Anna Peñalver Bermudo. Regidora de Castelló en Moviment.
D'esperpent han qualificat alguns l'assemblea de les CUP que diumenge passat donava la possibilitat a tota la seua militància de decidir la política d'investidura que hauran de seguir els seus diputats al Parlament de Catalunya. Són els qui no recorden com de gratificant pot ser una assemblea de 3.000 persones. Probablement no n'han viscuda cap des dels anys vuitanta. Per a ells, “la festa de la democràcia” ja només es produeix cada quatre anys; la resta no són més que molèsties. Supose que troben molt menys esperpèntica la negociació obscura de despatxos a la que tan acostumats ens tenen últimament.
Alguns fins i tot han insinuat la manipulació dels resultats per part de les CUP. De seguida l'expert en estadística que tots portem a dins ha fet càlculs de les probabilitats d'un empat perfecte com el que es va produir. No deu de ser molt expert, però, quan no sap que el 1.515/1.515 té, estadísticament parlant, exactament les mateixes probabilitats que qualsevol altre resultat en una votació dicotòmica.
Però més enllà de subtileses matemàtiques, em preocupa profundament una societat que ja no és capaç ni tan sols d'imaginar una agrupació política horitzontal i oberta com han demostrat ser les Candidatures d'Unitat Popular en tota la seua trajectòria quotidiana. És com aquells que en veure algú ajudar el seu veí pensen: “alguna cosa deu voler a canvi”. No serà més aviat que ‘pensa el lladre vell que tots són com ell’?
Doncs, senyors lladres, vells o joves, sàpiguen vostès que encara hi ha gent que creiem i practiquem la democràcia interna de veritat, que prenem les decisions comptant amb la veu i el vot de tots i totes, i que no manipulem els resultats d'una votació perquè senzillament ni se'ns passaria pel cap per aberrant. Sàpiguen que encara hi ha gent capaç d'acceptar els resultats, tot i que no ens agraden, si s'han respectat les regles del joc. Encara existim persones que pensem que els processos, en qüestions de democràcia, són tan importants com els resultats, i per això ens els prenem molt seriosament.
De tota l'onada de comentaris despectius sobre l'assemblea nacional de les CUP, només en puc extraure una conclusió: qui dubta de la democràcia és qui no la practica. És qui la considera indesitjable i per això ens vol fer creure que és impossible (vella argúcia del lladre vell). És qui es veu qüestionat quan uns altres sí que hi creuen de manera activa. La resta, sabem que no només és possible i desitjable, sinó absolutament necessària. I que és enormement perillós argumentar el contrari.
