En l'actualitat, la llibertat d'opinar s'ha torçat en una forma que és usada per alguns com un escut per a realitzar qualsevol tipus d'abús i fins i tot manipulació en diferents contextos. Tens la llibertat d’acusar a un musulmà per una xarxa social, d’haver comés un assassinat i després dir que l’informació l’havia tret d’un influencer, sense cap tipus de mirament.
En el context de la política, on s'associa amb la defensa d'uns certs interessos o es busca fer callar ressons dissidents, s'ha tergiversat eixa llibertat per a transformar-la en qüestionament actes d'expurgació selectiva i de doble moral. D’exemples puc posar-vos un parell de cada plenari, on l’alcaldessa se li ompli la boca de dir que ella no és una censuradora, que ara la llibertat i més en concret la llibertat d’expressió ha arribat de la seua mà en la casa dels castellonencs i castellonenques i que som nosaltres qui imposem el pensament, emprant l’autoritarisme.
Aquestos darrers anys, que encara hi havien més partits en la corporació, i açò significava que hi havia més pluralitat, i mai s’han arribat a estos debats plenaris tant broncos com els que presideix l’alcaldessa Begonya Carrasco. Perquè per no incomodar, supose, als seus companys de govern, no para els peus i els deixa dir, autèntiques barbaritats al faristol. Com el senyor Ortolà, que repeteix fins la sacietat, que la immigració va directament proporcional a la delinqüència i aquesta afirmació ja la va desmentir Francisco Pardo, director de la Policia Nacional, a Javier Ortega Smith, després d'un discurs racista plagat de mentides, per a vincular immigració amb delinqüència. Però l’alcaldessa mira cap un altre costat, dient que això és llibertat, i no, això és dir mentires per sembrar odi. Quelcom que sabem estudiant la història més propera que pot desenllaçar coses terribles. Mai oblidarem, al portaveu de l’ajuntament, Vicent Sales dient que mentir no és un delicte… quina llàstima que et recorden per coses així i no per d’altres més positives.
Tractem de no caure a enganyar-se, perquè la llibertat d'opinar no pot ser considerada com una via franca per a eixir i parlar sobre qualsevol cosa que ens plaga i no rebre conseqüències. És un dret que ha de ser acompanyat per la responsabilitat i respecte. En la política, no obstant això, el deure de cuidar eixa responsabilitat s'ha extraviat en el camí degut a la censura i la manipulació. Ara s'apel·la a rebre totes les opinions, però s'assegura que només aquelles que no incomoden al governamental són les que rebran atenció de respecte. Davant aquesta situació, les veus que són crítiques, les que busquen preguntar-se sobre el sistema, són silenciades o ridiculitzades.
Aquest fenomen no és casual. És una estratègia per a mantindre el poder, per a evitar que la ciutadania veja les clivelles del sistema i exigisca canvis reals. La llibertat d'opinió s'ha convertit en una arma de doble tall. D'una banda, es proclama com un dret fonamental; per un altre, s'usa per a justificar discursos d'odi, desinformació i manipulació que només beneficien a uns pocs.
És hora que recuperem el veritable sentit de la llibertat d'opinió. Una eina per a construir, no per a destruir; per a dialogar, no per a dividir. L'esquerra valencianista, sempre ha de defensar un debat obert, sense censures ni imposicions, perquè només així podrem avançar cap a una societat més justa i democràtica. La llibertat d'opinió no és un privilegi, és un dret que hem de protegir amb fermesa i coherència.
