El grup municipal vigilarà de prop que l'Ajuntament de Castelló no aplique criteris discriminatoris en les ajudes i serveis públics
El grup municipal de Compromís a l'Ajuntament de Castelló ha llançat una advertència contundent contra l'executiu de coalició. La formació d'esquerres farà un seguiment exhaustiu per a evitar que el govern liderat per Begoña Carrasco incorpore a les ajudes i serveis locals els criteris de l'anomenada “prioritat nacional”. Segons ha denunciat el portaveu de la coalició valencianista, Ignasi Garcia, aquestes propostes impulsades per Vox i assumides pel Partit Popular entren en conflicte directe amb els principis d'igualtat de la Unió Europea, per la qual cosa aplicar-les suposaria, en la pràctica, “trencar amb Europa i amb els drets i les garanties que ens proporciona”.
El pronunciament de la Comissió Europea
Aquest posicionament arriba immediatament després d'una resposta clau de la Comissió Europea a l'eurodiputat de Compromís, Vicent Marzà. Des de Brussel·les s'ha recordat formalment que els estats membres no poden imposar de manera unilateral un període de residència superior als cinc anys fixats per la normativa comunitària per a reconéixer l'estatut de llarga duració. L'organisme europeu ha alertat clarament que exigir terminis desproporcionats pot constituir una discriminació indirecta que perjudica les persones d'altres països sense cap mena de justificació adequada ni legal.
La normativa valenciana en qüestió
La interpretació de les autoritats europees ha posat en dubte el marc legal aprovat recentment a les Corts Valencianes per la dreta i l'extrema dreta. La legislació autonòmica actual de la Generalitat estableix un mínim de deu anys d'empadronament històric per a poder inscriure's com a demandant d'habitatge protegit en règim de compra. Davant d'aquest clar xoc de criteris, Vicent Marzà s'ha tornat a dirigir a la Comissió Europea amb l'objectiu que es pronuncie específicament sobre el cas valencià i dictamine si s'està vulnerant el dret comunitari.
Una mesura basada en l'exclusió
Diferències amb els criteris d'arrelament històrics
El portaveu valencianista ha volgut marcar una línia clara entre el control administratiu ordinari i la imposició de traves ideològiques. Garcia ha recordat que les administracions públiques ja han aplicat històricament criteris d'empadronament per a regular l'accés a les prestacions, inclús durant l'etapa dels governs progressistes del Botànic. “Una cosa és tindre en compte el temps d'empadronament, com ja s'ha fet durant anys, i una altra de molt diferent és exigir uns terminis tan elevats que impedisquen l'accés”, ha aclarit el representant de Compromís.
Fiscalització estricta a l'Ajuntament de Castelló
Amb aquests arguments sobre la taula, Compromís ha dissenyat una estratègia de fiscalització estricta a les regidories de Castelló per a blindar les ordenances municipals. L'objectiu és impedir que el discurs de la prioritat nacional es trasllade de forma opaca a les noves convocatòries de subvencions d'aquest hivern. “Vigilarem molt de prop que l'Ajuntament no aprove normes que vulneren els drets de la ciutadania”, ha reafirmat Garcia, qui considera que el model social de la ciutat s'ha de mantenir ferm en la defensa de la legalitat institucional.
Un problema fictici segons l'oposició
Des de les files de Compromís s'insisteix que les propostes de Vox parteixen d'un relat fals que no es correspon amb el funcionament real de les institucions. El portaveu ha assenyalat que l'administració local ja disposa de mecanismes legals eficaços per a comprovar si els sol·licitants compleixen els requisits econòmics i socials establits. “Vox pretén fer creure que fins ara no hi havia cap control, quan això és fals; inventen un problema per a justificar mesures excloents”, ha sentenciat Garcia, lamentant la tebiesa del Partit Popular en validar aquesta línia política.
L'impacte econòmic i social del tancament
El tancament d'aquest text periodístic posa el focus en les conseqüències que tindria per a Castelló viure al marge de les directives europees. Compromís recorda que l'economia de la Plana, el teixit laboral i les oportunitats dels joves depenen directament de la Unió Europea i dels fons de finançament que d'allí provenen. Per tot això, Ignasi Garcia ha conclòs la seua intervenció llançant una advertència sobre el futur de la ciutat: “No podem permetre que el sectarisme i l'odi es convertisquen en normes municipals que posen en qüestió els nostres drets”.
