Castellón Información
A mesura que s'acosta l'acabament dels treballs de restauració del Castell Vell, la fortificació recupera part de la imatge que tingué com a representant de l'arquitectura militar islàmica fins l'arribada de Jaume I al segle XIII. En concret, enguany s'ha treballat en la tanca del primer recinte i la consolidació de llenços i de les torres oest i sud, una restauració finançada íntegrament per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport a la qual ha destinat 275.443,72 durant l'any 2015.
Paral·lelament, l'equip encarregat dels treballs també ha recuperat una tècnica constructiva molt estesa des de l'antiguitat per tota la Mediterrània: la tàpia. Aquest dimarts, al turó de la Magdalena, els arquitectes del projecte Ignasi Gil-Mascarell i Fermín Font faran una demostració d'aquesta tècnica constructiva amb la qual estan restaurant els llenços del recinte.
Aquesta tècnica es remunta a èpoques púniques i s'ha desenvolupat al llarg de la història en diferents zones geogràfiques del món i molt especialment al voltant de la Mediterrània. La tècnica tradicional de la tàpia consisteix a bastir una estructura o encofrat que sol ser de fusta, encara que pot ser també d'altres materials, dins la qual s'aboquen tongades de terra compactada que s'asseca al sol.
Una vegada finalitzats els treballs al febrer de l'any vinent, la Conselleria ha previst tot un seguit d'activitats de divulgació relacionades amb la fortificació. Al llarg del primer semestre de 2016 es duran a terme unes jornades per posar en valor el Castell Vell, que tindran lloc al Museu de Belles Arts de Castelló, així com una exposició arqueològica i arquitectònica de les troballes més importants del jaciment. Aquestes jornades preveuen apropar aquesta construcció emblemàtica a la ciutadania de Castelló, incidint en el caràcter didàctic d'aquestes. L'enfocament pretén abordar una recopilació fotogràfica i de les mostres literàries i simbòliques al voltant d'aquest edifici al llarg de la història.
El Castell Vell tingué molt probablement certa autoritat administrativa sobre el seu entorn més immediat, juntament amb altres sistemes defensius costaners com ara Montornés. Presentava una fesomia adaptada a l'orografia amb tres àrees de fortificació: un primer recinte (sobirà) o alcassaba amb diverses torres; un segon recinte (jussà) que albergava la bassa o el pati d'armes, a més de l'actual campanar de l'ermita de la Magdalena; i, per últim, un tercer recinte que vorejava el segon amb una torre quadrangular.
Els vestigis del Castell foren precedits per altres emplaçaments humans que es perden en la memòria dels temps ibèrics i anteriors, així com poblament romà arran de troballes de monedes, ceràmica sigil·lada, entre altres tipus de materials.
