L'actual estratègia nacional els permet confiar en el treball entre el seu poble i les administracions per afavorir la integració sense donar l'esquena a la seua idiosincràcia
Després de sis segles a Espanya, la discriminació del poble gitano segueix sent «basada en estereotips basats en la ignorància i, en alguns casos, en el pseudoconeixement sobre aquesta ètnia», explica l'investigador Juan Jarque Jarque, que aposta per un sistema educatiu inclusiu que respecte diferents valors per acabar amb l'antigitanisme i més participació en la vida social comunitària del poble gitano.
«El concepte actual de societat —argumenta— és pràcticament el mateix que el ja recollit i publicat per Sebastián de Covarrubias el 1611 i la RAE al Diccionari d'autoritats el 1734, que els presentava com a persones perdudes, vagabunds, enganyadors i lladres». Estereotips que es mantenen des de 1780 en les 23 edicions de la RAE, tot i que hi va haver una modificació en l'última publicació en línia de la 23a edició del terme «trapella», en què la pròpia institució reconeixia el seu ús «ofensiu o discriminatori».
L'investigador, que recentment ha obtingut el títol de doctor, justifica per què alguns dels estereotips no serien correctes, com, per exemple, la naturalesa nòmada, i comenta que els moviments han estat motivats per conflictes armats (refugiats o desplaçats), raons econòmiques (emigrants) o pelegrinatge a territori europeu. De fet, les dades sobre nomadisme de la Secretaria General Gitana el 1978 indicaven que la xifra no arribava al 5%.
Jarque comenta que «tot i que comparteixen espais culturals, la societat necessita saber que el perfil de la població gitana espanyola és heterogeni i divers». Un dels arguments que ho recolzaria històricament serien les diferents classificacions estipulades per les autoritats per decidir qui pertanyia a aquest grup, que avaluaven la forma de vida o el comportament social per sobre de l'ètnia.
Per acabar amb l'antigitanisme de la societat espanyola i la desafecció del poble gitano amb la societat, Jarque proposa un sistema educatiu que integre el d'aquest poble a la història d'Espanya i que, alhora, defense la identitat de cada grup ètnic, de manera que cada grup preserve els seus valors culturals i permeta a tots dos participar en un mateix espai cultural, polític i social.
A l'hora, l'historiador argumenta que el poble gitano espanyol ha de treballar per erradicar la desafecció amb les normes i valors de la societat, i per participar en qüestions socials i polítiques (l'índex de vot és baix i la representació dins dels partits polítics gairebé inexistent). I valora positivament les campanyes iniciades pel Secretariat General Gitano per millorar la imatge negativa de l'ètnia gitana, així com els matrimonis mixtes que afavoreixen un desenvolupament educatiu formal més llarg.
Malgrat la situació, l'actual «Estratègia Nacional per a la Igualtat, Inclusió i Participació del Poble Gitano 2021-2030» els permet estar oberts a l'optimisme i confiar que la representació del poble gitano i les administracions públiques treballen conjuntament per millorar la imatge que la societat té d'aquest poble i perquè les persones de l'ètnia gitana participen més activament en la societat de la qual formen part.
Juan Jarque Jarque és el primer gitano que rep un doctorat en Història Contemporània per la Universitat Jaume I amb la tesi «Gitanos en Castellón de la Plana. Habitatge forçat, control i desigualtat (1739- 1978)» realitzat sota la direcció de la doctora Imilcy Balboa Navarro i defensada en juny de 2025. La investigació reconstrueix per primera vegada la història de les famílies gitanes de la província de Castelló, que ha estat força semblant a la resta del territori peninsular, amb períodes de pelegrinatge, expulsions, deslocalitzacions, persecucions, però sempre amb actituds de rebuig, discriminació per diferents normatives i control per part de les autoritats.
La seua investigació tenia dos objectius. El primer, per narrar la història dels gitanos a Castelló des de l'aveïnament forçat de dues famílies gitanes el 12 de maig de 1739 fins al 29 de desembre de 1978, dia que va entrar en vigor la Constitució, que consagra en el seu article 14 la igualtat de tota la ciutadania espanyola. La segona és buscar les causes de la discriminació persistent de la minoria gitana després de sis segles de permanència a Espanya, però especialment, després que hagen transcorregut 46 anys des que el poble gitano espanyol té els mateixos drets que la resta dels seus conciutadans.
L'any 2025, Espanya celebra el 600 aniversari de l'arribada del Poble Gitano a la península. La declaració institucional aprovada pel Consell de Ministres al gener destaca la seua presència des del segle XV i les seues aportacions a la història, la cultura i la llengua, i posa de manifest el deute històric lligat a la desigualtat persistent, la presència de la normativa antigitana al llarg de la nostra història i els intents d'extermini que s'han produït al llarg del temps.
