El programa d’investigació d’À Punt aborda les conseqüències de la sentència que obliga a replantejar els grans esdeveniments i estudia alternatives com la ZAS de Castelló
Queden poques setmanes perquè se celebre una nova edició del Festival de les Arts a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, però la seua celebració continua envoltada d’incertesa jurídica després de la sentència que insta a traslladar festivals i concerts fora d’este recinte per l’impacte acústic sobre el veïnat.
El programa d’investigació Zoom, d’À Punt, analitzarà este dilluns 18 de maig a les 22.45 hores en quines condicions podrà celebrar-se el festival, si haurà de complir estrictament nous límits de soroll i quines conseqüències tindrà esta resolució judicial per al futur del model festivaler valencià.
L’associació veïnal impulsora de la denúncia considera insuficients les propostes de reducció acústica plantejades fins ara i exigix l’aplicació íntegra de la sentència, que prohibix mantindre estos grans esdeveniments en l’emplaçament actual.
Mentrestant, altres promotors ja han començat a modificar els seus plans. Festivals com I Love Reggaeton i Love the 90’s han traslladat la seua ubicació a l’estadi Ciutat de València, mentre que Big Sound estudia Torrent com a principal alternativa.
El reportatge també examina si estos canvis poden establir un precedent per a la indústria musical valenciana i obri el debat entre el dret al descans dels residents i el dret a l’oci i a l’activitat econòmica vinculada als festivals.
Castelló i Alacant, referents en la regulació acústica
Zoom amplia l’anàlisi amb altres casos de conflicte entre hostaleria, oci nocturn i descans veïnal, com el centre històric d’Alacant o Russafa, a València, on la declaració de Zona Acústicament Saturada (ZAS) continua generant controvèrsia.
Especial interés desperta el cas de Castelló de la Plana, on la implantació de la ZAS en 2010 va representar un fort impacte per al sector hostaler, però va derivar amb el temps en fórmules de consens entre empresaris i residents.
Este model castellonenc es presenta com una possible referència per a futures polítiques urbanes orientades a compatibilitzar activitat econòmica, oferta cultural i qualitat de vida.
