Ignasi J. Garcia i Felip. Portaveu del Grup Municipal de Compromís a l'Ajuntament de Castelló
Ara que els nostres barris i pobles estan en gran part de festa, tal vegada és un bon moment per fer una xicoteta reflexió sobre les festes i la presència de càrrecs públics en aquestes. No hi ha concurs de paelles, mascletà, processó o acte festiu que no tinga al seu corresponent regidor, alcalde o alcaldessa. I ja els avance que em sembla d’allò més normal. Ara bé, com tot, és susceptible de demagògia i, encara més, d’un ús partidista. Anem a pams.
Aquesta reflexió, segurament, no haguera arribat si el Partit Popular no haguera decidit mantindre Carlos Mazón com a president de la Generalitat per no perdre el poder. Ha sigut la decisió del PP de blindar Mazón la que ha obert un debat sobre la presència dels polítics en les festes. Debat que, tot siga dit, fins ara no havia sigut mai el centre de les converses, cosa que no vol dir que la gent no s’adonara de l’ús partidista que alguns polítics fan de les activitats populars i religioses dels seus pobles.
Com ja he avançat, crec que els càrrecs públics han d’estar amb el poble, i això també passa per estar presents en les festes, siga per menjar una paella o per fer una romeria. Personalment, considere que és un bon moment per parlar amb la gent, i, com porte aquest “defecte de fàbrica”, sempre acabe traient temes que després porte a les comissions o al ple. Són qüestions que, tal vegada, asseguts en una reunió formal no eixirien, però que en altres ambients sí que apareixen. Per això crec que els polítics hem d’estar presents en les diferents festes que organitza el poble.
Una altra cosa és si l’única funció d’un polític ha de ser aquesta, i sobretot, si ens deixem portar per la demagògia. Hi ha qui pensa que millor que no estigues en cap acte protocol·lari, i després hi ha qui va a tots els saraos i critica si no estàs. Com si anar de festa en festa i fer-se fotos fóra l’única tasca d’un representant públic. Ni una cosa ni l’altra s’ajusten a la realitat de la feina que hem de fer, ni molt menys al que la ciutadania espera de nosaltres. El contacte amb el poble té sentit si després allò que escoltem ho traslladem a les institucions amb precs, preguntes, mocions i iniciatives polítiques per solucionar problemes reals i fer de Castelló una ciutat millor.
Per tant, és evident que, si bé els polítics hem d’estar en actes, festes, manifestacions i desfilades, també és cert que si un polític està en tots aquests esdeveniments difícilment tindrà temps per fer altres feines que s’esperen d’ell. I molt menys podrà conciliar, perquè cal recordar que la família i els amics també són poble.
I és ací on arriba Carlos Mazón. Un president que, per culpa de la seua negligència i les seues mentides, no pot eixir al carrer sense ser escridassat. La situació és tan greu que, fins i tot quan va anar a fer una roda de premsa entre Cap i Corb i Alcossebre, enmig del no-res i entre setmana, també va ser increpat.
El president de la Generalitat i del Partit Popular de la Comunitat Valenciana només troba defensa en els seus càrrecs. Recordem quan Begoña Carrasco es va enfrontar a veïns i veïnes que mostraven lliurement el seu rebuig a Mazón durant Magdalena. Aquesta situació l’ha fet amagar-se i no acudir a cap acte festiu i popular. I això, en un país com el nostre, on pràcticament totes les festes són al carrer, significa no anar enlloc.
A partir d’ací, alguns han volgut centrar la crítica a Mazón en el fet que no acudeix a les festes. I, clar, de sobte aquells que utilitzaven les festes de forma partidista ara diuen que aquesta no és la seua obligació. I en part tenen raó: un polític no s’ha de valorar només per les festes a les quals va o no va, sinó per la seua coherència i per si pot estar o no al carrer.
El Partit Popular ha utilitzat i utilitza sempre que pot les festes de forma partidista. El fet que ara el seu president no puga assistir a cap d’elles hauria de ser, si foren coherents, motiu suficient per fer-lo fora. Però això suposaria perdre el poder, i el PP està disposat a mantindre Mazón siga com siga amb tal de conservar-lo.
Ara bé, també hi ha gent que es diu d’esquerres que hauria d’entendre que la crítica a Mazón no pot centrar-se en què no va a les festes. Senzillament perquè la feina d’una ministra de Ciència, o de qualsevol càrrec públic, no és anar de festa en festa. La política és molt més. Voler fer fora Mazón per acabar aplicant la mateixa política que ell practicava és el camí més recte per repetir els seus errors. Uns errors que, com tots sabem, van ser terribles. Tots ho sabem, menys els regidors, diputats i alcaldes del Partit Popular, que prefereixen ignorar-ho.
