escenari, l'alcalde situa en 2016 un punt d'inflexió. L'estratègia va passar de la contenció a la planificació de futur, amb decisions orientades a consolidar un model econòmic més diversificat i menys dependent d'un únic sector.
En aquest sentit, Benlloch defensa que la recuperació no hauria sigut possible sense tindre “idees molt clares” sobre on invertir i com orientar el creixement de la ciutat, després d'anys en què la prioritat havia sigut exclusivament sanejar la situació heretada.
La millora del context econòmic general i la recuperació progressiva del sector ceràmic van contribuir també a eixe canvi de tendència.
De la incertesa a l'estabilització
A partir d'eixe punt, la ciutat va iniciar una evolució que va permetre estabilitzar la seua població per damunt dels 50.000 habitants i reduir de manera significativa el seu nivell d'endeutament.
Segons les dades exposades per l'alcalde, Vila-real ha passat de nivells pròxims al 80% de deute a situar-se entorn del 39%, a més de rebaixar considerablement l'impacte potencial dels conflictes urbanístics.
Aquest procés, basat en la contenció de la despesa i la gestió prudent, va marcar l'inici d'una nova etapa per al municipi.
