Reitera la necessitat de posar en marxa una comissió mixta per a sumar esforços i evitar duplicitats i denuncia “l’asfíxia financera” de l’executiu central que porta la Comunitat Valenciana “a més endeutament”
Destaca la inversió de 2,8 milions d’euros diaris de la Generalitat en la restauració de les infraestructures danyades, 1.000 milions d’euros en ajudes directes, l’atenció de la salut mental dels damnificats i el Pla Endavant
Assenyala el compromís del Consell amb la reducció del gasto superflu i el dinamisme econòmic i empresarial i recalca que la Comunitat Valenciana “continua sent un territori de confiança”
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha exigit al Govern d’Espanya abordar la reconstrucció econòmica i social de la Comunitat Valenciana després de les riuades com “una qüestió d’Estat”, al mateix temps que l’ha instat a “la coordinació” entre les administracions públiques.
Així ho ha assenyalat durant la seua participació en la segona edició del fòrum ‘Anàlisi de la reconstrucció després de la dana’, organitzat per El Español, en què ha reiterat la necessitat de posar en marxa una comissió mixta per a conjuminar forces, evitar duplicitats i continuar accelerant la recuperació que es mereixen els valencians, “perquè per molt gran que siga la mobilització de recursos no serviran de res si no es coordinen els esforços”.
En este sentit, ha denunciat la falta de suport del Govern per a actuacions fonamentals per als ciutadans, entre les quals ha destacat les obres pendents en el barranc de Poio i la Saleta, la no inclusió de 28 municipis de la província de València “que van quedar fora de les ajudes estatals” i la negativa a reposar l’equipament escolar de col·legis i instituts danyats per valor de 1.134 milions d’euros.
De la mateixa manera, ha assenyalat l’oposició del Govern per a habilitar una partida extraordinària de 250 milions d’euros per a la reparació de les residències de majors, 140 més per a centres sanitaris o cofinançar la targeta de transport gratuït per als habitants dels municipis afectats, de la qual ha recordat que “inclou Rodalia, que és competència del Govern i la Generalitat ho està sufragant a pulmó”.
Junt amb tot això, ha emfatitzat la reconstrucció de les infraestructures de Metrovalencia destruïdes per les riuades, la qual cosa ha qualificat de “fita realitzada gràcies a l’esforç en solitari de la Generalitat”.
Menyspreu i asfíxia financera
Durant la seua intervenció, el cap del Consell ha denunciat “el menyspreu i l’asfíxia financera contínua” de l’executiu central, que porta a la Comunitat Valenciana “a més endeutament com a única alternativa”, enfront de les concessions a Catalunya “amb un ‘cuponazo’”.
Mazón s’ha referit a l’autorització del Consell de Ministres “perquè la Generalitat puga sol·licitar un crèdit de 1.816 milions d’euros davant la negativa del Govern a concedir el Fons de Liquiditat Autonòmic extraordinari (FLA) per primera vegada en 12 anys i en el moment en què més el necessitem”, amb la finalitat que l’executiu autonòmic puga pagar als proveïdors de servicis essencials, i que se suma als 700 milions d’augment de deute en el pressupost de 2024 de la Generalitat per a finançar els gastos excepcionals de la reconstrucció.
Enfront d’això, ha remarcat que el Consell “no s’ha quedat de braços plegats”, en al·lusió a la busca de finançament alternatiu, i ha valorat la solvència de la Generalitat per “estar avalada pel nostre compromís amb la reducció del gasto superflu i el dinamisme econòmic i empresarial que ens està convertint en un motor de creixement i ocupació per a Espanya”, ha insistit.
En este sentit, ha explicat el pla d’optimització del gasto públic posat en marxa pel Consell que engloba mesures per a racionalitzar i fer rendible el patrimoni de la Generalitat, la lluita contra l’absentisme laboral, millores de la gestió del sector públic instrumental i estalvi de costos vinculats amb la digitalització, entre altres.
Avanços en la reconstrucció
En referència als avanços en la reconstrucció, el president ha assenyalat que la Generalitat ha realitzat la mobilització més gran de recursos de tota la seua història amb més de 2.400 milions d’euros destinats a la recuperació de les zones afectades, “1.466 dels quals corresponen a ajudes directes a persones i el teixit empresarial, que s’estan cobrant, i 945 milions en contractes d’emergència”.
En este sentit, ha recalcat l’esforç que ha fet la Generalitat en huit mesos després de les inundacions i ha posat com a exemples la concessió d’ajudes a fons perdut per als damnificats, la reconstrucció de les infraestructures bàsiques “amb una inversió de 2,8 milions d’euros al dia amb recursos propis”, la rehabilitació de 123 depuradores, l’abocament zero aconseguit en l’Albufera, a més d’atendre la salut mental dels afectats, “amb 120 professionals, mentres continuem esperant les 9 unitats promeses pel Govern d’Espanya”.
Tot això, ha expressat, s’ha realitzat en paral·lel a la gestió ordinària de les conselleries i l’elaboració del Pla Endavant, del qual ha apuntat que preveu “12 grans línies estratègiques per a reconstruir i transformar la Comunitat Valenciana i 339 mesures per a reforçar la protecció i la prevenció davant les emergències en una terra que mai va meréixer tant de castic i que ha de seguir avant amb la certesa que estarà més preparada”. Per això, ha apostat “per treballar tots junts en la cultura de la prevenció” i ha advocat per equiparar la prevenció d’incendis amb la d’inundacions.
Per al president, estes dades mostren el compromís del Consell, del qual ha asseverat que “no descansarà fins a aconseguir la recuperació que es mereix la Comunitat Valenciana”, i ha destacat l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per a 2025, que inclouen 2.364 milions d’euros per a accelerar la reconstrucció.
Un territori de confiança
El cap de l’executiu autonòmic ha defés que la Comunitat Valenciana “continua sent un territori de confiança perquè així ho acredita la marxa de la nostra economia”, i s’ha referit a la reducció del nombre d’aturats en 17.552 persones en l’últim any, al posicionament del nostre territori “com a la tercera autonomia espanyola que més inversions estrangeres va rebre en 2024” i a l’atracció d’inversions pròximes als 10.000 milions d’euros i la generació de 40.000 llocs de treball “en tan sols dos anys”.
Igualment, ha asseverat que la Comunitat Valenciana ha ascendit al grup de les autonomies més innovadores d’Espanya, ha millorat 7 llocs en el rànquing europeu d’innovació i “ha entrat per primera vegada en el grup de regions innovadores fortes, i ha superat altres regions europees com ara la Llombardia, a Itàlia, o Münster, a Alemanya”.
En referència a la política fiscal del Consell, Mazón ha aprofundit en el fet que “abaixar impostos funciona”, com ho posa de manifest l’augment en un 88 % del nombre de beneficiaris de les deduccions autonòmiques d’IRPF en un any en la Comunitat Valenciana, gràcies a l’acolliment de les noves desgravacions sociosanitàries i esportives per a rendes mitjanes i baixes aprovades pel Consell.
En esta línia, ha recordat que el total de deduccions autonòmiques d’IRPF ha permés un estalvi de 185 milions d’euros als valencians, castellonencs i alacantins en la campanya de la renda de 2023, amb una mitjana de 316 euros per contribuent, i ha assegurat que “la Comunitat Valenciana és l’autonomia amb més desgravacions fiscals” en el tram autonòmic de l’IRPF per a rendes mitjanes i baixes.
