El projecte pretén estudiar la salut mental de la població adolescent d'entre 14 i 17 anys resident a Espanya i analitzar quines xarxes de suport són importants en aquesta etapa. Amb aquest objectiu es van combinar metodologies qualitatives i quantitatives, obtenint diverses mostres: una representant de 806 adolescents d'àmbit estatal i una mostra addicional de 228 adolescents LGTBI+ per a l'enquesta i 44 participants LGTBQI+ en grups de discussió.
Els resultats posen de manifest que l'11,2% dels adolescents de la mostra global diuen sentir-se molt o bastant infeliços i el 38,8% expliquen que han experimentat soledat regularment en l'últim any. Pel que fa a les situacions de depressió, el 14% es trobaria experimentant episodis greus i el 6,6% es trobaria experimentant episodis greus.
A més, aquest estudi mostra que un 15,7% dels enquestats afirma haver intentat suïcidar-se i el 19,8% indica haver-ho considerat, mentre que el 29,3% afirma haver exercit conductes autolesives durant l'últim any, dels quals un 10,5% indica que hi pensa amb freqüència.
L'estudi tenia com a objectiu comparar l'adolescència cisgènere i heterosexual amb l'adolescència LGBTBI+ i es va percebre un major assetjament en aquest últim grup. Els resultats mostren que, com més gran és la percepció de la violència rebuda i menor és la connexió o suport familiar, escolar i social (amb els companys), augmenta el grau de depressió, ideació suïcida, autolesió i soledat no desitjada i, en conseqüència, disminueix el grau de felicitat percebuda en adolescents.
«Hem trobat que l'adolescència LGBTBI+ té significativament menys connexió amb la família i amb l'entorn escolar. El rebuig familiar, l'assetjament entre iguals i les microagressions estan relacionats amb una major angoixa psicològica en adolescents LGBTBI+», explica Yolanda Pastor, investigadora principal de l'estudi i professora del Departament de Psicologia de la URJC.
En aquest treball han participat investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya, juntament amb altres experts de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Alberto Hurtado i la Universitat de Girona. El projecte s'ha desenvolupat gràcies a la promoció de l'Observatori Social de la Fundació «La Caixa» en la convocatòria de projectes Flash 2023 (Social, school and family connectedness and mental health in adolescence and vulnerability in LGBT).
Xarxes de suport en l'adolescència
Les principals conclusions obtingudes en la investigació posen l'accent en la importància de les xarxes de suport en la família, l'entorn escolar i els companys en l'adolescència, com a elements essencials per a una bona salut mental.
Un dels actors més importants és la família. La connexió familiar fa referència al sentiment de pertinença, afecte, cura, valoració i respecte que és rebut i percebut pels membres de la família. És imprescindible perquè constitueix un espai segur que afavoreix el benestar dels joves.
El segon enllaç fa referència a l'escola i a la percepció dels alumnes de si els adults i els seus companys del centre es preocupen no només dels seus aprenentatges i resultats, sinó també de les seues experiències personals i del seu benestar.
«El suport familiar i l'entorn escolar són els factors més importants, que generen resiliència i protecció davant la violència entre iguals i les adversitats que de vegades s'hi produeixen», remarca la investigadora de la URJC.
Aquest treball destaca que les relacions entre iguals són essencials en l'adolescència, ja que actuen com a factor protector contra les adversitats. Tenir relacions saludables enforteix el seu benestar i els ajuda a afrontar experiències d'exclusió, especialment quan es creen espais segurs i inclusius.
Referències
Salud mental y redes de apoyo en la adolescencia: miradas desde la diversidad sexual y de género
