El ple aprova una moció per a sol·licitar al Govern que permeta als ajuntaments poder invertir els sobrants de l'any anterior
La Diputació provincial estarà obligada a presentar un Pla Econòmic Financer al Ministeri d'Hisenda per al control dels seus comptes, malgrat comptar amb romanents milionaris i lliures de deute. Això és així, perquè incompleix la Regla de Despesa imposada pel Govern. Aquesta és la raó per la qual el PP ha presentat una moció, aprovada pel ple, per a sol·licitar que els ajuntaments puguen invertir els seus romanents sobrants d'anys anteriors. El Ple ha guardat un minut de silenci pel Papa Francesc.
Minut de silenci
El Ple ordinari de la Diputació Provincial ha guardat un minut de silenci en homenatge al Papa Francesc, mort durant la jornada d'ahir.
Repartiment dels Fons de Cooperació
En el ple del mes de març de la Diputació Provincial s'aprovava el tan promés expedient de crèdit extraordinari per a injectar la dotació econòmica al Fons de Cooperació que permet aportar 15.250.000 d'euros als ajuntaments.
Per unanimitat de tota la corporació provincial, hui, el ple d’abril ha aprovat el repartiment de 15.250.000 euros. Els ajuntaments començaran a rebre la seua corresponent assignació entre esta setmana i la següent.
A més, el ple ha aprovat una moció per a reclamar al Consell un augment durant l'exercici de la partida referent al Fons de Cooperació Turístic, almenys amb al mateixa dotació pressupostària de 2024.
També a través de la moció, aprovada pel Govern Provincial i els grups PSOE i Compromís, se sol·licitarà al Govern d'Espanya la creació d'un fons addicional al de participació en tributs de l'Estat per als municipis turístics, d'excel·lència i rellevància, que compense els esforços que fan els municipis per ser considerats turístics.
L'incompliment de la Regla de Despesa
Fins ací tots contents. Però les coses no són tan fàcils i tampoc són gratuïtes. Perquè tots aquests fons aprovats hui incorporen una anotació dels tècnics provincials, en les quals es calcula que amb elles la Diputació incomplirà les regles de despesa, d'obligat compliment, establides pel Govern.
I és que, el Govern d'Espanya va tornar a posar en vigor l'any passat el que es van denominar ‘Regles de la Despesa’ que condicionen a totes les administracions locals. Això és, les administracions locals ja no tenen llibertat per a poder utilitzar els sobrants pressupostaris d'anys anteriors per a completar el seu pressupost en exercici sense complir els condicionants imposats pel Govern.
I entre aquests condicionants hi ha dos que posen contra la paret a la majoria d'aquestes administracions: el que es denomina Regla d'estabilitat, no gastar més del que s'ingressa; però, a més, només podrà modificar a l'alça la inversió de l'any anterior en funció del creixement calculat pel Govern en un tant per cent, que es modifica cada any d'acord amb la situació econòmica. Això es diu: Sostre de despesa.
La Llei Montoro i els més de 8.000 ajuntaments arruïnats
Aquest tipus de regles que es van conéixer com la Llei Montoro es van posar en marxa en 2012 per a fer front a un problema generalitzat en la majoria de les administracions: l'endeutament públic. Molts municipis havien arribat a endeutar-se fins al punt que molts no podien fer front ni a les despeses corrents ordinàries o el pagament dels serveis o nòmines dels seus treballadors...
L'objectiu d'aquella regulació fiscal tenia com a finalitat sanejar les hisendes locals, de manera que els romanents d'anys anteriors només pogueren utilitzar-se per a pagar el deute adquirit o, en el millor dels casos, per a afrontar el que es denominaven Inversions financerament sostenibles. A més, les entitats locals (més de 8.000 ajuntaments espanyols) estaven obligats a presentar un Pla Econòmic Financier perquè el Ministeri poguera comprovar que disposaven d'uns comptes sanejats.
Gràcies a aquella normativa, les entitats locals espanyoles són, en aquest moment, les més sanejades de totes. Res a veure amb les administracions autonòmiques ni amb l'estatal, que computen part del seu deute amb càrrec als sacrificis locals.
Però les Regles fiscals també van presentar inconvenients, i no pocs. Perquè també obligaven a les entitats locals sanejades que no tenien deute alguna contreta amb els bancs.
Així li va ocórrer a moltes institucions locals, entre elles la Diputació Provincial de Castelló, que es va quedar amb deute zero, acumulava romanents milionaris en el banc, però no podia disposar d'ells.
La supressió de les Regles de Despesa en 2020
Les Regles de la Despesa es van suprimir al setembre de 2020 per l'existència d'una crisi tan greu com va ser la de la Covid i la necessitat de les administracions locals de finançar les enormes despeses que la pandèmia va portar amb si.
La nova activació de les Regles Fiscals
Eixa supressió va finalitzar a mitjan 2024, quan la ministra d'Hisenda va tornar a posar en vigor les Regles de la Despesa: la d'estabilitat pressupostària i la del sostre de despesa. I ací és on comencen una vegada més els problemes que afecten molts municipis, i a la Diputació Provincial de Castelló.
La veritat és que Diputació va complir amb el promés. Al març va realitzar una modificació de crèdit (canvi dels seus comptes pressupostats) per a incloure la partida del Fons de Cooperació. Però a l'hora de consignar les assignacions es troba amb què incompleix les regles de despesa del Ministeri.
Tal com indica l'informe de l'interventor en cadascun dels expedients, moltes de les despeses aprovades hui incompliran previsiblement la regla de despesa establida. Diputació té diners de sobres per a fer front a aquesta i altres necessitats de la província… però estarà obligada a executar un Pla Econòmic Financer que haurà de presentar davant el Ministeri d'Hisenda. I així i tot, no podrà disposar de tots els seus romanents.
Davant aquesta circumstància el Grup Popular presentava en el ple de hui una moció per a Instar el Govern d'Espanya a respectar l'autonomia de les entitats locals en la utilització del romanent de tresoreria. La moció ha sigut aprovada amb els vots del PP a favor, el no de PSOE i l'abstenció de VOX i Compromís.
Per una altra banda, a més del ja indicat els ajuntaments es troben amb un altre problema que també els perjudica de manera notòria: L'absència de Pressupostos Generals de l'Estat.
Per a avaluar els ingressos municipals, o en aquest cas de la Diputacion Provincial, hi ha partides que procedeixen de l'Estat i que queden reflectides a través dels Pressupostos Generals de l'Estat. L'absència d'aquests, disminueix la projecció que es deriva a les entitats locals i quan s'apliquen les regles els comptes tampoc ixen.
Com s'exposa la moció que ha sigut aprovada pel Govern Provincial, l'absència de l'aprovació d'uns Pressupostos Generals per a 2025 té com a principals perjudicats als ciutadans, perquè afecta directament la capacitat de gestió dels serveis públics als pobles i les ciutats.
“El Govern d'Espanya continua ancorat en els comptes del 2023 que encara hui manté prorrogats. Tenen el país parat en el 2023, bloquejat”, ha lamentat el vicepresident provincial i portaveu del Govern Provincial, Héctor Folgado. I és que, indicava Folgado, "al no comptar amb nous pressupostos, ara els lliuraments a compte ja no són eixe 13% més que van anunciar a l'inici de l'any, la qual cosa comporta que els ajuntaments rebran 1.200 milions d'euros menys. Al problema d'eixa minoració dels ingressos de l'estat que rebran els consistoris, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha decidit que el superàvit ja no es podrà invertir als pobles i ciutats en inversions sostenibles financerament. Només ho podran destinar al deute, no obstant això, cal ressaltar que hi ha ajuntaments que no tenen deute”.
La versió, tal com l'ha comptada el PP, no relata que l'Estat realitza sempre a mitjan any una liquidació del pressupost d'ingressos, amb la qual compensa als ajuntaments per les quantitats que havien d'haver rebut, però que no havien sigut consignades a l'inici de l'any per l'absència dels Pressupostos Generals de l'Estat. Són aportacions que arriben 'tard' però que arriben, segons comentaven alguns dels alcaldes del PSOE.
Davant este escenari, a través de la moció aprovada la Diputació de Castelló instarà el Govern d'Espanya a actualitzar i revisar la Llei d'Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera per a permetre a les entitats locals utilitzar els estalvis perquè puguen atendre les seues necessitats.
La proposta d'acord també inclou instar el Govern d'Espanya que adopte de manera urgent mesures legislatives que permeten als governs locals rebre, amb caràcter urgent, els lliuraments a compte per la seua participació en els tributs de l'Estat (PTE) que van ser anunciades a la FEMP en la Comissió Nacional d'Administració Local (CNAL) celebrada el juliol passat. En conjunt, es reclamen 28.935 milions per a 2025. Així mateix, a través de la moció s'instarà el Govern d'Espanya a convocar de manera urgent la Comissió Nacional d'Administració Local.
Els funcionaris tornen a demanar la seua Carrera Professional
Els representants sindicals dels treballadors de la Diputació han tornat a manifestar-se durant la sessió per a sol·licitar la inclusió de la carrera professional.
Declaració Institucional per incrementar la formació en infermeria
El ple ordinari també ha inclòs una declaració institucional per a instar el Govern d'Espanya i a la Generalitat Valenciana a augmentar el finançament destinat a les universitats per a incrementar el nombre de places disponibles en els estudis d'infermeria; i a la Conselleria d'Universitats i a la Conselleria de Sanitat que treballen conjuntament per desenvolupar un pla estratègic d'expansió de la formació en infermeria, adaptant l'oferta acadèmica a les necessitats assistencials.
Protecció del patrimoni ferroviari de la Via Verda Ojos Negros
La moció per a la prolongació i posada en valor de la Via Verda Ojos Negros, la protecció del patrimoni ferroviari a la província de Castelló i la garantia de la seguretat dels usuaris durant les obres d'Adif és un altre dels punts aprovats, així com el text de l'acord de cooperació per al finançament i execució d'infraestructures i actuacions en instal·lacions hidràuliques a la província de Castelló, entre la Generalitat, la EPSAR i la Diputació.
Durant el ple, el Grup Socialista ha denunciat les despeses realitzades per l'equip de govern en la remodelació del despatx presidencial, i ha posat el dit sobre el cost de 40.000 euros en una catifa.
També s'han demanat més inversions per al patrimoni cultural de la província. En aquest cas, la presidenta ha assenyalat que està d'acord amb el proposat, però que el pressupost de la Diputació és el que és, i la major urgència resideix ara a poder completar les obres de remodelació i instal·lació d'aigua i llum en el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa per poder-ho obrir al públic.
