Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
Explicava el catedràtic d'Anàlisi Econòmica, Joaquín Maudos, que el PIB valencià havia caigut l'any passat a nivells de 1999, en canvi el PIB en el conjunt de l'Estat va descendir als nivells de 2003. El Producte Interior Brut (PIB), és un mesurador de la riquesa d'una societat, d'ella s'extreu la situació econòmica dels seus habitants. El País Valencià eix molt mal parat d'aquest anàlisi, i deixa amb cara de tontos als dirigents del PP que durant tot aquest temps han anat venent discursos triomfalistes allunyats de la realitat. El PIB valencià és un 14% inferior al conjunt de l'Estat i un 20% al de la mitjana de la Unió Europea.
Per províncies, la nostra encara eix més mal parada, en 2007 les comarques castellonenques tenien una taxa d'atur del 8,5% cinc anys més tard Castelló es troba al capdavant amb el 29% d'aturats. L'economia de Castelló molt pendent del sector de la ceràmica i de la rajola en aquests últims temps, esta sofrint molt per tirar endavant. I Borriana enmig d'aquest berenjenal.
En 2007 a Borriana hi havien 1.448 aturats, en cinc anys va multiplicar aquesta xifra i va passar els 4.000 aturats, la crisi en la ceràmica i la fi de la bombolla immobiliària s'han encebat en els nostres veïns, a això ha col·laborat un Govern municipal que en tot aquest temps ha estat més pendent de la propaganda i del pelotazo d’uns pocs que en buscar noves eixides econòmiques.
Així passem de ser el poble amb més metres quadrats urbanitzable i amb més habitatges projectats en tot el territori valencià a ser el femer major del regne. A la fi del 2006 Borriana disposava de prop de 10 milions de metres quadrats de sòl, entre els PAI de Novenes de Calatrava, Sant Gregori, Jardins de la Malva-rosa, Santa Bàrbara, Pedrera-Port i uns altres de menor envergadura es pensava projectar en el terme municipal més de 30.000 habitatges; avui Borriana compta amb prop de 32.200 immobles urbans en 2007 comptava amb 28.330 habitatges i en tot aquest temps hi ha hagut un creixement demogràfic de 3.200 nous borrianencs, avui som 35.598 habitants. Quantes vivendes deuen haver tancades al nostres poble, ni se sap.
Aquesta bogeria que va emboratxar a regidors del PP i a uns altres d'altres partits a Borriana va tenir la seva sort en algunes butxaques però per a la majoria dels ciutadans ens esta eixint molt car aquella bogeria. Només cal donar una volta per Borriana, solars abandonats, urbanitzacions sense acabar, parcel·les sense parcel·lar i molts avals pendents, per no parlar de la tristesa que produeix veure horts i horts abandonats a la seva sort, primer a la urbanització i ara a la desesperació. Són molts els que van pensar que arribava el maharajá i amb ell s'acabaven els problemes, però lluny d'això el que ha arribat és la desolació, el silenci i la perduda de confiança d'un poble que sempre ha estat emprenedor.
I durant tot aquest temps que es va pensar que tota Europa anava a venir a Borriana perquè no es va invertir a modernitzar allò que tenim com és l'agricultura, i perquè no es va desenvolupar el major pol turístic que tenim com és l'Arenal, i es va formar als joves per preparar-los per a aquests sectors, i mentre es pensava crear habitatges perquè es va abandonar la recuperació d'un casc antic i el seu modernisme que mor cada dia que passa. Si fins per perdre hem perdut l'únic Museu de la Taronja que existeix al món per la desídia d'els qui ens governen.
Perquè van voler construir castells en la sorra quan el més fàcil era salvaguardar el que teníem, en tot aquest temps hem perdut moltes oportunitats, hi ha uns responsables en la gestió política del nostre municipi, tots hem tingut una certa responsabilitat, uns més que uns altres, uns per la seva bogeria, els altres per creure'ls.
