Hi ha frases que s’han d’analitzar amb calma. Això vaig pensar en escoltar Carlos Mazón dir: “espero que sepan distinguir entre un hombre que se ha equivocado y una mala persona”. Què ens volia dir? Que ell era un home bo que només havia comés una errada?
Quina barra. Quin despropòsit. Quina poca vergonya. Quin cinisme.
Sí, el 29 d’octubre de 2024 Mazón potser es va enganyar. No estava on tocava. No va
valorar com calia els múltiples i continus avisos que totes les agències van enviar. Va
ignorar les notícies que arribaven des de diferents punts del nostre territori i va decidir
mantindre l’agenda personal d’aquell dia, recordem que en l’oficial no figurava res. Però un cosa és equivocar-se, que tots ho fem, i una altra de molt diferent és portar més d’un any
fent com si res, com si no tinguera cap responsabilitat, donant l’esquena a la gent que
encara no s’ha refet de la DANA, ignorant i menyspreant les associacions de víctimes i,
damunt, voler que l’aplaudim per ser una bona persona.
A partir del dia 30 Mazón ja no va errar, va elaborar una estratègia, va traçar un full de ruta per defugir les seues responsabilitats i va decidir mirar cap a un altre costat. I quan tries mirar cap a un altre costat mentre hi ha gent que encara ho està passant malament, gent que ho ha perdut tot, materialment i anímicament, ja no parlem d’un home que s’ha
equivocat. Parlem d’una mala persona.
La diferència entre un error i ser una mala persona està en el que fas després. Una persona decent, una bona persona que comet un error, quan la fa grossa, ho admet, demana disculpes i assumeix responsabilitats. I si és un president autonòmic i la seua errada costa 229 vides, dimiteix, que és l’única manera d’assumir responsabilitats. Quan una mala persona la fa grossa, busca una excusa per quedar com un sant. I això és el que va fer Mazón.
Després de la DANA, Mazón, el govern del PP i els socis necessaris de Vox s’han passat
més temps buscant culpables que buscant solucions. Que si la culpa és de Madrid, que si
d’Europa, que si de la burocràcia, que si de l’AEMET. Sempre hi ha algú altre a qui assenyalar. Però la veritat és que la incompetència ha sigut seua.
Però si greu és com s’ha gestionat la reconstrucció, com Mazón i el seu Consell han estat
més preocupats per assenyalar altres culpables per tal de no assumir la seua responsabilitat, molt pitjor és com Mazón ha ignorat completament les associacions de
víctimes de la DANA. Des del primer moment, col·lectius veïnals i plataformes d’afectats
han demanat reunions, transparència i participació en les decisions sobre ajudes i
reconstrucció.
La resposta de Mazón i del Consell ha sigut silenci, promeses vagues i capinterlocució real. Alguns representants d’aquestes associacions fins i tot han denunciat que ni tan sols se’ls han contestat els correus o les peticions de reunió, mentre el govern feia rodes de premsa presumint d’una gestió exemplar. És el resum perfecte del problema: un president més preocupat per tapar les seues vergonyes que per escoltar la gent que ha viscut el drama en primera persona. Açò no ho fa una bona persona.
El colofó a tot aquest despropòsit va ser la compareixença davant dels mitjans de comunicació per anunciar, sense dir-ho clarament, que dimitia. En un últim acte de cinisme, Mazón es va tornar a presentar com una víctima, com una bona persona que va cometre un xicotet error i que, d’una manera injusta, tot el món l’assenyala. No, no és cap víctima. És responsable directe del patiment de moltíssimes persones. I per això fa molt de temps que hauria d’haver marxat.
Ara, no ens enganyem. Mazón no ha dimitit per voluntat pròpia. Mazón no se’n volia anar. A Mazón l’hem fet fora el poble valencià. Malgrat Feijóo, malgrat el PP, malgrat Vox, que
volien que continuara, en una demostració clara que només els preocupa el tacticisme
electoral i el negoci de la reconstrucció.
