Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Deia l'il·lustre, Gregorio Marañón que “La multitud ha estat en totes les èpoques de la història arrossegada per gestos més que per idees. La multitud no raona mai”, alguna cosa semblat a la frase del metge i historiador ha passat a Borriana en l'última dècada.
La multitud, els veïns de la nostra ciutat, arrossegats per la bogeria de la urbanització sense control i l'especulació, s'han tirat sense raonar sobre el seu futur als braços dels promotors sense escrúpols que no veien més enllà dels seus propis nassos. El PAI Sant Gregori Golf és el clar exemple, però a més, és la mostra palpable de la nefasta política urbanística del PP en tots aquests anys, ara en un atzucac. L'actual situació del PAI de Sant Gregori és el final d'una mort anunciada o el que és el mateix, la perduda per a molts propietaris d'uns valors econòmics que mai van haver de permetre's al mercat immobiliari.
La bogeria que va emboratxar al PP i a altres partits a Borriana i a tot el País Valencià va servir per a omplir algunes butxaques però per a la majoria dels ciutadans ens està eixint molt car aquella aventura. Els terrenys que es troben dins del PAI de Sant Gregori ja no valen res perquè mai van valer el que es van pagar per ells, només valien per a l'especulació i per al pelotazo que alguns van pegar, el més lamentable és que ningú va saber parar-ho en el seu moment, més encara els dos grans partits, PP i PSOE aplaudien i a la resta ens ratllaven d'anar contra el progrés. Un progrés que consistia a urbanitzar i urbanitzar sense control, sense idea alguna de quina ciutat i quin territori necessitàvem i volem. Un urbanisme sense planejament algun, només prevalia la compravenda ràpida, el guanyar diners sense idees i sense futur.
Durant tot aquest temps Borriana ha tingut sobre la taula prop de 10 milions de metres quadrats urbanitzables, avui la majoria d'aquests projectes dormen en els calaixos de la planta tercera de l'Ajuntament, alguns d'ells es van iniciar i es troben paralitzats, uns altres sense acabar, i la majoria sense començar. Davant aquesta realitat ens trobem amb un Govern Municipal incapaç de buscar i donar una eixida a l'actual situació de paràlisi i el més lamentable, molts veïns de Borriana amb l'aigua al coll per culpa dels PAIs que han aparegut i desaparegut en els últims 14 anys.
El PAI de Sant Gregori és el més cruel de tots, presentat com la panacea per a Borriana, la gallina dels ous d'or, passejat d'ací cap enllà, és avui la imatge del fracàs polític del PP a Borriana però també de la resta del País Valencià. La política depredadora, sense idees, sense sentit del territori; la política dels gestos, dels grans esdeveniments, dels diners fàcils i sense escrúpols, la política de paper cuché que durant tot aquest temps ha practicat el PP s'enfonsa, toca fons, i amb ella arrossega a molta gent a la misèria, al silenci, a la por, a la desesperació.
Mentre el vaixell s'enfonsa, mentre el territori es trenca i s'esquartera, mentre moltes famílies agonitzen, ningú, ni un sol polític del nostre Ajuntament ha eixit a demanar disculpes, simplement a reconèixer que es van equivocar, ni un sol responsable polític, ni una sola persona que li haja caigut la cara de vergonya davant semblant bogeria, tal vegada per què van creure que el món girava a les seues ordres, o per què com va dir el President de la Diputació de València i Alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, que “els ciutadans són idiotes i per això ens voten”. La veritat siga com siga, la multitud, com deia Gregorio Marañón, no raona. És ja hora que comencem a raonar, en cas contrari ens eixirà molt car el seguir-los les seves bogeries.
