L'investigador Pablo Urbaneja Bernat coordina un programa pilot al Maestrat de Castelló i la Muntanya d'Alacant per a controlar la mosca Drosophila suzukii mitjançant l'alliberament d'un enemic natural
La Universitat Jaume I de Castelló lidera un programa pilot de control biològic per a combatre la Drosophila suzukii, una mosca invasora que provoca danys en els cultius de cirera i altres fruits rojos. El projecte, coordinat per l'investigador del programa Ramón y Cajal Pablo Urbaneja Bernat, es desenvolupa en col·laboració amb el Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat Valenciana i contempla l'alliberament del parasitoide Ganaspis kimorum, un enemic natural de la plaga.
La iniciativa se centra en zones productores de cirera del Maestrat de Castelló i de la Muntanya d'Alacant, on els investigadors estudiaran si el parasitoide és capaç d'adaptar-se, sobreviure i establir-se en les condicions de cultiu de la Comunitat Valenciana.
L'objectiu inicial no és eliminar immediatament la plaga, sinó comprovar si este sistema de control biològic pot convertir-se en una alternativa sostenible a mitjà i llarg termini que permeta reduir la dependència dels tractaments químics.
El programa reproduïx una experiència similar desenvolupada a Catalunya amb l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), també liderada per l'investigador de l'UJI.
Una mosca invasora que ataca la fruita abans de la collita
La Drosophila suzukii és una mosca de la fruita procedent d'Àsia que es va detectar a Espanya en 2011 i que s'ha convertit en una de les plagues invasores més perjudicials per a la fructicultura europea.
La seua incidència afecta especialment els cultius de fruits rojos, entre els quals es troben les cireres, les freses, les frambeses i les mores.
A diferència d'altres espècies de drosòfiles, esta mosca és capaç d'atacar la fruita sana mentre es troba en procés de maduració.
Esta característica situa el període de major risc en les dates pròximes a la collita, quan la tolerància als danys en els fruits és especialment baixa.
Segons les dades recollides en el projecte, durant 2025 es van registrar danys en el 43 % de les finques de fresa i en el 12 % de les finques de cirera, una situació relacionada especialment amb les pluges i la humitat.
L'investigador Pablo Urbaneja Bernat considera que l'expansió d'esta plaga ha posat de manifest les limitacions dels tractaments convencionals.
"La irrupció de D. suzukii com a plaga invasora ha posat a prova els límits de control químic en fruits rojos i ha evidenciat la necessitat de solucions més sostenibles", explica.
L'alliberament de Ganaspis kimorum, una alternativa als insecticides
El programa pilot planteja la introducció del parasitoide Ganaspis kimorum com a ferramenta de control biològic de la Drosophila suzukii.
La investigació pretén determinar si este enemic natural pot establir-se en les zones productores de cirera i contribuir a regular progressivament les poblacions de la mosca invasora.
Urbaneja Bernat explica que el control biològic clàssic "obri una via de regulació de fons que pot transformar el maneig a mitjà termini si el parasitoide aconsegueix establir-se i mantenir-se en l'agrosistema".
La primera fase de la investigació se centra en tres aspectes: l'establiment, l'adaptació i la supervivència del parasitoide en les zones seleccionades.
Els resultats permetran determinar si és viable ampliar el programa amb nous alliberaments.
En qualsevol cas, els investigadors condicionen esta possibilitat a la confirmació de l'adaptació del parasitoide i al respecte a la biodiversitat endèmica.
Els primers exemplars s'han criat a les instal·lacions de l'UJI
El projecte compta amb la col·laboració de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries de Catalunya, que ha facilitat els primers individus de Ganaspis kimorum.
Estos exemplars s'han criat a les instal·lacions de la Universitat Jaume I de Castelló i procedixen de col·laboracions científiques amb investigadors de diferents centres europeus.
Entre les entitats participants en estes col·laboracions es troben el CABI de Suïssa, la Fundació Edmund Mach (FEM) d'Itàlia i l'Institut Nacional d'Investigació per a l'Agricultura, l'Alimentació i el Medi Ambient (INRAE) de França.
L'experiència acumulada en el projecte desenvolupat a Catalunya servix de referència per a esta nova fase d'investigació a la Comunitat Valenciana.
El programa pilot constituïx un pas previ al possible desplegament definitiu del sistema de control biològic.
Si els resultats confirmen que el parasitoide pot adaptar-se a les condicions locals sense comprometre la biodiversitat endèmica, es plantejaran noves soltes de reforç.
Tres factors determinaran l'èxit del programa
L'equip investigador ha identificat tres condicions principals per a aconseguir que el control biològic puga consolidar-se en les zones productores.
La primera és el compliment dels requisits regulatoris i de les mesures de bioseguretat, necessaris per a garantir el desenvolupament adequat de les actuacions.
La segona consistix a seleccionar entorns agronòmics compatibles amb l'establiment del parasitoide, tenint en compte factors com la pressió fitosanitària i l'estructura del paisatge.
Finalment, el projecte contempla integrar els alliberaments dins d'un sistema de maneig integral de plagues, amb seguiment de les poblacions, avaluació dels resultats i una reducció estratègica dels tractaments químics.
Esta última condició busca afavorir la supervivència del parasitoide i millorar la seua capacitat per a contribuir al control de la mosca invasora.
Els investigadors consideren necessari mantindre una monitorització continuada i adaptar les actuacions en funció dels resultats obtinguts.
Una solució a mitjà i llarg termini, no immediata
Pablo Urbaneja Bernat insistix que la introducció de Ganaspis kimorum no ha de considerar-se una resposta immediata als danys que provoca la Drosophila suzukii.
El científic assenyala que es tracta d'una ferramenta orientada a aconseguir una regulació progressiva de la plaga, que haurà de conviure amb les mesures actuals de control.
En este sentit, puntualitza que el programa no representa "una solució immediata ni una substitució automàtica de l'actual maneig integral de plagues (MIP)".
L'investigador advertix que els tractaments convencionals no sempre permeten evitar les pèrdues econòmiques que provoca esta mosca en els cultius de fruits rojos.
"Actualment, les eines de control convencionals, com ara els productes químics, no són suficients per a evitar pèrdues econòmiques significatives, però la introducció d'aquest enemic natural obri la porta a un control poblacional molt més robust i sostenible a llarg termini i a una reducció de l'ús de productes fitosanitaris que millore la salut global dels consumidors de fruits rojos", assegura.
El programa pilot està finançat pel programa Ramón y Cajal i el Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat Valenciana.
La investigació permetrà avaluar les possibilitats d'incorporar el control biològic com una ferramenta complementària en la protecció dels cultius de cirera i altres fruits rojos de la Comunitat Valenciana.
