domingo, 20 de junio, 2021  |  
Obiol: “Una firma clau de la ciutat treballa per a fer una instal·lació estratègica al clúster agroalimentari de l’estació” Obiol: “Una firma clau de la ciutat treballa per a fer una instal·lació estratègica al clúster agroalimentari de l’estació”

- 14 abril, 2021 -

El regidor de Territori i director territorial assegura que la passarel·la de l'estació de tren va a ser difícil eliminar-la a curt termini Obiol: “Una firma clau de la ciutat treballa per a fer una instal·lació estratègica al clúster agroalimentari de l’estació”

Obiol: “L’obertura del carrer d’Herarbo és una espina que tinc clavada i no m’agradaria que en 2023 continuarà tancada”

El regidor de Territori i director territorial d’Obres Públiques assegura que els arbres de l’estació s’han hagut de tallar per raons de seguretat, ja que tenien corca. Respecte al càrrec autonòmic assegura que Vila-real serà un municipi més, però el segon més especial i lamenta que la passarel·la de l’estació de tren va a ser difícil eliminar-la a curt termini. Destaca que tenen en cartera la implementació de noves rotondes en punts crítics de la ciutat i també traslladar les noves formes d’aparcament en espiga en altres carrers. Explica que 2021 de ser l’any de la decisió pel que fa a l’enllaç de la ronda amb la N-340. 

Castellón Información/Soumaia Nejjar

Emilio Obiol és un dels perfils claus del Govern municipal de Vila-real. Encapçala l’àrea de Territori de l’Ajuntament, que engloba àrees de gran complexitat com Urbanisme i Mobilitat, a més de ser segon tinent d’alcalde. Obiol, professor universitari d’Anàlisis Geogràfic Regional, compagina el seu càrrec com a regidor la direcció territorial de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Conselleria que dirigeix Arcadi España i entre 2019 i 2020 va ser director general de Ports, Aeroports i Costes. Aquest diari l’ha entrevistat i ha pogut conèixer alguns dels projectes del departament i també del seu càrrec autonòmic.

Abans de tot, enhorabona pel nomenament com a director territorial de la Conselleria d’Obres Públiques. Quins són els reptes que t’has marcat i que han de veure amb Vila-real?

Gràcies. Les funcions de les direccions territorials estan ben definides en el ROF, aprovat el 18 març 2021 i que les descriu molt bé, és a dir, la direcció de tots els serveis, programes i activitats que desenvolupa la Conselleria en Castelló i vetllar per l’adequat desenvolupament de les funcions pròpies de la Conselleria, que són Urbanisme, Obra Pública i Transports. El director territorial per manament s’ha d’ocupar de tot allò que li pertoca a la Conselleria a Castelló. Vila-real és un municipi dels 135 que té la província, però és cert que és el segon més gran, és un més, però és el segon més especial. Hi ha una sèrie d’aspectes que està treballant la Conselleria com és l’acabament de la Ronda Sud-oest que és fonamental, però hi ha altres com el projecte de la CV185 que uneix la ciutat a Borriana, la CV20, carretera amb Onda i totes les problemàtiques que arrosseguen ambdues. Entenc que aquestes preguntes se li facen a un director territorial que és l’alcalde d’una ciutat o que és regidor en un Ajuntament. Vila-real serà un municipi més però el segon més especial.

Una de les notícies més destacades de les últimes setmanes és l’obra de l’estació d’autobusos. En què consisteix el projecte i que es va a fer?

Es tracta d’un projecte que el PSPV-PSOE porta en el programa fa diverses convocatòries electorals, per tant un programa de compliment electoral. Ara s’han donat per circumstàncies per a fer-ho realitat. Vull recordar que tot el barri de l’estació i l’entorn és una zona crítica, és un lloc on hi ha debilitats, però també es poden generar oportunitats. Entre les debilitats, una importantíssima es deu a l’herència del PP i és eixa passarel·la diabòlica, per ficar-li un qualificatiu. Convide als ciutadans a que s’apropen i recorden als responsables. Estem lluitant per tal de llevar-la, s’han fet coses com la nova andana i s’han fet actuacions de modernització, informació i transparència. La passarel·la va a ser difícil eliminar-la a curt termini. En una visita a Madrid ens van preguntar com havia pogut construir-se en eixe moment quan ja Espanya i Renfe tenim un pla de supressió de passarel·les. Deu anys després encara estic esperant saber de qui va ser la idea.

En la zona també hi ha oportunitats com és el projecte d’aquesta Regidoria i d’aquest Ajuntament de crear una estació d’autobusos, un intercanviador que permeta anar del tren al bus i viceversa. Una estació d’autobusos humil, digna i que genere una oportunitat de negoci per entorn de l’estació. No és l’estació que més ens agradaria, no podem gastar-nos un milió o dos, però crec que anem a fer una actuació urbanística, útil i de regeneració urbana del voltant que servirà per a passatgers i veïns. Consistirà en una estació d’autobús pròpiament dita en la qual hi haurà espai per a tres vehicles, crearem una xicoteta placeta i també augmentaran les places d’aparcament, el que suposarà una reordenació del trànsit, ja que se crearan carrils d’acceleració i de seguretat per a autobusos. Serà una actuació al voltant dels 450.000 euros i que es farà en dues parts. Una ja està en marxa, valorada en 175.000 assumida pel Govern central, que consisteix en la millora, la dignificació i l’augment del nombre de places d’aparcament en la propietat que té Renfe-Adif a Vila-real. També en la millora de la zona de vianants i enllumenat i clavegueram i una segona fase que pagarà l’Ajuntament, d’entre 225.000 i 250.000 euros i que ara estem ultimant el projecte i que estarà centrada en la construcció de l’estació.

Respecte als comentaris que s’han fet en xarxes, s’han hagut de talar arbres per raons de seguretat, ja que tenien corca. En la nova estació hi haurà més i millors arbres. De fet, l’empresa que executa les obres i el projecte no contemplava la supressió de molts dels arbres, ja que implicava un cost major, però en comprovar que alguns d’ells no reunien les condicions de seguretat necessàries, s’han hagut de tallar per seguretat i no per estètica. Entenc el debat que es pot generar a les xarxes socials, però tot el procés s’ha dut a terme amb la màxima transparència atenen a totes les mesures de seguretat i garanties, a excepció d’aquest assumpte que ha sigut un contratemps.

El clúster agroalimentari de la zona de l’estació és un dels assumptes més destacats i també les accions que s’estan realitzant per a potenciar-lo i millorar-lo. Està prevista la instal·lació d’alguna empresa en un mitjà termini?

El projecte de l’estació d’autobusos afavorirà aquesta àrea urbana que té moltes oportunitats. Cal parlar en termes de present i futur. En els deu anys que porta aquest equip de govern hem de parlar en clau de ‘sumar’. L’antiga residència Santa Anna de la Caixa Rural va tancar per motius aliens a l’Ajuntament, va sumar i se va reconvertir de la mà de Fundació Manantial en un centre de dia per a persones amb malalties mentals. La segona acció, de mà també de la Fundació va ser la compra de l’antic magatzem de Sonavi per a la creació de la primera fàbrica de xampinyons de la província com a exemple d’economia social. La tercera acció serà un dels tres projectes de modernització industrial de l’Ivace per a dignificar i millorar l’entorn. S’habilitaran voreres, es canviarà l’enllumenat, es dignificaran passos i es crearà una pantalla vegetal amb una inversió de 200.000 euros, i segons està la caixa municipal, rebentada per l’Urbanisme, és una quantia important. Aleshores puc assegurar, encara m’he de reservar el nom, ja que crec que faltaria a les regles del joc i a la confidencialitat inherent als processos empresarials que necessiten secret per a poder cristal·litzar, que en aquests moments que hi ha una firma important de la ciutat que està treballant de manera molt seriosa per tal de fer una instal·lació important i estratègica en eixe punt. Si no hi ha una situació extraordinària que descarrile aquest tren, una important empresa de Vila-real s’instal·larà aviat en eixe punt. En aquest sentit, m’agrada molt un refrany valencià que diu… “No digues blat fins que estiga dins del sac… Ben nugat”.

S’han fet millores pel que a la mobilitat, el trànsit i l’aparcament en diverses zones de la ciutat. Hi ha previstes més actuacions similars en altres punts?

La Regidoria de Mobilitat és una creació d’aquest govern municipal. Jo soc el primer regidor de Mobilitat i m’agradaria dir és una àrea que ha vingut per a quedar-se. Vull subratllar el gran treball que està realitzant l’únic funcionari que tinc en l’àrea de Mobilitat. Un Policia Local, una de les persones que més sap del tema al País Valencià, Felix Fuentes, al que vull expressament reconèixer la seua dedicació absoluta a la mobilitat sense la qual les múltiples iniciatives en aquest departament no hagueren sigut possibles i que fa tasques de conserge, notificador, tècnic de mobilitat, administratiu, dissenya cartells o inclús treballa sobre ‘el terreny’. Hem posat en marxa un servei de bus gratuït quasi únic en Espanya, ja que volem que servisca per a les persones amb menys recursos, majors i joves que no tenen carnet. Que siga útil per a fer menys ús del cotxe i reduir la contaminació. Volem que servisca per a fer Vila-real. Hem encetat programes nous de senyalització vertical, canviant-la, dissenyant-la i modernitzant-la. Hem ideat un sistema nou d’aparcament com el d’espiga, que ha sigut tot un èxit i que pretén incrementar la seguretat a l’hora d’estacionar i sobretot augmentar les places. Hem ideat un pla municipal d’aparcament provisional per a garantir la comoditat dels veïns i la proximitat a les seues cases. Hem generat i gestionat el pla de mobilitat urbana sostenible, PMUS. En definitiva, hem fet molt en molt poc anys. Ja m’agradaria que molts departaments d’aquest Ajuntament funcionaren i tingueren els resultats que té Mobilitat. Tenim en cartera la implementació de noves rotondes en punts crítics de la ciutat i també traslladar les noves formes d’aparcament en espiga en altres carrers i hem permetrà la reserva de quins punts seran.

En quin punt està el procés d’adjudicació del bus urbà?

Es va realitzar una plica absolutament garantista i ajustada a la llei, amb molt de treball darrere. Però va a haver una instància de denúncia al Tribunal de la Competència que va paralitzar el plec. Finalment el tribunal va donar la raó a l’Ajuntament i va continuar el procediment i en aquests moments s’han presentat cinc o sis empreses. S’està tractant la informació i valorant les propostes, però encara no s’ha decidit la licitació.

En una ocasió va dir que creu que Vila-real va tenir una incorporació tardana als carrils bici. Hi ha prevista l’obertura de més vials com aquests?

És així, el primer carril bici que va tindre Vila-real el va fer aquesta Regidoria de Territori en 2013, el del camí l’Ermita. Les grans ciutats espanyoles i les similars a Vila-real en eixe any ja els tenien per tot arreu, és a dir, per als governs anteriors, la mobilitat sostenible, saludable, el fet que els veïns pogueren gaudir de la bicicleta com a mitjà de comunicació i mobilitat, li importava poc. Hi ha vora deu km actualment que els ha fet aquest govern presidit per José Benlloch. Tots els projectes de modernització industrial de l’IVACE han incorporat carrils bici. Totes les iniciatives d’obertura de nous carrers, han tingut carrils bici, la nova ronda, que està en la fase final, té prop de tres km. En eixe sentit, estem orgullosos de les actuacions en matèria de mobilitat. És un tema que ha vingut per a quedar-se i espere que a poc a poc el sector de la bicicleta esdevinga a Vila-real un nínxol de negoci. Els que tenim uns anys recordem que la ciutat tenia en els anys 80 cinc o sis tallers de bicicletes que no sols reparaven sinó que també venien.

Pel que fa al Bulevar de la Plana, és un dels projectes prioritaris per a la Conselleria, no és una iniciativa fàcil, ja que afecta el tram de la N-340 que està molt densificat d’indústria I altament compactat en distintes activitats i usos. És un problema complex que la plana necessita de manera imperativa. Un exemple: tenim un germà o un amic en Almassora i volem que visitar-lo. Com ho fem? Ens juguem la vida passant pel pont del Millars amb quatre sentits de circulació? Com ho faig? O vull anar a Castelló de la Plana a fer una compra o els habitants de la capital volem venir a la ciutat a gaudir del futbol o del nostre comerç, com venen? Eixes dues preguntes quedarien solucionades si el Bulevar de la Plana, amb carril bici, una vorera còmoda, passeig ciclista i de vianants, una via reservada a transport públic. Jo soc optimista i espere que alguna líniea d’ajudes europees poguera servir-nos per a encetar-lo almenys.

En quin punt està la connexió de la ronda sud-Oest de Vila-real amb l’N-340?

La primera fase de la ronda, que és la seua construcció, està quasi finalitzada. Queda pendent la connexió amb l’N-340, que és un tema complicat pel que fa al planejament i des del punt de vista tècnic. L’encreuament entre la ronda i la N-340 va ser assumit en l’any 2009 en un document ferm. El pas inferior havia de pagar-lo l’agent urbanitzador d’Espai Vila-real, un terreny d’un milió de metres quadrats, també l’enllaç de la ronda i la duplicació de l’N-340 des del peatge d’Alqueries fins a Vila-real. Tot això tenia un pressupost de 18 milions d’euros que tenia i ha de pagar hui legalment urbanitzadora. Eixa empresa està feta fallida i en liquidació, el que incrementa la dificultat jurídica. A banda d’això, hi ha altres aspectes tècnics, l’àrea té cert risc d’inundació amb una recurrència de diversos centenars d’anys, però existeix i per tant, incrementa les dificultats. Crec que 2021 ha de ser l’any de la decisió, i per això treballem, en la solució tècnica i els anys següents seran els de la redacció del projecte i de la licitació. No és un tema fàcil, la Conselleria d’Obres Públiques el té com a tema preferent, però hi ha altres rondes per acabar, com la de Castelló o algunes infraestructures industrials a la Vall d’Uixó. A la Comunitat hi ha 543 municipis que tenen necessitats i projectes i no hem d’oblidar que la Generalitat té 45.000 milions d’un endeutament, una festa de Governs anteriors, que estem pagant hui.

Està prop l’obertura d’Herarbo?

És una de les assignatures pendents de la zona sud de la ciutat. Tinc amics que es va comprar un pis en l’any 97 o 98 pensant que li quedarien pocs mesos i la situació no ha millorat. Hem estat de fer l’obertura dues voltes. En última instància per la part privada va haver dificultats en aspectes relacionats amb el Registre de la Propietat i hui estem en eixe moment, pendents de la part privada per a obrir els carrers Alfred Nobel, Isabel de Villena i el mateix passeig de Carinyena. És una espina que tinc clavada i no m’agradaria que se celebraren les eleccions en maig en 2023 i que els veïns em pogueren dir que Herarbo segueix tancada. Esperem tindre sort i trobar una solució prompte

Whatsapp Telegram