La Càtedra d'Arquitectura Circular de la Universitat Jaume I ha celebrat la jornada «Noves maneres d'habitar i sostenibilitat» en la qual experts han analitzat des de diferents aproximacions el disseny d'hàbitats sostenibles i resilients.

Durant la jornada s'han exposat dues visions que aborden els reptes de l'edificació i l'urbanisme sotmesos al canvi climàtic, en un cas mitjançant tècniques de disseny especulatiu, i en altres mitjançant experiències reals de desenvolupament urbà sostenible.per

En la primera ponència Naima Ibáñez i Zoraida Nomdedeu de l'Escola d'Art i Superior de Disseny ESAD de Castelló han presentat el projecte «From Flood to Future», una proposta de ciutat imaginària resilient i sostenible que ha sigut reconeguda amb el premi Outstanding Narrative en el prestigiós certamen internacional Biodesign Challenge Summit 2025 celebrat al MoMA de Nova York.

Les ponents han explicat que el projecte parteix de la necessitat de trobar respostes resilients al canvi climàtic en la regió mediterrània prenent com a punt de partida la reflexió i el dol arran dels testimoniatges reals de les víctimes de la DANA de 2024. La seua proposta advoca per un urbanisme que reconcilie la ciutat amb els cicles de l'aigua inspirant-se en el concepte de ciutats esponja i aplicant mesures com la transformació de places i carrers en zones inundables i jardins d'aigua, l'ús de materials vius i l'aplicació de sistemes d'intel·ligència artificial i de IoT per a la prevenció de riscos. Tot això implementant la resiliència urbana i social, però sense renunciar a la cultura i el bagatge urbanístic propis. Han conclòs la seua intervenció amb el missatge que el disseny no sols ha de ser estètic sinó rellevant per a generar un canvi i que cal aprendre a moure's amb l'aigua.

La segona ponència ha sigut a càrrec de Javier Lahuerta-Ferris, doctor arquitecte per l'UJI, i professor i investigador de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, qui ha explicat el projecte «Masdar City», un projecte de ciutat sostenible a Abu Dhabi, dissenyat per Foster + Partners, estudi en el qual va treballar en el desenvolupament d'aquest projecte.

Lahuerta-Ferris ha subratllat que la sostenibilitat ha d'abordar factors econòmics i socials a més dels tecnològics. Masdar, concebuda el 2007 per a ser un model de zero residus i zero emissions, es va dissenyar basant-se en l'arquitectura vernacla per a adaptar-se al clima extrem del desert. Les solucions implementades inclouen l'orientació dels carrers per a aprofitar els vents dominants, l'ús de volades, patis i la densitat dels edificis per a proporcionar ombra i ventilació natural, aconseguint una reducció de fins a 17 graus de temperatura, i la utilització de panells solars amb doble funció de generació d'energia i ombra.

A pesar que Masdar no ha aconseguit plenament els seus objectius inicials, Lahuerta-Ferris ho ha definit com un model vivent d'innovació i un laboratori del futur de l'hàbitat sostenible que ofereix nombroses lliçons aplicables a altres contextos.

La jornada ha finalitzat amb una taula redona on s'ha debatut la possible aplicació dels principis de sostenibilitat amb menys recursos. Els experts han coincidit en la necessitat d'una major conscienciació i d'abordar canvis socials i hàbits com per exemple prioritzar les zones verdes o reduir l'ús del vehicle privat a les ciutats. S'ha destacat que la inspiració en la naturalesa i l'arquitectura vernacla secundada per la tecnologia actual és essencial per a crear models urbans més resilients i atractius per a la ciutadania.