L'edició d'enguany ha posat l'accent en la temàtica sobre les comunitats patrimonials i els entorns digitals
L'educació patrimonial és un dels pilars fonamentals del Programa d'Extensió Universitària de l'UJI (PEU-UJI) a l'hora d'iniciar els diferents projectes d'acompanyament que desenvolupa arreu del territori a les comarques de Castelló. Una part del treball realitzat s'ha vist reconegut en el V Congrés Internacional d'Educació Patrimonial que s'ha celebrat aquesta setmana a l'edifici de l'antiga fàbrica de la cervesa El Águila a Madrid, on el Servei d'Activitats Socioculturals ha participat amb set projectes propis.
L'edició d'enguany ha posat l'accent en la temàtica sobre les comunitats patrimonials i els entorns digitals, amb la qual cosa s'ha volgut obrir una reflexió sobre les diferents connexions entre el patrimoni i la societat. Així, els representants de les diferents iniciatives impulsades pel PEU-UJI s'han desplaçat a Madrid, acompanyats pels responsables del servei de la universitat, i han explicat i defès els projectes que s'estan desenvolupant en les seues localitats davant dels participants en el congrés.
Les iniciatives presentades corresponen a projectes dels municipis de la Pobla d'Arenós, Villores, Cirat i també a iniciatives de la Mancomunitat del Penyagolosa, de l'escola indígena Ve'e Tu'un Xavi de Tijuana B.C. (Mèxic) i a treballs sobre la Reial Fàbrica de l'Alcora i el territori i sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Les presentacions s'han portat a terme en format de pòster o videocàpsula.
«Els passejos patrimonials: codissenyant una nova comunitat patrimonial a la Pobla d'Arenós» va ser la primera iniciativa presentada el dimecres en format pòster. El tècnic del Servei d'Activitats Socioculturals (SASC) de l'UJI Ángel Portolés va explicar en nom del col·lectiu el procés de formació de la comunitat des que van contactar amb el PEU en 2020 per a iniciar un projecte sobre patrimoni cultural. L'objectiu primer va ser constituir un espai de trobada dels diferents grups, associacions i persones interessades dels quatre nuclis urbans de la Pobla d'Arenós (Los Calpes, Los Cantos, La Monzona i Pobla d'Arenós) que en total sumen 144 veïns i veïnes. Enguany, ja s'ha celebrat la primera Jornada de Patrimoni, en la qual es van visitar diferents espais patrimonials.
La segona presentació, també en format pòster, va ser «Les persones i els patrimonis: definir la comunitat patrimonial de Penyagolosa», un projecte que naix a petició del Centre d'Estudis de Penyagolosa amb l'objectiu de desenvolupar un projecte territorial al voltant de les persones i dels patrimonis dels quatre municipis de la Mancomunitat de Penyagolosa, que són Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Vistabella del Maestrat i Xodos. Durant dos anys s'han sumat al projecte col·lectius, associacions i teixit empresarial en un procés que ha derivat en la celebració d'una jornada en la qual es van exposar quatre models diferents de comunitat i que va suposar l'inici de la definició de la comunitat patrimonial de Penyagolosa.
El tercer projecte exposat per part del PEU-UJI, aquest en format videocàpsula, va ser el denominat «Coneixent allò nostre. Una pràctica d'educació patrimonial a l'escola indígena Ve'e Tu'un Xavi de Tijuana B.C. (Mèxic)». Es tracta d'un taller que parteix de la importància dels patrimonis quotidians i la necessitat de compartir-los per a considerar la seua vital importància en la construcció col·lectiva de la cultura i la identitat de les comunitats. Aquesta iniciativa se centra en les persones com a principal patrimoni, en aquest cas en els alumnes de sisè grau de l'escola indígena de primària Ve'e Tu'un Xavi.
La quarta experiència presentada, i darrera del dimecres, va ser «Cosint espardenyes. Teixint comunitat a Villores». Els representants del col·lectiu van exposar amb una videocàpsula l'evolució de la iniciativa que va començar en 2021 amb l'acompanyament del PEU-UJI i que té com a objectiu la recuperació, conservació i difusió del patrimoni local i que ha trobat el camí de creació d'una comunitat amb l'espardenya com a element unificador de les diferents accions.
Cirat va ser la localitat que va obrir el torn d'intervencions el dijous. El projecte presentat va ser «Salvem el nostre museu. Generant comunitat al voltant de l'educació patrimonial a Cirat». El coordinador del SASC, Albert López, va presentar el projecte en nom de l'associació cultural Las Salinas. Els primers treballs es van iniciar l'any 2016 amb l'objectiu de situar en el centre de la vida cultural del municipi el seu museu etnogràfic. Després de diverses accions de catalogació comunitària, l'any 2020 l'Ajuntament de Cirat, el PEU-UJI i l'associació cultural Las Salinas de Cirat van firmar un conveni de col·laboració, que de moment, ha tingut com a resultat la inauguració de la Casa Abadia com a espai cultural que recull part del fons etnològic del Museu de Cirat.
A continuació, es va presentar el pòster «Reial Fàbrica i territori, un projecte de dimensió territorial» amb el qual es van exposar imatges i dibuixos que reflecteixen la dimensió de la iniciativa que naix el mes de febrer de 2021 i que té com a objectiu vincular els municipis i nuclis de població de la comarca que tenen relació amb la Reial Fàbrica del Comte d'Aranda de l'Alcora, com són Xodos, Costur, Figueroles, Llucena, Ribesalbes, Araia, Vistabella, Vilafermosa, el Castell de Vilamalefa, Fanzara, la Foia i la mateixa l'Alcora, entre d'altres. El projecte forma part del programa Enclau-UJI i es desenvolupa amb el suport de l'experta en patrimoni industrial Diana Sánchez.
El darrer treball presentat és el relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Titulat «17 objectius i un mapa. Una aproximació als ODS des del patrimoni», es va exposar en format pòster i va fer un recorregut per les accions realitzades fins ara on es va mostrar el treball realitzat amb diferents comunitats patrimonials amb l'objectiu d'identificar missatges dels ODS en els seus diferents projectes.
En 2020 sorgeix el projecte «17 objectius i un mapa», en el qual es treballa amb comunitats patrimonials amb diferents casuístiques per a intercanviar experiències, identificant i extraient missatges dels ODS en els seus diferents projectes. A més, reflexiona sobre per què la cultura, el patrimoni i l'educació són importants per a millorar la vida de les persones i com és possible fer una connexió creïble entre el patrimoni cultural, les comunitats i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En l'actualitat s'han realitzat ja diferents accions que han afavorit la revisió de projectes per part de diferents col·lectius des d'una perspectiva d'ODS i han reestructurat alguns punts a favor d'un futur més sostenible.
La cinquena edició del congrés arriba després de no poder celebrar la trobada l'any 2020, a causa de la situació sanitària provocada per la pandèmia de Covid-19. El seu objectiu és generar un espai de formació per als educadors i gestors d'educació patrimonial i consolidar un espai científic de discussió al voltant de les temàtiques emergents en recerca en educació patrimonial en el panorama acadèmic internacional.
