domingo, 7 de marzo, 2021  |  
L’Hospital General i l’UJI analitzen el seu treball per a millorar els resultats de la cirurgia citorreductora L’Hospital General i l’UJI analitzen el seu treball per a millorar els resultats de la cirurgia citorreductora

- 19 enero, 2021 -

Els estudis realitzats han comptat amb el suport econòmic de la Càtedra Medtronic de Formació i Investigació Quirúrgica L’Hospital General i l’UJI analitzen el seu treball per a millorar els resultats de la cirurgia citorreductora

Els estudis realitzats han comptat amb el suport econòmic de la Càtedra Medtronic de Formació i Investigació Quirúrgica

Castellón Información

La introducció de la cirurgia òptima en el tractament del càncer d’ovari avançat (AOC) per a aconseguir una citorreducció completa ha tingut com a principal objectiu augmentar la supervivència i proporcionar un diagnòstic definitiu a les pacients que permeta la curació d’alguns casos. No obstant això, és altament agressiva i sovint presenta complicacions postoperatòries greus que poden causar un augment en la mortalitat de les pacients i el retard o impossibilitat de tractament oncològic adjuvant.

Investigadors i investigadores de la Unitat Multidisciplinària de Cirurgia Oncològica Abdominopèlvica, els serveis de Cirurgia i Radiologia de l’Hospital General Universitari de Castelló i la Unitat Predepartamental de Medicina de la Universitat Jaume I amb la col·laboració d’investigadors de la Fundació de l’Hospital General Universitari de València, la Universitat de València i la Universitat de Texas, han realitzat un estudi retrospectiu de les pacients tractades en aquest centre sanitari sobre una de les complicacions que causa major morbimortalitat, la fístula gastrointestinal (GIF), que ha estat publicat en la revista Cancer Management and Research.

L’estudi ressenyat en l’article «Postoperative intestinal fistula in primary advanced ovarian cancer surgery» conclou que «la millor prevenció de la fístula digestiva (i altres complicacions) consisteix a planificar una intervenció orientada a aconseguir la màxima citorreducció amb la menor agressió quirúrgica possible» i que la seua aparició es deriva de múltiples factors de risc, principalment el sagnat intraoperatori i la presència d’obstrucció intestinal parcial (que augmenta sis vegades el risc) o d’altres altament correlacionats com són l’extensió de la malaltia en si i la cormorbiditat.

L’equip ha avaluat les característiques clinicopatològiques de 107 pacients amb càncer d’ovari avançat que es van sotmetre a cirurgia citorreductora primària a l’Hospital General Universitari de Castelló entre gener de 2013 i gener de 2018, així com dades demogràfiques, procediments quirúrgics i dades de seguiment relacionats amb la fístula gastrointestinal amb l’objectiu d’abordar els resultats existents i investigar la relació amb la supervivència de les pacients que el van experimentar.

Segons els resultats de l’estudi, dividit en dos grups (pacients amb fístula i sense fístula), 12 de les 107 pacients van presentar aquest tipus de complicació (11%) amb una edat mitjana de 62 anys (xifra major que l’edat mitjana de la resta) i una duració mitjana de la cirurgia superior (510 minuts davant 450 minuts). L’equip també ha observat que va existir major incidència de GIF quan es va realitzar una citorreducció completa o òptima (12%) que quan va ser subòptima (7%) i que la incidència de la complicació va ser major (21%) en presència de desnutrició preoperatòria que en la seua absència (8%), el que els va permetre assegurar que existeix una forta correlació entre obstrucció intestinal, sagnat i ICP (índex de carcinomatosis peritoneal) amb la presència de la complicació.

La Unitat Multidisciplinària de Cirurgia Oncològica Abdominopèlvica (Umcoap) havia implementat des de 2013 un abordatge multidisciplinari que ha permès augmentar la supervivència de les pacients en els últims anys amb la creació d’un model predictiu de complicacions postquirúrgiques per a predir-ne la morbiditat.

Estàndards de qualitat

Els investigadors i investigadores del grup de treball Umcoap, integrat per personal de la Unitat Multidisciplinària de Cirurgia Oncològica Abdominopèlvica de l’Hospital General Universitari de Castelló i de la Unitat Predepartamental de Medicina de la Universitat Jaume I, juntament amb professionals dels serveis d’Obstetrícia i Ginecologia, Anestesiologia i Cirurgia del mateix centre han elaborat un llistat d’estàndards clínics de la cirurgia de càncer d’ovari avançat (AOCS) que permet als professionals avaluar la qualitat del tractament, considerar els aspectes que cal millorar i comparar el seu treball amb el d’altres equips.

El treball «Outcome quality standards in advanced ovarian cancer surgery», publicat en el World Journal of Surgical Oncology, inclou la revisió d’un total de 38 estudis i afavoreix, atesa la complexitat de les cirurgies de càncer d’ovari avançat, que el personal mèdic i de cirurgia compte amb indicadors de qualitat addicionals per a determinar que pot considerar-se un tractament òptim o subòptim. Els indicadors s’han seleccionat segons la seua rellevància clínica (factors que van incidir clarament en el pronòstic o el curs postoperatori) i la freqüència d’aparició en els diferents estudis per a assegurar una quantitat de dades suficients per a l’avaluació.

El procés de recerca es va dur a terme en dues parts. En la primera, es van identificar els indicadors de qualitat que tenien rellevància clínica en la cirurgia de càncer d’ovari avançat, amb una cerca sistemàtica de guies de pràctica clínica, conferències de consens i revisions sobre els resultats i la qualitat d’AOCS que es van publicar en Medline/PubMed, Embase i Cochrane Biblioteca. La segona part va incloure una nova cerca per a cadascun dels indicadors identificats en combinació amb les paraules clau del Medical Subject Heading de càncer d’ovari avançat, ovari, cirurgia i oncologia dels articles publicats entre gener de 2006 i desembre de 2018.

Per a avaluar la qualitat d’un servei o procés, cal establir comparacions amb algun tipus de guia o referència (estàndard) i mesurar-se en sistemes d’atenció de salut bàsics i costums socials similars. En 2016, la Societat Europea d’Oncologia Ginecològica (ESGO) va publicar una avaluació de l’atenció avançada de càncer d’ovari basada en indicadors de qualitat que incloïa dos indicadors de qualitat. L’estudi presentat pels investigadors castellonencs ha usat una metodologia estadística diferent que permet controlar la variabilitat inherent en les dades de diferents institucions; per això, els dos estudis poden considerar-se complementaris al cobrir diferents aspectes de l’atenció i la metodologia de la salut de qualitat.

Ambdós estudis han comptat amb el suport econòmic de la Càtedra Medtronic de Formació i Investigació Quirúrgica, dirigida pel professor Antoni Llueca, i una beca d’investigació de l’Institut de Salut Carlos III-Feder.

Articles

Postoperative intestinal fistula in primary advanced ovarian cancer surgery. Antoni Llueca, Anna Serra, María Teresa Climent, Karina Maiocchi, Álvaro Villarín, Katty Delgado, Josep Marí-Alexandre, Juan Gilabert-Estellés, Paula Carrasco, Blanca Segarra, Luis Gómez, Juan Jose Hidalgo, Javier Escrig i Manuel Laguna, en representació del grup de treball UMCOAP (Unitat Multidisciplinària de Cirurgia Oncològica Abdominopèlvica).

Outcome quality standards in advanced ovarian cancer surgery. Antoni Llueca, Anna Serra, Maria Teresa Climent, Blanca Segarra, Yasmine Maazouzi, Marta Soriano, i Javier Escrig, en representació del grup de treball Umcoap   (Unitat Multidisciplinària de Cirurgia Oncològica Abdominopèlvica).

Whatsapp Telegram