Vicent Carda. Pintor i gestor d'art.
Diuen que la cara és el mirall de l'ànima. I de l'ànim també, per això en la nit electoral, ja saben vostès que mai hi ha valoracions negatives, aquesta nit tots brinden amb cava i els que no poden amb aigua.
Diumenge passat i abans del Barça-Madrid ja vam saber com anava la cosa a Andalusia, alguns van desaparèixer del mapa, uns altres es van fer veure més que mai i la immensa majoria ens vam anar a veure el clàssic que era molt més saludable i on l'espectacle que s'esperava era de primera, encara que després no va ser per a tant. El futbol segueix atrapant a més gent que la política, i més tractant-se d'unes eleccions autonòmiques i a Andalusia.
L'endemà l'espai de les portades dels periòdics es repartia d'igual forma, una part per a la victòria del Barça i una altra per a la del PSOE, perquè clar, el Barça va posar els gols que no el futbol i va guanyar, i a Andalusia el PSOE va posar els entrepans i les paperetes i també va guanyar. Pel que sembla els dos van guanyar, era el que importava, de la forma com ho van fer donava el mateix, així és el futbol i la política, en alguna cosa s'assemblen.
Immediatament van començar els paral·lelisme, i clar com diu Joaquín Savina en la seva cançó: ni tots els bascos van amb metralleta, ni estan tots bojos per ser de l'ETA. Doncs això, ni això és Andalusia, ni som andalusos, encara que n'hi han nous vinguts d’aquella terra. I jo que no sóc politòleg també m'atreveisc a dir la meva, el País Valencià no és Andalusia, o sí, qui sap. M'explique, no som Andalusia per moltes raons, però em ve al capdavant una molt simple i que visc d'a prop, tots els anys i portem més de 30, els treballadors i les treballadores del camp de Borriana, molts amics meus, sol·liciten les ajuda de l'atur, han estat més de 6 mesos treballant en la taronja, uns en el camp i les dones en els magatzems, doncs bé com no són andalusos no tenen dret a les mateixes ajudes que tenen la gent del camp a Andalusia, allí amb poques peonades tens assegurat l'atur, ací amb molts mesos a la teva esquena no t'arriba ni per passar l'estiu.
Aquesta és una de les diferències entre Andalusia i el País Valencià, també és una forma de comprar el vot, això ho tenia clar Alfonso Guerra i ho va tenir clar Javier Arenas, quan el PP va arribar a la Moncloa. Hi ha moltes més diferències que no vaig a citar, però també és cert que hi ha coincidències, com la recent victòria socialista i les del PP a la nostra terra, el PSOE ha guanyat a Andalusia malgrat la corrupció i dels centenars d'imputats que té, el PP porta guanyant les eleccions ací des de fa diverses dècades amb els mateixos paranys i la mateixa vara de mesurar. En alguna cosa som iguals als andalusos, o millor dit una part important de la societat valenciana i andalusa és igual, no efa fàstics el fet que uns encorbatats roben als més necessitats i per extensió a la resta de la societat.
Fins a ací la meua petita aportació al dia després de les eleccions andaluses, vist allò millor callar, perquè encara hi ha molta gent que va a votar amb una cinta en els ulls, una pinça en el nas, taps en les oïdes i un esparadrap en la boca. Esperem que a poc a poc això canvíe, no només per higiene democràtica, sinó sobretot pel bé general dels ciutadans. Mentre això arriba ens quedem amb el cañito de Messi a Kroos, sempre és més gratificant que escoltar les tonteries d’uns i altres després d’una nit electoral en la que han guanyat tots i ningú ha perdut, coses de la política.
