Aquesta setmana que ve l’Ajuntament de Castelló aprova el IV Pla Municipal d’Igualtat entre dones i homes. Un instrument imprescindible, perquè sense pla no hi ha política pública real que avance cap a la igualtat efectiva. I, no obstant això, l’aprovació arriba marcada per una paradoxa política alarmant, ja que el govern negacionista de PP–VOX està sempre penjant-se medalles feministes, mentre retalla, descafeïna i ignora propostes essencials per a combatre les violències que més afecten les dones i les xiquetes.
Cal posar en valor, el fruit de dos anys de treball intens del Servei d’Igualtat i del Consell Municipal d’Igualtat, on participen les entitats feministes de la ciutat, i molt especialment la Coordinadora Feminista de Castelló. Entre totes es van presentar més de 230 propostes rigoroses que han contribuït a millorar el text. Sense este treball col·lectiu, hui Castelló no tindria un instrument mínimament operatiu.
Però el govern actual de la dreta ha optat per aprovar un pla del qual no comparteix ni la base ideològica. No cal oblidar que el soci de govern, VOX, nega l’existència de la violència de gènere, menyspree el moviment feminista i treballa activament per desmantellar polítiques d’igualtat a tot arreu. I aquest negacionisme es nota, ja que el pla exclou mesures essencials que les entitats, les professionals i les expertes havien reclamat.
S’han deixat fora les propostes per abordar la violència vicària, probablement la forma més cruel i devastadora de violència masclista. Tampoc s’han incorporat les mesures per prevenir la violència digital, que afecta infants i adolescents i que és ja un dels principals canals d’assetjament. I no s’ha creat la plaça específica per reforçar l’atenció a les víctimes, deixant el pla sense múscul per aplicar-se.
A més, projectes com la Casa de les Dones apareixen descafeïnats, sense garanties d’espai, de recursos, ni de gestió participada. Una versió simbòlica que poc té a veure amb la proposta feminista original.
La Coordinadora Feminista ha sigut clara i no donarà suport a un govern que pacta amb negacionistes. I és perfectament comprensible. No es pot demanar confiança a qui desdibuixa, retalla o ignora els fonaments de la lluita per la igualtat.
Des de Compromís hem decidit votar a favor del pla, per responsabilitat amb les dones i amb totes les persones que han dedicat dos anys a construir-lo. Però el nostre vot no és un aval al govern. És un compromís amb allò que el pla pot arribar a ser, no amb allò que el PP i VOX han deixat fora.
Aquest pla naix ja amb llums i ombres. Que és necessari, sí; treballat per les dones de Castelló, també; però ofegat per un govern que no creu en el feminisme. A partir d’ara, la batalla no serà només aprovar-lo, sinó vigilar que s’implemente, exigir que s’avalue i reivindicar tot allò que han exclòs. Perquè el futur de Castelló no pot recular. I la igualtat, o és valenta, o no és.
