S’aproxima el 9 d’Octubre, dia del nostre poble. Una data que hauria de ser sinònim d’orgull, d’autoestima i de celebració del que som com a valencianes i valencians. Però enguany, com tants altres, arribem a la diada amb la sensació amarga que allò que ens defineix, la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra manera d’entendre el món, continua sent menystingut i atacat per la dreta i l’extrema dreta.
Ho va expressar perfectament l’actriu i escriptora Estel Solé quan deia: “Jo no et demano que aprenguis català si no vols, ni que em parlis català. Et demano que respectes el meu dret a parlar-lo, i que entengues que no et canviaré de llengua, no per mala educació, sinó per amor propi.”
Una frase tan senzilla com poderosa i expresa que parlar en la nostra llengua no és un acte d’hostilitat, és un acte d’autoestima.
I tanmateix, a Castelló hem de suportar escenes com la que vam viure fa ja un temps, al plenari municipal, quan el portaveu de Vox, el senyor Ortolà, ens va acusar als regidors de Compromís de ser “mal educats” per respondre-li en valencià. Sembla que, per a ells, la mala educació és unidireccional i només existeix quan parlem en la nostra llengua, però no quan ells, sabent-la i havent-la estudiada com tots, decideixen ignorar-la i menysprear-la.
Això no va només de paraules, sinó de respecte. De reconéixer que el valencià és llengua pròpia, oficial i viva. De comprendre que estimar-la i usar-la no és un caprici, ni una provocació, sinó una manera de defensar allò que tants abans que nosaltres han mantingut viu malgrat les prohibicions, les burles i els intents d’esborrar-la.
Que ningú s’enganye, els que hui s’omplin la boca dient que són “constitucionalistes” i són els primers que voldrien cremar la Constitució si pogueren eliminar-ne el reconeixement de les llengües cooficials. Perquè darrere del seu menyspreu al valencià no hi ha ignorància, hi ha ideologia. Una ideologia que vol uniformitzar, que vol sotmetre i que voldria tornar-nos a un règim on només ells serien els amos del cortijo.
En canvi, nosaltres celebrem el 9 d’Octubre com el que és, una jornada de dignitat, de memòria i de futur. Parlar valencià és estimar el nostre poble. És resistir, cada dia, davant d’aquells que voldrien que callàrem.
